Inici /

Vocabulari dels oficis de Mallorca

1585 paraules dels oficis, els objectes i l'arquitectura tradicional de Mallorca, amb la definició i la fitxa d'on surten.

# · A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · X

#

«A barcella per garba»: blat que rendeix molt; per extensió, tot el que dóna profit (Mall.). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
«Al jorn del judici…»: primer vers (per verificar en la versió de la Seu). Cant de la Sibil·la →
«Anar com una aixeta»: tenir diarrea (Mall., Men., Val.). Aixeta (xeta) →
«Aquesta ganiveta ja no és esmoladora!»: ja no admet més afilat. Esmoladors →
«Ara balla sa baldufa»: «ara s'està fent» (Mall.). Baldufa →
«Arada llarga i llaurador granat»: refrany mallorquí. Jou i llaurada mallorquina →
«Bóta dolenta no fa bon vi»**; **«A bóta buidada no hi ha que punyir»: refranys (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
«Cada pesca vol una esca»: refrany mallorquí. Esca i encenalls →
«Carros de rei, llebres agafen»: el poder i els diners l'aconsegueixen tot (Mall., Men.). Carro mallorquí →
«Caure quarteres de blat»: ploure a temps per a la sembra. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
«Caure quarteres de blat»: ploure a temps (veure mesuris de gra). Sembradora (senalla de sembrar) →
«Clavar un cop d'esquella»: dir un disbarat. Esquella i picarol →
«Comprar en garba»: comprar en bloc, sense triar (Aguiló). Garba, garbera i vencís →
«D'ací a costa hi ha tres palangres»: unes 450 braces: el palangre és mesura de distància en la mar (Mall.). Palangre →
«donar un gipó»: donar una pallissa o renyir forta (Mall., DCVB). Gipó i vestit de pagès →
«Dur ses esquelles»: manar, portar la direcció (Mall.). Esquella i picarol →
«El bon pastor, sense escorxar ton»: refrany (Mall.). Estisores de tondre →
«Els carros no coneixen l'amo»: cura amb què el carro no atrapi a qui el guia (Manacor). Carro mallorquí →
«Es brot més apreciat / d'es teu cossiol voldria...»: cançó popular mallorquina (DCVB). Cossiol →
«Es dia de ses matances / és un dia de bordell...»: cançó popular (DCVB). Omplidor i estris de matances →
«Es floc ha de dir amb ses castanyetes»: refrany: dues coses que han d'anar juntes (DCVB). Castanyetes →
«Es marxando va a Alaró | tot carregat d'embarassos; | dones, si teniu pedaços, | los vos barat amb sabó»: d'una cosa molt elàstica (Men.). Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
«Esca de bolet»: pallissa (Mall.). Esca i encenalls →
«Esca del primer pic»: persona que s'encén de seguida, irritable. Esca i encenalls →
«Esser com els ases d'Artà, que en veure es bast ja suen»: ser molt vague (Mall.). Guarniments: collera, bast i aubardà →
«Esser com qui fa botifarrons»: ser molt fàcil (Mall.). Omplidor i estris de matances →
«Esser fet amb sa destral grossa i manejada d'es manobres»: ser molt bast (Mall.). Destral i picassó →
«Fer cadufos»: chochear: «sa padrina ja fa cadufos» (Mall.). Poal i cadufos →
«Fer la xeta a qualcú»: enganyar-li o impedir-li actuar. Aixeta (xeta) →
«Fer pleta d'una cosa»: destrossar-la (Mall.). Gaiato →
«Fer trucs i baldufes»: fer el que un vol (Mall.). Baldufa →
«Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta»: es diu de qui demana almoina podent treballar (Mall.). Gaiato →
«Girar-se la garba»: canviar la sort a pitjor. Garba, garbera i vencís →
«Guix i calç, tapen molts de mals»: refrany. Guixers i emblanquinadors →
«Haver-hi que tondre»: haver-hi treball o negoci (Mall.). Estisores de tondre →
«Lligar dotze cercols a una bota... 5 sous»: preu en 1558 (doc. català). Bóta i eines de boter →
«Macarrons gruxats, burbayó, fideus de malalt»: Penya, poesia mallorquina. Fideuers →
«més beneit que una espardenya»: molt curt d'enteniment (Mall.). Espardenyes →
«més cremat que una espardenya»: molt enfadat (Mall.). Espardenyes →
«Més sec que un carquinyoli»: molt prim o molt sec. Confiters i pastissers →
«Més xalest que unes castanyetes»: molt alegre (Mall.). Castanyetes →
«N'hi ha un esmolet vell»: joc de rotlle de nenes (Bagà). Esmoladors →
«Negar-se dins un cossiol»: #ofegar en un got d'aigua (Mall.). Cossiol →
«Net i esporgat»: net, sense minvaments (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
«Ni un per senyal»: ni un (bal.). Senyal de bestiar →
«No comencis sa garbera que no hagi passat Sant Pere»: refrany (Mall.). Garba, garbera i vencís →
«No poder anar ni amb currioles»: anar molt malament, sense remei (Cat., Mall., Men.). Corriola i politja →
«No sies estora!»: reprimenda mallorquina: «no siguis pàmfil, no facis malifetes!» (DCVB). Estora →
«No treure romana»: es diu de qui calcula ràpid i té bon ull (Manacor). Romana →
«Passar l'arada davant els bous»: començar la casa per la teulada (Mall., Men.). Jou i llaurada mallorquina →
«Pescador de canya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament»: tots dos oficis eren pobres (Mall.). Moliners →
«Ploure a portadores»: ploure a bots i barrals. Portadora →
«Posar oli en un cresol»: aplicar un remei ràpid i eficaç. Llum de cresol (llum de cruia) →
«Posar xeta»: començar a vendre vi al detall (Mall.). Aixeta (xeta) →
«Puja es xot a sa romana, i tot d'una diu: Tant val»: pesar molt poc (Mall.). Romana →
«Quin safareig!»: escàndol (Penedès, no mallorquí). Safareig →
«Sa casa és massa vella i l'haurem de tomar»: exemple d'ús general (DCVB). Prendre garroves i ametles (canya de prendre) →
«Sa nostra figueralera / ha caiguda d'un cimal...»: glossa popular (Pons). Escala de figueraler →
«Sa ximbomba ja no sona... perque té sa pell de ca i sa canya que no és bona»: cobla (DCVB). Ximbomba →
«Segar sense manegots»: en una cançó popular mallorquina, senyal de treball dur: «Com la vaig veure és matí / segar sense manegots...» (DCVB). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
«Sempre s'estira, com sa veta d'es marxando»: cançó popular mallorquina. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
«Set aumuds no fan barcella»: es diu del que rendeix poc (Mall.). Set no arriben a sis perquè l'almud ve escàs. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
«Són com una pila d'esportins de sa tafona»: comparació d'Alcover (DCVB). Cofí i esportí →
«Tenedors, toneu ran ran, que es paraire no se queix»: cançó de xollar, Mallorca. Paraires i draperia →
«Tenir fluixes ses currioles»: fluixejar de cames (Palma). Corriola i politja →
«Tenir picarol»: tenir labia. Esquella i picarol →
«Tondre sense estisores»: enganyar (Mall.). Estisores de tondre →
«Tot lo dia corre amb la mola al coll»: cançó del esmolet vell (Bagà). Roda d'esmolar (mola) →
«Totes ses dones que hi ha / són gàbies enganadores»: cançó popular mallorquina (DCVB). Gàbia enganadora →
«Treure's es bast a coces»: #deslliurar d'una cosa molesta per la força (Mall.). Guarniments: collera, bast i aubardà →
«Un cop de destral no fa caure un roure»: l'important demana esforç constant. Destral i picassó →
«Uns morrals»: gent grollera (ús figurat, Ignor., DCVB). Morral →
«Untar les currioles»: subornar (Cat., Bal.): «Qui unta més ses corrioles / sol essé és més preferit» (Ignor.). Corriola i politja →
«Va dexar ses xerxes y es palangres»: cita mallorquina del periòdic L'Ignorància (DCVB). Gànguil i xarxes →
«Visca Sant Antoni!»: crit que tanca els actes. Sant Antoni de sa Pobla →
«És com un covo»: es diu del que roda pendent a baix (Alcover, cit. DCVB). Cove (covo) i paner →

A

abaixar: retallar el pèl del drap (sentit tècnic per verificar en DCVB). Cardes i tisores d'abaixar →
acalat: preparat, llest. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
acop: figa oberta i tancada després d'assecar (Mall.); acop flor (Sant Llorenç). Sequer i canyissos →
adobacossis: qui arregla cossis i peces de fang trencades amb filferro (pronunciació documentada a Palma i Llucmajor). Adobacossis i cordadors d'olles →
adobacossis i ribells: forma de Manacor; calca el crit del reparador ambulant. Adobacossis i cordadors d'olles →
adobar: arreglar. Adobacossis i cordadors d'olles →
adobar: adobar la pell. Espardenyes i calçat (Inca) →
adobar: curar amb aigua (per verificar ús a Mallorca). Rajoles hidràuliques →
adobar xarxes: apedaçar-les. Gànguil i xarxes →
adober / adoberia: adober; adoberia. Blanquers i assaonadors →
agranar: escombrar. Graneres i graneretes →
agulla bastera: agulla de baster. Basters i selleters →
aiguardent: aiguardent. Alambiners i herbes de Mallorca →
aiguardent: aiguardent. Alambí →
aiguardenter: en Mall., aficionat a l'aiguardent; meló aiguardenter, meló que fa gust d'aiguardent. Alambiners i herbes de Mallorca →
aixa: aixa. Boters →
aixa: aixa. Bóta i eines de boter →
aixada / xada: aixada doble mallorquina. Aixada i xapeta (aixadell) →
aixovar: aixovar. Ebenisteria i moble mallorquí →
aixovar: aixovar. Caixa de núvia →
ala: fulla abatible. Taula i bufet →
alambiner: qui destil·la amb alambí (ofici del repertori artesà). Alambiners i herbes de Mallorca →
alambiner: qui destil·la (ofici del repertori artesà). Alambí →
alambí: alambí. Alambiners i herbes de Mallorca →
alambí / alambic: alambí. Alambí →
albarda / xalma: variants senzilles, només embuatat, sense arcons. Basters i selleters →
alcarrassa: ampolla porosa per a refredar aigua. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
alena: alena. Eines de sabater →
alena torta: alena corba de guarnicionero (Manacor). Eines de sabater →
alfàbega: alfàbrega, planta d'estiu en les festes. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
alfàbia / aufàbia: tinaja (de l'àrab al-habiya). Alfàbia, gerra i gerricó →
aljub: cisterna coberta. Pedra en sec (margers) →
aljub: cisterna coberta d'aigua de pluja. Safareig →
allioli: salsa d'all i oli muntada en el morter. Morter i maça →
almadrava: de l'àrab andalusí al-maḍraba. Almadrava →
almagre: òxid de ferro vermell. Siurells →
almud / aumud: sisena part de la barcella. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
alzinar: alzinar. Carboners i sitges →
amb brec: amb pic vertedor. Greixonera →
amollar sa xeta: obrir l'aixeta. Aixeta (xeta) →
anafre: fogó portàtil de fang. Foganya i estris del foc →
anar a tondre: anar a tallar espigues d'ordi verd per a fer pa en anys de fam (Mall.). Estisores de tondre →
anar amb so cul en es cossi: anar sempre amb misèria (Manacor). Cossi i bugada →
anfàs: embut d'entrada. Nansa →
ansa de sotet: ansa de corda amb anella que reparteix la càrrega. Obra de palma: llata i garballó →
anserol: ansa de corretja que passa per la sola. Avarques (varques) →
antena: verga de la vela, formada per car (part baixa) i pena (alta). Vela llatina i mestres d'aixa →
antena: verga de la vela (car + pena). Llaüt (com a objecte) →
anyell: xai. Vestit de Sant Joan Pelós →
aparador: moble de vaixella (no mallorquí). Tinell →
aparadora: dona que cus el tall de la sabata. Espardenyes i calçat (Inca) →
aplicació: peça de fang modelada que es pega al cos. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
ara que ets morter, para; quan seràs maça, ja picaràs: refrany: l'aprenent aguanta, ja manarà (DCVB, Men.). Morter i maça →
arada: arada. Jou i llaurada mallorquina →
aram: coure. Calderers i courers →
arbre: eix vertical. Trull de tafona →
arc: patí corb del balancí. Balancí i tibulet →
arca: forn de recuita. Vidre bufat →
arcó: armadura de fusta del bast. Basters i selleters →
arganells: armadura de càrrega a llom per a portar gerres. Alfàbia, gerra i gerricó →
argenter: platero. Joieria tradicional i botons mallorquins →
aro: bastidor rodó que tiba la tela. Brodats i calats →
arquibanc: banc-bagul. Cadira de bova i banc →
arquibanc: banc amb cofre sota el seient (DCVB). Caixa de núvia →
arquibanc: banc amb cofres (forma usada a Mallorca). Escó →
arquibanc / artibanc: banc amb cofres. Arquibanc →
arquilla: arqueta, escriptori petit. Escriptori i arquella →
arrabassar: arrencar les fulles del garballó. Obra de palma: llata i garballó →
arracada: pendent. Joieria tradicional i botons mallorquins →
arrel: arrel. Fusta d'olivera →
art de bou: arrossegui entre dues barques (pesca del bou). Gànguil i xarxes →
arçó: arçó de fusta. Guarniments: collera, bast i aubardà →
ase guixer / ase de guixer: ase destinat a transportar guix (Mall.). Guixers i emblanquinadors →
assaonador: qui adoba i acaba la pell. Blanquers i assaonadors →
assaonador: adober (per verificar ús a Mallorca). Espardenyes i calçat (Inca) →
assecar: assecar. Fusta d'olivera →
atxa: vela gran de processó (per verificar ús a Mallorca). Cereria (cerers i ciris) →
aubardà: aparell mallorquí (= albarda). Guarniments: collera, bast i aubardà →
auca: plec de vinyetes amb versos. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
aufabeguera: mata d'alfàbrega. Cossiol →
aufabieta / aufabió: alfàbia petita. Alfàbia, gerra i gerricó →
avarca / varca: sandàlia rústica de sola de cuir. Avarques (varques) →
avarques: sandàlies rústiques de pell o goma. Espardenyes i calçat (Inca) →
Àguila: dansaire del Corpus de Pollença. Vestit i joies dels Àguiles (Pollença) →
Àguiles: les dansaires; el nom ve de les antigues àguiles del Corpus (per verificar). Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →

B

bací: bacía de barber (per verificar ús mallorquí). Barbers i cirurgians →
badall: forat de tir. Carboners i sitges →
balancí: balancí. Balancí i tibulet →
balca: sinònim de bova (DCVB). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
baldufa: baldufa. Torners (torn d'fusta) →
baldufa / boldufa (Manacor) / baldrufa (Petra, Vilafranca): baldufa; variants de pronunciació. Baldufa →
baldufa botera: baldufa arrodonida feta per un boter (Manacor). Boters →
baldufa dels pois: baldufa vella que rep els cops (Mall.). Baldufa →
ball de bot: ball popular mallorquí. Castanyetes →
ball de cossis: antic ball popular mallorquí d'homes sols (DCVB, doc. 1629). Cossi i bugada →
ball de cossis: nom dels ss. XVII-XVIII. Cossiers d'Algaida, Pollença, Inca i altres →
ball de les Àguiles: la seva dansa. Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
ball dels dimonis: dansa que obre la festa. Sant Antoni de Manacor →
ballar: girar la baldufa. Baldufa →
banc: banc. Escó →
banc d'abelles: colmenar. Casolana d'abelles (caera) →
banquet: banquito; a Mallorca, escambell per als peus. Cadira de bova i banc →
Banya Verda: el de Montuïri. Careta i vestit de dimoni →
Banya Verda: nom del dimoni. Cossiers de Montuïri →
banyar: submergir la metxa en cera. Cereria (cerers i ciris) →
barana: barana. Ferro forjat →
baratar: baratar. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
barber: barber; antigament, també cirurgià menor. Barbers i cirurgians →
barbotina: escombro líquid que serveix de cua. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
barca coralera: barca de coral («una barca coralera ells ja prenen per assalt», Costa i Llobera). Coralers →
barca de rem: la que es mou a rem. Rems (i escàlems) →
barcella: sisena part de la quartera; sis almuds a Balears (quatre a València). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
barquera: zona de muntanya cedida per a arrencar palma. Obra de palma: llata i garballó →
barraca de s'era: refugi d'era (Mall.). Pala de ventar i barraca d'era →
barral: garrafa folrada (Mall.); pot de confitis (Mall.). Barral →
barrella: planta de la qual es treia fada. Sabó (saboneria mallorquina) →
barreta: barreta de fil que creua un buit (d'aranya, de niu d'abella). Brodats i calats →
barreter / boneter: qui fa barrets o bonets (sense ala). «Boneters» és la denominació tradicional a Mallorca. Capellers i barreters →
barrina: barrina; barrina de berruga, la d'espires només en la punta (Mall.). Eines de fuster →
barrot: barrot. Torners (torn d'fusta) →
barrota: pal del dimoni. Cossiers de Montuïri →
barxa: senalla gran i allargada de transport. Senalla →
bast: aparell de càrrega sobre el llom. Basters i selleters →
bast: cadira de càrrega. Guarniments: collera, bast i aubardà →
bast / albarda: aparell sobre el qual es carrega la sàrria. Sàrria i sarrió →
baster: qui fabrica i arregla basts, segellis i guarnicions. Basters i selleters →
baster / albarder: artesà de basts i albardas. Guarniments: collera, bast i aubardà →
batall: batall. Campaners i fonedors de campanes →
batall: batall. Esquella i picarol →
batre: trillar. Carretó de batre (trill) →
batre de rems: posar els rems en moviment. Rems (i escàlems) →
Beata / Beateta: la santa; la nena que la representa. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
Beateta: nena que representa a la santa. Carro triomfal de la Beata →
beneïdes: benediccions; per extensió, la desfilada. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
beneïdes: benedicció d'animals i desfilada. Sant Antoni de sa Pobla →
bessó: alimentar la sitja. Carboners i sitges →
bestiar: bestiar. Fira de Sineu →
betlem: pessebre. Betlem →
biel, malaguenya, borda, mitja mà, perol, treset, setze, catorze: talles d'olla en Pòrtol. Olla, cassola i perol →
biel, malaguenya, mitja mà, perol: noms de grandària en Pòrtol. Greixonera →
biga: cairat. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
biga: biga-palanca de la premsa. Premsa de biga (biga de tafona) →
blanquer: adober (pells «blanques»). Blanquers i assaonadors →
blavet: pasta blava per a marcar el dibuix. Brodats i calats →
ble: metxa de cotó. Cereria (cerers i ciris) →
ble: metxa. Llum de cresol (llum de cruia) →
boga: anea (enea) per a seients. Ebenisteria i moble mallorquí →
boix: gravat en fusta de boix. Goigs →
boixa: peça central de la roda; en Mall., peça de ferro que va dins del cub i abriga l'eix. Mestres de carros i roders →
bolitx: art d'arrossegament petit. Gànguil i xarxes →
boll: cascabillo, la pela del gra. Pala de ventar i barraca d'era →
bomber: greixonera gran, cilíndrica i baixa. Greixonera →
bordons: tubs de nota fixa. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
bordons: tubs de nota fixa. Xeremies →
bossa: bossa central. Fona →
bot: salt. Ball de bot i gloses →
botafora: botaló de popa. Vela llatina i mestres d'aixa →
boter: qui fa bótes de fusta (i, en altres zones, odres de cuir). Boters →
botifarró: embotit amb sang. Matances →
botilla: botija de dues anses per al treball. Càntir i botilla →
botja: enramada on el cuc fila el capoll. Velluters i seda →
botonada: sèrie de botons del vestit. Joieria tradicional i botons mallorquins →
botonada: filera de botons de metall preciós. Gipó i vestit de pagès →
botó: botó. Joieria tradicional i botons mallorquins →
bova: enea (Typha); a Mallorca, la forma usual de voga. Cadira de bova i banc →
bova: enea (Typha), nom mallorquí. Estora →
bova / boga: enea (Typha latifolia, T. angustifolia); a Mallorca, bova. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
bova / boga: enea (Typha); a Mallorca es diu bova. Espart i cistelleria →
bova escabeiada: seient de enea desfet («tres cadires desiguals amb sa bova escabeiada», cita mallorquina en el DCVB). Cadira de bova i banc →
bracet: pal que subjecta el fusell (Sant Llorenç). Carretó de batre (trill) →
braguer: peça que distribueix l'aire als bordons. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
braguer: distribuïdor de l'aire. Xeremies →
brandó: torxa de cera de diversos pabilos (per verificar ús a Mallorca). Cereria (cerers i ciris) →
brasera: capa de branca fina de la base, testimoni de cocció. Carboners i sitges →
braça: braça, mesura de corda. Potera →
braçolada / braçol: línia curta amb ham. Palangre →
braços: vares laterals per a un animal. Carro mallorquí →
bres: bressol (Mall.). Bres (bressol) →
bres emprat, arraconat: refrany de Palma (DCVB): el bressol usat s'arracona. Bres (bressol) →
bresca: bresca; bresca rodona, llarguera, bescunsera (Manacor, Llucmajor), travessera (Artà). Casolana d'abelles (caera) →
bresca abegotera: d'abellots; bresca de sac — sense mel (Manacor); bresca paredada — segellada amb cera (Mall.). Casolana d'abelles (caera) →
bressol: bressol (forma general). Bres (bressol) →
bressolar: bressolar (forma general; per verificar ús mallorquí). Bres (bressol) →
brin: tira de fulla de palma. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
brin: bri o tira de fibra. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
brin: tira de la fulla de palma. Obra de palma: llata i garballó →
brins de corona: brins centrals i més amples de la fulla. Graneres i graneretes →
broc / pitorro: pic per a beure. Càntir i botilla →
brodadora: dona que borda; en el brodat culte antic, brodador (home). Brodats i calats →
brodar: decorar una tela amb fil i agulla. Brodats i calats →
brodat: «brodat»: decoració d'aplicacions en relleu. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
brodat foradat: brodat amb forats retallats. Brodats i calats →
brodat ple: brodat de farciment amb relleu, normalment blanc. Brodats i calats →
Broquers: dansa d'escuts (broquer = escut petit). Cossiers de Manacor →
brossat / brossot: mató. Formatgera →
bréndola: cada ràdio que uneix la galleda amb la circumferència de la roda (Mall.); fig., persona eixelebrada. Mestres de carros i roders →
bréndoles: ràdios de la roda. Carro mallorquí →
buc: cos de la caixa. Caixa de núvia →
budellera: dona que neteja els budells (Mall.). Omplidor i estris de matances →
budells: budells. Matances →
bufador: tub per a bufar. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
bufador: tub per a bufar. Xeremies →
bufar: bufar. Vidre bufat →
bufet: taula d'escriure (Mall.). Taula i bufet →
bugada: bugada amb lleixiu de cendra. Cossi i bugada →
buixarda: martell de puntes per a texturizar. Marès i picapedrers →
burballó: pasta de sopa més petita que les burballes (Mall.). Fideuers →
burballó: pasta de sopa (Mall.). Premsa de fideus →
bóta: bóta. Boters →
bóta: bóta. Bóta congrenyada i quartí →
bóta: bóta. Bóta i eines de boter →
bóta congrenyada: amb cèrcols de fusta (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →

C

cadena: collaret de baules. Joieria tradicional i botons mallorquins →
cadeneta: punt en forma de cadena; base del brodat mallorquí. Brodats i calats →
cadira: cadira. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cadira: cadira. Cadira de bova i banc →
cadira de repòs: butaca (Mall.). Cadira de repòs i llit de repòs →
cadira paridora: cadira de part. Cadira paridora →
cadiraire: forma popular per al qual fa o arregla cadires (per verificar ús a Mallorca). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cadiram: conjunt de cadires d'una sala. Cadira de repòs i llit de repòs →
cadiram / cadirat: cadirat de cor. Cadiram de la Seu i moble d'església →
cadirer: qui fa cadires (DECat). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cadireria: taller o botiga de cadires. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cadires de Barcelona: model de cadira citat en 1780 (per verificar tipologia). Canapè →
cadires plegadisses: cadires plegables («cadires plagadisses», 1491). Cadira de repòs i llit de repòs →
caduf / cadufo / catúfol: catúfol de sínia. Poal i cadufos →
caixa: mur interior que revesteix l'olla. Calciners i forns de calç →
caixa: cofre del arquibanc. Arquibanc →
caixa de mariner: bagul de mariner. Caixa de mariner →
caixa de mariner: bagul del marí (veure a baix). Caixa de núvia →
caixa de núvia: arca de núvia. Ebenisteria i moble mallorquí →
caixa de núvia / caixa nuvial: bagul d'aixovar. Caixa de núvia →
caixa del marge: part del marge que va dins dels fonaments (DCVB, Mall.). Eines de marger →
cala / aceró: parts del ferro: cos i tall acerat. Aixada i xapeta (aixadell) →
calafat: qui segella juntes del casc. Vela llatina i mestres d'aixa →
calafat: l'ofici. Eines de calafat →
calafatar: segellar juntes de vaixells (del grec tardà kalaphatein o de l'àrab qalfaṭa). Eines de calafat →
calaix: calaix. Ebenisteria i moble mallorquí →
calaix: calaix. Calaixera →
calaix: calaix. Canterano →
calaixat: sinònim de calaixera en el sentit 2 (DCVB). Calaixera →
calaixera: còmoda. Ebenisteria i moble mallorquí →
calaixera: còmoda; a Mallorca, també moble de molts calaixos. Calaixera →
calaixera de sacristia: calaixera per a ornaments. Cadiram de la Seu i moble d'església →
calaixereta / calaixerota: diminutiu / augmentatiu (DCVB). Calaixera →
calaixet: cajoncito. Escriptori i arquella →
calamarera: sinònim. Potera →
calat: labor de deshilado o calat en la tela. Brodats i calats →
calat: paret retallada amb obertures. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
calatraví: en el segle XX, nom del blanquer a Palma, pel barri. Blanquers i assaonadors →
calces: mitjanes. Gipó i vestit de pagès →
calceter: qui fa calces i mitjanes. Sastres i calceters →
calciner: qui fa la calç (en origen, qui portava el negoci). Calciners i forns de calç →
calda: punt de soldadura per calor. Ferro forjat →
caldera: recipient gran de metall per a escalfar. Calderers i courers →
caldera: recipient on es fundi. Cereria (cerers i ciris) →
caldera: recipient de cocció. Sabó (saboneria mallorquina) →
calderer: qui fa o arregla calderes. Calderers i courers →
calderó: caldera petita. Calderers i courers →
calç: calç; dóna el fons blanc. Siurells →
calç morta / amarada: calç apagada. Calciners i forns de calç →
calç viva: òxid de calci. Calciners i forns de calç →
calçat a l'antiga: calçat tradicional admès en la Beata: avarques, porqueres. Porqueres (sabates de feina) →
calçons amb bufes: calçons bombats. Vestit de cossier i de la Dama →
calçons de bufa / amb bufes: calçons amples del pagès mallorquí. Gipó i vestit de pagès →
cama sofá: sofà llit. Canapè →
camaiot: embotit gruixut en la pell de la cama. Matances →
cambra: dormitori. Llit →
camelles: pals que subjecten el coixí. Jou i llaurada mallorquina →
campaner: qui toca i cuida les campanes. Campaners i fonedors de campanes →
camí carreter: camí pel qual passen carros. Traginers i carreters →
camí de ferradura: camí estret, només per a bèsties. Traginers i carreters →
canapè / ganapè: sofà. Canapè →
candela: vela (ús popular). Cereria (cerers i ciris) →
cantells: murs radials que limiten l'entrada. Calciners i forns de calç →
canterano: sinònim de còmoda (DCVB). Calaixera →
canterano: còmoda (Bal.); a Palma, també aixovar (DCVB). Canterano →
canterano amb llit: moble llit, anunciat en 1824 (Pou, 2016). Canterano →
cantó: bloc estàndard. Marès i picapedrers →
cantó: bloc estàndard de marès. Eines de picapedrer →
canya: canya (Arundo donax). Espart i cistelleria →
canya: tub de bufar. Vidre bufat →
canya: vara que es frega. Ximbomba →
canyeta: llengüeta de canya. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
canyeta: llengüeta de canya. Xeremies →
canyon: davantal (en el vestit de 2024). Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
canyís: zarzo de canyes. Sequer i canyissos →
cap: cap, extrem o ramal d'una corda. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
capa vista: capa de color, la que es trepitja. Rajoles hidràuliques →
caparrot: en Mall., cap gran; també cefalea o persona tossuda. Carassers i dimonis →
caparrot: en el molí de vent, part davantera de l'eix que sali de la torre i porta les antenes (Mall., Men.). Moliners →
caparrot: capgròs; a Mallorca també «cap» o «tossut» (DCVB). Caparrots i gegants →
caparrot: cap de l'eix del molí de vent. Tremuja i moles (eines del moliner) →
caparrot: capgròs. Sant Antoni de sa Pobla →
capcer: extrem del palangre amb boia. Palangre →
capell: barret d'ala (viu a les Illes; a Catalunya es diu barret). Capellers i barreters →
capell: barret (cofa + ventalla). Capell de palma (capell de pauma) →
capell / capoll: capoll del cuc. Velluters i seda →
capell alt / de trona / de moixina: de copa alta i plana (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
capell amb cruies: tricorni (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
capell d'anar alerta: d'ala molt estreta (Llucmajor). Capell de palma (capell de pauma) →
capell de pauma: de fulla de palma, d'ala ampla (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
capell de roda plena: de llana o pèl, d'ala ampla, el dels amos antics (Mall.). Capell de palma (capell de pauma) →
capell de sarrió: de llatra, com la d'un sarrió (Sineu). Veure sarria i sarrió. Capell de palma (capell de pauma) →
capell reveixinat: d'ala molt tornada cap amunt (Mall.). Capell de palma (capell de pauma) →
capeller: qui fabrica o ven capells. Capellers i barreters →
capellet: rematada de la roda de proa del llaüt. Vela llatina i mestres d'aixa →
capellet: rematada de la roda de proa. Llaüt (com a objecte) →
capirot: caputxa cònica. Capirot i vesta de confrare →
capirot: caputxa cònica. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
capitell: capitell on es recull el vapor. Alambí →
caps de jou / llombrígol: extrems / centre del jou mallorquí. Jou i llaurada mallorquina →
Capta: col·lecta i recorregut del matí del 16. Sant Antoni d'Artà →
capçal: capçalera; també coixí llarg. Llit →
cara: front vist del mur. Pedra en sec (margers) →
caragol: claveguera vertical. Premsa de biga (biga de tafona) →
caramull / feix: munt / fes de palma seca. Obra de palma: llata i garballó →
carapunat: penitent encaputxat. Capirot i vesta de confrare →
carapunat: penitent encaputxat. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
carassa: antiga cara figurada de cartó; cara deformi per a fer por. Carassers i dimonis →
carasser / carassera: artesà de carasses (ofici del repertori). Carassers i dimonis →
carboner: carboner. Carboners i sitges →
carda: taula amb mànec folrada de cuir estarrufada de pues de filferro. Paraires i draperia →
carda: instrumento de paraire per a pentinar la llana. Cardes i tisores d'abaixar →
carda emborradora / emprimadora: la gruixuda per a preparar; la fina per a cardar. Paraires i draperia →
cardador: qui carda (en el escut dels barreters). Cardes i tisores d'abaixar →
carena: cresta de la garbera (Mall.). Garba, garbera i vencís →
carener: carener de la teulada. Teules i teuleres →
careta: màscara («careta de lletja ganyota» dels dimonis, Rosselló). Carassers i dimonis →
careta: màscara. Careta i vestit de dimoni →
carquinyol / carquinyoli: bescuit sec d'ametlla. Confiters i pastissers →
carrau: carraca de nens per a Setmana Santa; el DCVB la recull a Catalunya i València, no a Mallorca. Matraques →
carrer / pis: carrer i cos del retaule. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
carrer de la Boteria: carrer de Palma documentada des del segle XV. Boters →
carretada: 8 sàrries. Carboners i sitges →
carretell: barrilito de vi (mall.). Barral →
carreter: home que guia un carro. Traginers i carreters →
carretó (de batre): corró troncocònic de trilla (Mall., Men.). Carretó de batre (trill) →
carretó de molles: carro de molls per a persones. Carro mallorquí →
carro de barrerons: carro de càrrega balear. Carro mallorquí →
carro de parell: carro de dos animals amb perxa (Mall.). Carro mallorquí →
carro triomfal: carro d'honor. Carro triomfal de la Beata →
carro triomfal: carro principal. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
carrossa: carro decorat. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
casa de poble: casa de poble. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
casal: casa senyorial urbana. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
cascavells / picarols: cascavells. Vestit de cossier i de la Dama →
casera / caera / caiera: rusc (Mall.). Casolana d'abelles (caera) →
cassola: a Mallorca, sobretot el guisat; el recipient és la greixonera. Olla, cassola i perol →
castanyera: olla foradada per a rostir castanyes. Olla, cassola i perol →
castanyeta: a Mallorca també ampolleta panxuda (DCVB). Castanyetes →
castanyetes: castanyoles (Mall.). Castanyetes →
castanyetes de test: trossos de ceràmica usats com a castanyoles pels nens. Castanyetes →
catalufa: teixit amb tenyit en reserva documentat a Mallorca en el #s. XVII. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
catifa: composició central tipus catifa. Rajoles hidràuliques →
cavall cotoner: cavallet de cotó del Corpus. Cavallet (cavall cotoner) →
cavall cotoner: cavallet del Corpus, de tela farcida de cotó. Cavallets de Felanitx →
cavallet: cavallet i el seu dansaire. Cavallet (cavall cotoner) →
cavallet: dansaire amb cavallet. Cavallets de Felanitx →
cavalls: cavallets. Serres d'fusta: serra de cadastre i verduc →
cendrer: tela o sac amb la cendra. Cossi i bugada →
cendrer: part del fogó on queda la cendra. Foganya i estris del foc →
cenefa: franja decorativa de la vora. Rajoles hidràuliques →
cep tintorer: varietat de cep de raïm molt negre que dóna color al vi (Penedès, Gandesa, Mall.). Tintorers →
cera: matèria d'abella (o una altra) per a fer espelmes. Cereria (cerers i ciris) →
cerer: qui fa o ven espelmes de cera. Cereria (cerers i ciris) →
cereria: taller o botiga de cera. Cereria (cerers i ciris) →
cerndre: cerndre la farina. Garbell, porgador i sedàs →
ceràmica d'aplicacions: nom tècnic de la mateixa tècnica. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
ciment blanc: base de la capa de color. Rajoles hidràuliques →
cingla: cincha. Guarniments: collera, bast i aubardà →
cintell: mur exterior en talús. Calciners i forns de calç →
ciri: espelma llarga i gruixuda d'església. Cereria (cerers i ciris) →
ciri pasqual: ciri de la vigília de Pasqua. Cereria (cerers i ciris) →
cirurgià: cirurgià. Barbers i cirurgians →
cisellat: cisellat. Joieria tradicional i botons mallorquins →
cistell / cistella: cistell / cistella. Espart i cistelleria →
cisteller: cestero. Espart i cistelleria →
cisteller: cestero. Cove (covo) i paner →
Clamater: pregoner de la festa. Sant Antoni de sa Pobla →
clau de volta: clau de volta. Escuts dels gremis de Mallorca →
clot: clot d'on s'extreu l'argila. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
clot: clot d'on es treu el fang. Torn de gerrer →
coa / coua: cua. Estel →
cobertora: tapa d'olla. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
cobertora / tapadora: tapa de l'olla. Olla, cassola i perol →
coca: coca penjada que es talla. Vestit i espasa de la Sibil·la →
codast: peça de popa unida a la quilla. Vela llatina i mestres d'aixa →
cofa: cabàs gran de càrrega. Espart i cistelleria →
cofa: copa del barret. Capell de palma (capell de pauma) →
cofa: cabàs gran de càrrega. Senalla →
cofí: sinònim de esportí; a Mallorca, també senalleta per a diners (Sineu, Artà) o carmanyola (Manacor). Cofí i esportí →
coixí de llaurar: coixí del coll per a llaurar. Guarniments: collera, bast i aubardà →
colcada: desfilada de carros i cavalleries. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
coll: pas de grisos (Mall.). Coll de tords i filats →
coll d'aljub: brocal de cisterna. Marès i picapedrers →
colla: parella o grup de xeremier i flabioler. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
colla: grup. Caparrots i gegants →
colla: xeremier + flabioler. Flabiol i tamborí (tamborino) →
colla: parella xeremier i flabioler. Xeremies →
colla de dimonis: grup. Careta i vestit de dimoni →
collar d'esquella: collaret de fusta. Esquella i picarol →
collera: collaret de tir. Guarniments: collera, bast i aubardà →
colom: colom, motiu freqüent. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
col·legi / confraria: gremi. Escuts dels gremis de Mallorca →
comare / comadrona: comare. Cadira paridora →
comparsa: grup disfressat a peu. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
Completes: ofici de la tarda de la vespra. Sant Antoni de sa Pobla →
Completes**, **goigs**, **beneïdes: veure sa Pobla. Sant Antoni de Manacor →
confit: ametlla o llavor recoberta de sucre. Confiters i pastissers →
confiter / confitera: qui fa o ven confits. Confiters i pastissers →
confitera: a Mallorca, arbre imaginari que dóna confits («sa confitera florida, sa gelada la'#m matà», cançó popular). Confiters i pastissers →
confraria: confraria. Capirot i vesta de confrare →
confraria: confraria. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
congreny: cèrcol de fusta; peça de roda de sínia; cèrcol de molí (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
consol: botija plana de penjar (sèrie desapareguda). Càntir i botilla →
consueta: llibre de cerimònies. Cant de la Sibil·la →
contrapès: pes que tiba la metxa. Cereria (cerers i ciris) →
copinya: petxina. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
coques: feixos de canyís o branques. Carboners i sitges →
cor: duramen, part fosca. Fusta d'olivera →
coralar: pescar coral. Coralers →
coraler / coraller: qui pesca o ven coral. Coralers →
corba: peça corba de fusta del cèrcol (per verificar ús mallorquí). Mestres de carros i roders →
corda: entenimentada. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
corda de dos caps: cordó de palma una mica més gruixut per a cadires. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
corda de dos caps: cordó de palma per a cadires. Cadira de bova i banc →
cordada: embolicada en malla de filferro. Greixonera →
cordador d'olles: nom de l'ofici en el repertori artesà. Adobacossis i cordadors d'olles →
cordador de cadires: artesà que encorda cadires. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cordador de cadires: artesà que encorda cadires. Cadira de bova i banc →
cordar: teixir el seient d'una cadira amb cordó. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cordar: teixir el seient. Cadira de bova i banc →
cordat: malla de filferro que subjecta una greixonera esquerdada. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
cordell: cordill, corda fina. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
cordellí: cordó fi de dos brins de palma. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cordellí: cordill molt fi; a Mallorca, de dos brins de palma. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
cordellí: cordó fi de dos brins de palma. Cadira de bova i banc →
corder / cordera: qui fa cordes. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
corderia: ofici, taller o botiga de cordes; també moltes cordes juntes. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
corns i esquelles: cencerrada (Mall.). Esquella i picarol →
cornucòpia: mirall amb candelers, de marc tallat i daurat. Cornucòpia i mirall →
coronament: rematada superior. Pedra en sec (margers) →
coronar: arribar a la cistella. Pi de Sant Antoni de Pollença →
corra / curra: corró per a aixecar el queixal (Pollença, Santa Margalida). Trull de tafona →
correbou: carrera del toro pels carrers. Correbou de Fornalutx →
corretger: sinònim (corretges). Basters i selleters →
corriola: corriola. Poal i cadufos →
corriola / curriola: corriola. Corriola i politja →
cort d'àngels: nens vestits d'àngel. Carro triomfal de la Beata →
cossi: recipient gran de fang (per a bugada; ús saboner per verificar). Sabó (saboneria mallorquina) →
cossi: tina de fer la bugada, amb forat a baix. Cossi i bugada →
cossi bugader: el cossi de la bugada. Cossi i bugada →
cossia: buit central de la coberta. Vela llatina i mestres d'aixa →
cossia: buit central de coberta. Llaüt (com a objecte) →
cossier: documentat des del #s. XVI. Cossiers d'Algaida, Pollença, Inca i altres →
cossier: dansaire del ball. Cossiers de Montuïri →
cossier**, **Dama**, **Oferta: veure Montuïri. Cossiers d'Alaró →
cossiol: test (Mall.); gibrell; atuell baix. Cossiol →
costella: cuaderna. Vela llatina i mestres d'aixa →
costella: cuaderna. Llaüt (com a objecte) →
costurera: dona que cus. Sastres i calceters →
cotonina: tela de cotó que feien els teixidors de lli en el #s. XVII. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
coure: coure la pasta. Sabó (saboneria mallorquina) →
courer: treballador del coure. Calderers i courers →
cova: soterrani o celler. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
covalcada: desfilada de cavalleries. Sant Antoni d'Artà →
cove / covo: cistell gran de vímet o canya, més ample de dalt. Cove (covo) i paner →
cove bugader: el de la roba de la bugada. Cove (covo) i paner →
covo: nasa de pesca. Espart i cistelleria →
crespell: pasta dolça de vora ondulada. Confiters i pastissers →
creu de Sant Andreu: aparello d'arrossegament en aspa del segle XIX. Coralers →
creueta: punt de creu petit. Brodats i calats →
cruetjador: paraire urbà que feia només l'acabat de peces teixides als pobles (#s. XVII). Flassades i mantes de llana →
cruia: cadascun dels dos platerets amb pic. Llum de cresol (llum de cruia) →
cua de milà: cua d'oreneta. Ebenisteria i moble mallorquí →
cuc de seda: cuc de seda. Velluters i seda →
cuculla: coberta de palla en forma de caputxa. Pala de ventar i barraca d'era →
cuita: cocció d'una fornada. Teules i teuleres →
cuixals: perneras de protecció. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
cul de l'olla: fons picat en roca. Calciners i forns de calç →
cup: almàssera. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
cànem / cònem: cànem (cònem en el refrany de Llucmajor). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
càntir / cànter: càntir; a Palma, cànti. Càntir i botilla →
càvec / càvet / càvic / càveg: aixadella. Càvec →
cèrcol: cèrcol que cenyeix la bóta. Boters →
cèrcol: cèrcol. Bóta i eines de boter →

D

Dama: la que guia. Cavallet (cavall cotoner) →
Dama: guia del ball. Cavallets de Felanitx →
Damunts: lloc de la missa de maig. Cossiers d'Alaró →
darrers dies: els últims dies de carnestoltes. Ximbomba →
daurador: daurador. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
daurat: daurat. Cornucòpia i mirall →
Davallament: davallament de Crist, Divendres Sant; temporada alta. Cereria (cerers i ciris) →
davallar / Davallament: baixar; el davallament. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
dental: peça que sosté la reixa. Jou i llaurada mallorquina →
desbastar: llevar material gruixut. Fusta d'olivera →
desbastar: llevar material. Torners (torn d'fusta) →
destral: destral. Destral i picassó →
destral de mà: destral petita d'una mà. Destral i picassó →
didal: didal. Sastres i calceters →
didal: dedil de protecció. Falç i falçó →
didal de canya: didal de canya del segador. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
didalada / llatada: grapat de brins que s'afegeix al trenat. Obra de palma: llata i garballó →
Digau visca Sant Antoni: cançó de la Capta. Sant Antoni d'Artà →
Dijous Bo: «dijous bo»; el bo indicaria una fira sense comparació (per verificar). Dijous Bo (Inca) →
dimoni: personatge de la festa de Sant Antoni. Carassers i dimonis →
dimoni: dimoni, la tercera figura clàssica. Siurells →
dimoni: diable de festa. Careta i vestit de dimoni →
Dimoni Gros: el principal de Manacor. Careta i vestit de dimoni →
Dimoni Gros: el dimoni principal. Sant Antoni de Manacor →
dimonis petits: els que li acompanyen. Sant Antoni de Manacor →
donar estirapeu: a Mallorca, donar correazos (DCVB). Eines de sabater →
donar matraca: donar la llauna. Matraques →
drap: drap de llana. Flassades i mantes de llana →
drapaire: qui comercia amb draps vells. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
draperia: indústria dels draps de llana. Flassades i mantes de llana →

E

ebenista: ebenista. Ebenisteria i moble mallorquí →
eixam: eixam. «Eixam de maig, jo em'n vaig» — el de maig ja no es queda (Mall.). Casolana d'abelles (caera) →
eixartigar: netejar de muntanya un terreny. Aixada i xapeta (aixadell) →
embarriolat: embullat. Coll de tords i filats →
embastar: embastar. Sastres i calceters →
emblanquinar: emblanquinar. Calciners i forns de calç →
emblanquinar: emblanquinar. Guixers i emblanquinadors →
emblanquinar: emblanquinar. Graneres i graneretes →
emborrar: emplenar d'esborra basts i colleres. Basters i selleters →
emborrar: preparar la llana oliada per a cardarla. Paraires i draperia →
emborrar / emprimar: preparar / cardar fi. Cardes i tisores d'abaixar →
embrinar: separar els brins de la fulla. Obra de palma: llata i garballó →
empelt: empelt; planta recentment empeltada (Mall.); mentida (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
empelt d'escut / d'estaca: tipus d'empelt (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
empeltar: empeltar. Ganiveteria →
empeltar: empeltar. Empelt i navalla d'empeltar →
empena: part superior de tela. Espardenyes →
empenya: part superior de la sabata. Espardenyes i calçat (Inca) →
en esser maça, ja picaràs: mateixa idea, a qui vol manar sense autoritat (DCVB, Mall.). Morter i maça →
encalar: banyar en calç. Siurells →
encalar: banyar en calç. Siurell →
encarnat: color de la pell en imatges. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
encenall: a Mallorca, també carxot, cop amb la mà (DCVB). Esca i encenalls →
encenalls: llenya menuda i fullaraca per a encendre (Mall.). Esca i encenalls →
encesa: pesca o caça nocturna amb llum. Fitora i pesca a l'encesa →
encetadora: màquina de partir ametlla (nom recollit en DCVB #s.v. picarol; descripció, per verificar). Prendre garroves i ametles (canya de prendre) →
enclusa: enclusa. Ferro forjat →
enclusa: enclusa. Enclusa i manxa →
enfilar: enfilar. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
enfornadora / lleó: pedra gran en la base del portell que dirigeix la flama. Calciners i forns de calç →
enfornar / desenfornar: ficar / treure del forn. Forners →
enfornar / desenfornar: carregar / buidar el forn. Teules i teuleres →
enfornar / desenfornar: ficar / treure del forn. Pastera i pala de forn →
engalba: barbotina d'argila per a cobrir o decorar. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
engalba: fang líquid de color per a decorar. Escudelles i plats de Pòrtol →
enganalla / s'Enganaia: de enganar, enganyar. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
enginyes: lligadures que uneixen car i pena. Vela llatina i mestres d'aixa →
ensaïmada entrunyellada: trenada (Mall.). Ensaïmada →
ensofrador: recinte domèstic on es blanqueja amb sofre. Obra de palma: llata i garballó →
ensucrat: ensucrat. Rosari ensucrat de Tots Sants →
era / erada: lloc empedrat de trilla / messes esteses. Carretó de batre (trill) →
es crit de Joan Mas: la invocació que obre la batalla. Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
esberlar-se: #arronsar la fusta. Fusta d'olivera →
esca: esca; també esquer de pesca (el mateix terme, palangre). Esca i encenalls →
esca: esquer. Palangre →
esca de caramutxa: carbó de caramutxa per a la pipa (Mall., Men.). Esca i encenalls →
esca de garrover: fusta podrida de garrofer (Mall.). Esca i encenalls →
escabeiat: dit de la bova gastada o desfeta (per verificar sentit exacte). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
escala de figueraler / de figueral: escala dempeus per a la figuera. Escala de figueraler →
escala de gat: escala sense pota. Escala de figueraler →
escala de peu: escala amb pota de suport. Escala de figueraler →
escaldar: tirar aigua bullint al porc. Omplidor i estris de matances →
escalemot: prolongació de la cuaderna sobre coberta. Vela llatina i mestres d'aixa →
escaló volat: martell de tall per a escalabornar. Pedra en sec (margers) →
escambell: seient petit sense braços ni respatller. Balancí i tibulet →
escambell: tamboret sense respatller. Cadira de bova i banc →
escambell: tamboret. Cadira de repòs i llit de repòs →
escaparate: urna o vitrina petita sobre el moble. Canterano →
escaparate: urna de cristall. Escriptori i arquella →
escar / esca: posar esquer / l'esquer. Nansa →
escarpra: enformador. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
escarpra: enformador. Torners (torn d'fusta) →
escarpra: enformador. Eines de fuster →
escoda: martell de dos talls per a llaurar. Marès i picapedrers →
escoda: franja de terra de cultiu plana. Pedra en sec (margers) →
escoda / escodra: martell de picar pedra amb dues puntes; escodra és la forma mallorquina. Eines de marger →
escoda / escodra: martell de picar pedra. Eines de picapedrer →
escriptori: escriptori-arqueja de calaixos. Escriptori i arquella →
escudella: escudella. Escudeller →
escudella: bol, escudella. Escudelles i plats de Pòrtol →
escudella d'orelles: escudella amb anses (Mall.). Escudelles i plats de Pòrtol →
escudellam: conjunt d'escudelles i plats. Escudeller →
escudellam: conjunt d'escudelles i plats. Tinell →
escudeller: prestatge de cuina per a la vaixella. Escudeller →
escudeller: prestatge de vaixella. Plater →
escurar: rentar els plats. Ribella i ribell →
escut: emblema. Escuts dels gremis de Mallorca →
escàlem / escàlam: tolete de fusta o ferro. Rems (i escàlems) →
escó / escons: banc de suport alt al costat del foc. Escó →
esmolador: qui afila; a Mallorca també instrument de fusta, a manera de mordassa, per a subjectar serres en afilar-les. Esmoladors →
esmolador: afilador; en Mall., mordassa per a afilar serres. Roda d'esmolar (mola) →
esmolar: afilar. Esmoladors →
esmolar: afilador. Ganiveteria →
esmolar: afilar. Roda d'esmolar (mola) →
esmolet: afilador ambulant. Esmoladors →
espardenya: espardenya. Espardenyes i calçat (Inca) →
espardenya: espardenya. Espardenyes →
espardenya bebé: amb corretja de costat a costat (Mall.). Espardenyes →
espardenyer: qui fa o ven espardenyes. Espardenyes i calçat (Inca) →
espardenyer: qui fa o ven espardenyes. Espardenyes →
espart: espart (Stipa tenacissima). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
espart: gramínia (Stipa tenacissima) de fulla tenaç per a cordes, cistells, estores i soles. Espart i cistelleria →
espart bord: Lygeum spartum*, albardín. Espart i cistelleria →
esparter / esparteria: qui treballa o ven espart / la seva botiga. Espart i cistelleria →
espartí / esportí: disc d'espart per a la premsa d'oli o vi. Espart i cistelleria →
espasa: espasa. Vestit i espasa de la Sibil·la →
espatló del verro: cuir del llom del verraco, el més durador. Avarques (varques) →
espelma: vela. Cereria (cerers i ciris) →
espiga i caixa: assembli a caixa i espiga. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
espinagada: empanada d'anguila i espinacs, plat de sa Pobla. Sant Antoni de sa Pobla →
esporgar: netejar l'arbre de branques sobrants; a Mallorca, també llevar nusos a un bastó per a fer-lo llis. Empelt i navalla d'empeltar →
esporgins: restes fines de palma; serveixen per a escombres. Obra de palma: llata i garballó →
esporgins: restes fines de palma en igualar els brins. Graneres i graneretes →
esportí: disc de espart per a premsar la pasta d'oliva (Mall.). Cofí i esportí →
esquella: esquellot. Esquella i picarol →
esquella / picarol: esquellot. Campaners i fonedors de campanes →
esquerda de canya: tira de canya partida. Cove (covo) i paner →
esser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa: ser un manazas que amb bones eines encara ho fa mal (DCVB, Mall.). Enclusa i manxa →
essència: pasta nacrada. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
estamper: impressor d'estampes. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
estanyar: cobrir d'estany. Llauners i estanyers →
estanyer: treballador de l'estany; també qui estaña objectes. Llauners i estanyers →
estar tocat de sa caixa de St. Pere: a Mallorca, ser curt de seny (DCVB). Caixa de núvia →
estel: cometa (Barc., Tarr., Bal.). Estel →
estenalles: tenalles amb corda per a arrencar la palma. Obra de palma: llata i garballó →
estenedor: era empedrada on s'asseca la palma. Obra de palma: llata i garballó →
esteranyinador: escombra de mànec llarg per a teranyines. Graneres i graneretes →
esteva: mancera. Jou i llaurada mallorquina →
estofat: tècnica de daurat i gratat. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
estopa**, **pega: fibra i brea. Eines de calafat →
estora: estora de sòl. Espart i cistelleria →
estora: estora de sòl o paret. Estora →
estora de paret: la que cobreix la paret. Estora →
estoreta / estorí: estora petita. Estora →
estrop: anella de corda que subjecta el rem al escàlem. Rems (i escàlems) →
exvot: ofrena votiva. Exvots i retaules mariners →

F

fadrí: oficial format que continua treballant per al mestre. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
faixa: faixa de tela en la cintura. Gipó i vestit de pagès →
falç: falç. Falç i falçó →
falçó: falç petita d'herba (Mall.). Falç i falçó →
fang: fang. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
faristol: faristol gran. Cadiram de la Seu i moble d'església →
faus: falç (forma mallorquina de falç). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
faç: cara de la nansa que es recompon («adobar la faç d'una nansa»). Nansa →
feixa: bancal que sosté el marge. Eines de marger →
feixa: filada de pedres. Pedra en sec (margers) →
fenyedor: taula on s'assequen els fideus. Fideuers →
fenyedor: taula d'assecat. Premsa de fideus →
fer aigua ardent: destil·lar aiguardent (doc. Sóller 1596). Alambí →
fer barrina: a Mallorca, tancar un tracte (DCVB). Eines de fuster →
fer bossa: girar malament per estar mal lligada (Artà). Baldufa →
fer es carretó: rodar pel sòl tombat, com els carretons de batre (joc, Mall.). Carretó de batre (trill) →
fer garbera: joc de nens: #tirar uns damunt d'uns altres (Alaró). Garba, garbera i vencís →
fer perols: xerrar de coses sense substància (Mall.). Olla, cassola i perol →
fer rèi: girar fina i suau (Artà). Baldufa →
fer s'escudella: a Mallorca i Menorca, manar, imposar la pròpia voluntat (DCVB). Escudelles i plats de Pòrtol →
fer tant de paper com sa granera: no pintar res (mall.). Graneres i graneretes →
fermall: lligam fet amb brins de palma. Ventador i ventall de palma →
ferrador: obrer que herra les bèsties. Ferradors i manescals →
ferrador: herrador de cavalleries. Ferro forjat →
ferrador: herrador. Ferradura →
ferradura: ferradura; en Mall., també la primera tapa del taló i el ferro que reforça taló o punta de la sabata. Ferradors i manescals →
ferradura: ferradura; tapa o reforç de la sabata (Mall.). Ferradura →
ferradures rosinals / de mules / asnals: de cavall / de mul / d'ase. Ferradura →
ferrar: herrar. Ferradura →
ferrar / desferrar: posar / llevar la ferradura. Ferradors i manescals →
ferrer: ferrer. Ferro forjat →
ferrer: ferrer. Enclusa i manxa →
fester: suport de ferro per a la teia encesa (per verificar definició DCVB). Fitora i pesca a l'encesa →
festers / tiranys: calaix amb brases que manté calenta la pasta. Fideuers →
festers / tiranys: brasero de la premsa. Premsa de fideus →
fideuer / fideuera: fabricador o venedor de fideus; en Mall. i Men., també a qui li agraden. Fideuers →
figueral: camp de figueres. Escala de figueraler →
figueraler / figueralera: qui agafa o seca figues. Escala de figueraler →
figues de sol** / **figues forneres: assecades al sol / al forn (Pons). Sequer i canyissos →
fil de ballesta: entenimentada d'arc (doc. 1399). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
fil de manresa: fil gruixut que es posa sota per a donar relleu. Brodats i calats →
fil de nansa: fil molt fi de corder per a pescadors. Nansa →
filada: mur de pedra en sec que sosté terra. Pedra en sec (margers) →
filadora: dona que fila. Flassades i mantes de llana →
filar: fer fil torçant fibra. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
filats d'abeurada: xarxa amagada sota terra al costat de l'abeurador, que es dispara amb barres (Mall.). Coll de tords i filats →
filats d'abeurada: xarxa d'abeurador (Mall.). Gàbia enganadora →
filats de coll: xarxa triangular. Coll de tords i filats →
filferro: filferro. Adobacossis i cordadors d'olles →
filigrana: dibuix amb fil metàl·lic calat. Joieria tradicional i botons mallorquins →
finimenti: complements del pessebre napolità. Betlem →
fira: fira anual. Fira de Sineu →
Firó: l'endemà a la Fira, el de la batalla. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
fitora: arpó de diverses pues. Fitora i pesca a l'encesa →
flabiol / fabiol / fobiol: flauta d'una mà. Flabiol i tamborí (tamborino) →
flabiol de granadillo: flauta de fusta de granadillo, diferent de les altres de Mallorca (Vallcaneras). Cossiers d'Alaró →
flabiol de set canons: flauta de Pa (DCVB). Flabiol i tamborí (tamborino) →
flabioler: qui toca flabiol i tamborí. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
flabioler: qui toca flabiol i tamborí. Flabiol i tamborí (tamborino) →
flassada: manta de llana teixida, amb llistes de colors, per al llit. Flassades i mantes de llana →
flassada: manta de llana. Llit →
flassadeta: diminutiu de flassada. Flassades i mantes de llana →
flequer: forner (pa de fleca). Forners →
flocs: llaços. Vestit de cossier i de la Dama →
flàmula: flama; nom antic d'aquestes teles ("teles de flàmules"). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
foganya: llar. Escó →
foganya / fogaina: llar d'obra per a foc de llenya; a Mallorca, també el buit de la cendra. Foganya i estris del foc →
fogonets: fogons d'obra. Gerrer →
foguer: baula de ferro (Bal.). Esca i encenalls →
fogueró: foguera de Sant Antoni. Fogueró →
fogueró: foguera de Sant Antoni. Sant Antoni de sa Pobla →
fogó / fogonet: fogó. Foganya i estris del foc →
follador: pisador (en l'inventari de 1388). Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
fona: profunda. Fona →
fondre: fondre la cera. Cereria (cerers i ciris) →
fonedor: fonedor. Campaners i fonedors de campanes →
fonell: tapa de marès. Casolana d'abelles (caera) →
foner: hondero. Fona →
forca: forca de dues o més puntes. Forca, rampí i ganxo →
forcó: cada punta de la forca. Forca, rampí i ganxo →
forma: forma de fusta. Capellers i barreters →
forma: forma. Espardenyes i calçat (Inca) →
forma: forma. Eines de sabater →
formatge brescat: amb molts forats dins, com una bresca (Mall.). Formatgera →
formatge clos: compacte, sense forats (Mall.). Formatgera →
formatge coent: picant, per excés d'herba en la llet (Mall.). Formatgera →
formatge lloca: inflat per sèrum mal tret (Mall.). Formatgera →
formatge nial / pollat / malalt: ni tendre ni curat (Mall.). Formatgera →
formatgera: motlle de formatge; formatgera de vidre. Formatgera →
forn: forn de fusió. Vidre bufat →
forn de calç: forn de calç. Calciners i forns de calç →
forn àrab: forn de càmeres superposades i tir vertical. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
fornal: forja. Ferro forjat →
fornal: forja; a Mallorca també hornilla de caldera. Enclusa i manxa →
fornal: a Mallorca, també hornilla de la caldera. Foganya i estris del foc →
forner: forner. Pastera i pala de forn →
forner / fornera: qui cou el pa. Forners →
forrellat: forrellat. Ferro forjat →
fosa: refundició. Campaners i fonedors de campanes →
fulla: fulla. Ganiveteria →
fumeral: xemeneia del forn. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
fusell: eix del carro. Mestres de carros i roders →
fusell: eix del carretó. Carretó de batre (trill) →
fuster: fuster. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
fuster: fuster. Eines de fuster →
fuster: fuster. Indústria del moble de Manacor →
fuster comú / groller: a Mallorca, el que fa i repara carros, arades i sínies. Eines de fuster →
fuster d'obra grossa: fuster de bastides, escales i carros. Mestres de carros i roders →
fuster d'obra prima / obra grossa: fuster fi / bast. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
fuster primater: el que fa obra fina i mobles. Eines de fuster →
fusteria: fusteria (ofici i taller). Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
fusteria: fusteria. Indústria del moble de Manacor →

G

gaiato / gaiata: gaiato. Pronunciacions: gəјáto (Artà, Llucmajor, Inca), giéto (Felanitx), gəátu (Sóller). Gaiato →
galereta: cotxe de passatgers de quatre rodes. Carro mallorquí →
galet: doll fi; beure a galet, beure sense tocar el pic. Càntir i botilla →
gall: el capcer (Mall.). Palangre →
galze: rebaixi on encaixa la fulla. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
ganivet: ganivet. Ganiveteria →
ganiveter: cuchillero. Ganiveteria →
ganxo: rasclet de pues de ferro (Mall.). Forca, rampí i ganxo →
ganxos de romana: els dos ganxos. Romana →
garba: feix de messes. Falç i falçó →
garba: fes de messes. Garba, garbera i vencís →
garba de vena: de farratge (Manacor). Garba, garbera i vencís →
garba trutja: garba torta o mal feta (Petra, Campos, Manacor, Llucmajor). Garba, garbera i vencís →
garballó / pauma / palma: Chamaerops humilis, única palmera autòctona; pauma* és la forma oral mallorquina. Obra de palma: llata i garballó →
garbell: sedàs. Garbell, porgador i sedàs →
garbellar: garbellar. Garbell, porgador i sedàs →
garbera: almiar de garbes. Garba, garbera i vencís →
garlopa: raspall llarg. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
garlopa: raspall llarg amb ansa. Eines de fuster →
gaveta: calaix de pastar morter; a Mallorca, també el buit que deixa un va cantar arrencat en la pedrera. Eines de picapedrer →
gegant / geganta: gegant. Caparrots i gegants →
geganter: portador. Caparrots i gegants →
gelosia: gelosia. Cadiram de la Seu i moble d'església →
genet: genet. Siurells →
gerra: a Balears, càntir de dues anses (de l'àrab garrah). Alfàbia, gerra i gerricó →
gerra: gerra gran de fang. Gerrer →
gerra amb pixerell: gerra d'una ansa i escaig. Alfàbia, gerra i gerricó →
gerra someral: gerra molt gran per a portar a llom. Alfàbia, gerra i gerricó →
gerrer: artesà de gerres i peces per a aigua i rebost. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
gerrer: terrissaire; a Mallorca, també el poyo de les gerres. Alfàbia, gerra i gerricó →
gerrer: repeu per a gerres (Mall.). Gerrer →
gerrer: qui fa o ven gerres. A Mallorca també és el poyo de cuina on es posen les gerres (DCVB). Torn de gerrer →
gerreta: cantarillo petit. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
gerricó: un altre nom de la gerreta felanitxera. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
gerricó: gerra petita. Alfàbia, gerra i gerricó →
gibrell: galleda per a la sang. Matances →
gibrell amb brec: gibrell amb pic per a la sang de la matança. Ribella i ribell →
gipó: gipó. Joieria tradicional i botons mallorquins →
gipó: gipó cenyit amb mànigues. Gipó i vestit de pagès →
gipó amb cartons: gipó amb reforços interns (Mall.). Gipó i vestit de pagès →
glosa / glosador / glosat: verso / poeta improvisador / duel. Ball de bot i gloses →
glosador: qui les improvisa. Ximbomba →
gloses: versos improvisats o populars cantats. Ximbomba →
goigs: composició poètica en honor de la Verge o un sant, impresa en fulla. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
goigs: gojos. Goigs →
goigs: fulla de cant a un sant. Xilografies de la Impremta Guasp →
goigs: gojos, cant al sant. Sant Antoni de sa Pobla →
golfo: pernio de porta. Ferro forjat →
graelles: graella. Foganya i estris del foc →
grall: punter melòdic. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
grall: punter melòdic. Xeremies →
granera: escombra. Graneres i graneretes →
granera nova agrana net: refrany: el nou funciona bé (mall., men.). Graneres i graneretes →
granereta: escombreta de palma per a emblanquinar. Graneres i graneretes →
granulat: decoració de boletes. Joieria tradicional i botons mallorquins →
greixonera: a Mallorca, cassola de fang; també el guisat cuit en ella. Greixonera →
greixoneró / greixonereta: diminutius (DCVB). Greixonera →
gresol: gresol. Vidre bufat →
gresol / cresol: recipient de l'oli i la metxa; per extensió, el llum d'oli. Llum de cresol (llum de cruia) →
gronsa: tremuja per on cauen les olives. Premsa de biga (biga de tafona) →
guardapits: armilla de l'home. Gipó i vestit de pagès →
guarnicioner: sinònim modern. Basters i selleters →
guarniment: arreos de gala de l'animal. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
guarniments: arreos. Guarniments: collera, bast i aubardà →
guinaveta / ganiveta: ganivet de matances. Podadora i tallant →
guix: guix. Guixers i emblanquinadors →
guix viu / guix mort: guix amb força / que l'ha perdut. Guixers i emblanquinadors →
guixer / guixaire: qui treballa o ven guix (fon. mall. giʃáјnə). Guixers i emblanquinadors →
gàbia: forma de poda de l'ametller oberta (DCVB). Gàbia enganadora →
gàbia enganadora: gàbia parany (Mall., Men.). Gàbia enganadora →
gànguil: xarxa cònica d'arrossegament amb cèrcol de ferro (Mall., Eiv.); també barca. Gànguil i xarxes →
gúbia: gúbia. Fusta d'olivera →
gúbia: gúbia. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
gúbia: gúbia. Torners (torn d'fusta) →
gúbia: gúbia. Eines de fuster →

H

ham: ham. Palangre →
hebdomadari: canonge de torn setmanal. Cadiram de la Seu i moble d'església →
herbes seques / mesclades / dolces: tipus segons sucre i grau. Alambiners i herbes de Mallorca →
homes d'era: els que treballen la trilla. Pala de ventar i barraca d'era →

I

ikat: tècnica de tenyir en reserva els fils abans de teixir (paraula malaia). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
imatger: autor d'imatges. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
inventari post mortem: inventari de béns després d'una mort. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →

J

jaç / sotamola: llit de pedra del trull. Premsa de biga (biga de tafona) →
jaç / sotamola: llit de pedra. Trull de tafona →
jeure: guardar llit després del part (per verificar ús). Cadira paridora →
joier: joier. Joieria tradicional i botons mallorquins →
joies: joies. Vestit i joies dels Àguiles (Pollença) →
joies: joies prestades. Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
joies: premis de les carreres. Cossiers de Montuïri →
jou: jou. Campaners i fonedors de campanes →
jou: jou. Jou i llaurada mallorquina →
juntera: corda que uneix les camelles. Jou i llaurada mallorquina →

L

La Ferradura: petita cala en la costa de Pollença, cap a Ariant (DCVB). Ferradura →
la mocada: cintes del barret. Vestit de cossier i de la Dama →
la mocada: tres cintes del barret. Cossiers de Montuïri →
la Patrona: la Mare de Déu dels Àngels i la seva festa. Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
La Romana: caseriu del terme de Calvià. Romana →
lacca povera: decoració de gravats pegats i vernissats. Canterano →
llama: làmina. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
llamador: balda. Ferro forjat →
llana: llana. Flassades i mantes de llana →
llander: sinònim. Llauners i estanyers →
llanerol: impost gremial sobre qui treballava llana sense ser paraire; també aquests empresaris (ss. XVI-XVII). Flassades i mantes de llana →
llanta / llanda: cèrcol de ferro que embolica la roda. Mestres de carros i roders →
llanterner: llauner (Val., Mall.); també fabricador de fanals. Llauners i estanyers →
llar: porció de sòl on es fa el foc; també la casa. Foganya i estris del foc →
llata / llatra: cinta trenada de palma (llata a Capdepera, llatra a Artà). Obra de palma: llata i garballó →
llatrer: artesà de la llatra (palma trenada), a Artà. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
llauna: llanda; també lata i safata de forn. Llauners i estanyers →
llauner: qui fa o arregla objectes de llanda. Llauners i estanyers →
llavi: vora inferior de la campana. Campaners i fonedors de campanes →
llaüt: barca de dues rodes i vela llatina. Llaüt (com a objecte) →
llaüt coraler: llaüt dedicat a coralar (Mall.). Coralers →
lleixa: prestatge (no mallorquí). Escudeller →
lleixiu: lleixiu. Sabó (saboneria mallorquina) →
lleixiu: aigua amb sals alcalines treta de la cendra. Cossi i bugada →
llendera: corda llarga i fina (apareix en les estenalles d'arrencar palma). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
llendera: pal. Careta i vestit de dimoni →
llendera: fuet del dimoni. Cossiers de Montuïri →
llenya: llenya. Fogueró →
llença: línia, sedal. Palangre →
lligar: lligar trams del fil perquè no prenguin el tint. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
llinda: brancal. Marès i picapedrers →
llisa: sense farciment. Ensaïmada →
llit: llit; també el joc de roba de llit. Llit →
llit de repòs: llit de descans. Cadira de repòs i llit de repòs →
llit de repòs: llit de descans. Llit →
llit encaixat: llit entre arquibancs. Llit →
llit encaxat: llit encaixat entre arquibancs. Arquibanc →
llit entorcillat: llit de columnes salomòniques. Llit →
lliura / quintar: pedra de contrapès de la claveguera. Premsa de biga (biga de tafona) →
llosa / llova: parany de pedra. Llosa (parany de pedra) →
llossa: fons foradat del poal de la premsa. Fideuers →
llossa: fons perforat. Premsa de fideus →
llum de cruia / de cruies: llum d'oli de ganxo (Mall.). Llum de cresol (llum de cruia) →
llum de ganxo: nom general del llum d'oli penjat. Llum de cresol (llum de cruia) →
llum de tafona: llum d'oli gran per a la tafona. Premsa de biga (biga de tafona) →
llum de tafona: llum d'oli gran de l'almàssera. Llum de cresol (llum de cruia) →
lutier: constructor d'instruments. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →

M

maceta: martell petit i robust. Eines de marger →
maceta: baqueta única del tamborí. Flabiol i tamborí (tamborino) →
madeixa: madeixa de fil. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
majordom del gremi: càrrec del gremi. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
mall: martell gran. Ferro forjat →
mall: mall de mànec llarg. Eines de picapedrer →
mall: mall de mànec llarg. Enclusa i manxa →
mall de cap i pena: mall amb destral i aixa. Eines de picapedrer →
malla: quadro de la xarxa. Gànguil i xarxes →
manegots: maniguets; també els del vestit de festa de les payesas (Mall.). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
manegots: maniguets de treball. Gipó i vestit de pagès →
manegots: maniguets de tela per a protegir els braços en treballar. Rebosillo i mocador →
manescal: veterinari antic (fon. mall. mənəskáɫ). Ferradors i manescals →
mangra: terra vermella usada com a pigment. Teules i teuleres →
manxa: manxa. Ferro forjat →
manxa / manxes: manxa; manxa de ferrer, el gran de la forja. Enclusa i manxa →
marbrejar: rodar el vidre sobre placa. Vidre bufat →
marc: bastidor de fusta per a trenar pell a casa. Espardenyes i calçat (Inca) →
marge: mur de contenció que crea un bancal. Eines de marger →
marge: constructor de marges. Pedra en sec (margers) →
marger: home que fa marges o parets seques (DCVB, Barc. i Mall.). Eines de marger →
marger: conjunt de bancals escalonats. Pedra en sec (margers) →
marjada: pedra que entra en profunditat i lliga el mur. Pedra en sec (margers) →
marqueteria: taracea. Ebenisteria i moble mallorquí →
marqueteria / maderas embutidas: taracea. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
marxando: venedor ambulant (mall., men.; fon. məɾʃándo; a Sóller məɾʃándu). Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
marès: arenisca calcària marina, brandi al tall. Marès i picapedrers →
matancera: dona que elabora els embotits. Matances →
matances: matança del porc. Ganiveteria →
matances: matança del porc. Omplidor i estris de matances →
matances: matança del porc. Podadora i tallant →
matances: la matança. Matances →
matansera: dona que treballa en la matança. Omplidor i estris de matances →
mateixa: ball tradicional mallorquí. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
Matines: matines de Nochebuena. Cant de la Sibil·la →
matisar: donar matisos amb diversos tons de fil. Brodats i calats →
matraca: de l'àrab maṭraqa, martell. Matraques →
maça: en la manxa mallorquina, caixa entre les manxes i el canó. Enclusa i manxa →
maça: mà de morter (DCVB; a Eivissa, test). Morter i maça →
maça / atac: pistó que empeny la pasta. Fideuers →
maça / atac: pistó. Premsa de fideus →
menjadora: menjadora. Gàbia enganadora →
menjar pa i trinxet: menjar pa a seques (Mall.). Trinxet (navalla de pagès) →
menjar-se els ferros dels fogons: tenir molta gana (Mall.; DCVB, #s.v. fogó). Foganya i estris del foc →
mercat / mercadal: mercat setmanal. Fira de Sineu →
mercer: venedor de cintes, botons i agulles. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
mestre / fadrí / mosso: mestre / oficial / aprenent de l'obrador. Torn de gerrer →
mestre d'aixa: fuster de ribera. Vela llatina i mestres d'aixa →
mestre de carros: categoria del repertori d'oficis artesans. Mestres de carros i roders →
mestre sabater: sabater amb taller propi. Espardenyes i calçat (Inca) →
mestre veler: dissenya i curta veles. Vela llatina i mestres d'aixa →
mestre xarxer: fa eixàrcia i maniobra. Vela llatina i mestres d'aixa →
mig almud / un mig: mig almud. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
miloca: apareix al costat de estel en Penya (per verificar sentit a Mallorca). Estel →
milotxa: nom valencià; no recollit per a Mallorca. Estel →
mirall: mirall. Cornucòpia i mirall →
Misteri: Naixement. Betlem →
moble: moble. Ebenisteria i moble mallorquí →
moble de Manacor: etiqueta comercial (per verificar ús). Indústria del moble de Manacor →
mocador de cap: mocador de cap. Rebosillo i mocador →
mocador de set pams: mocador gran que cobreix l'esquena. Rebosillo i mocador →
modista: qui confecciona roba de dona. Sastres i calceters →
mola: disc de pedra per a afilar. Esmoladors →
mola: queixal d'afilar. Ganiveteria →
mola: disc de pedra per a afilar. Roda d'esmolar (mola) →
mola: molgui. Trull de tafona →
mola catalana: pedra gran d'una sola peça (Mall.). Moliners →
mola corredora / sotana: pedra que gira / pedra fixa. Moliners →
mola de fust: roda de fusta per a repassar. Roda d'esmolar (mola) →
mola foguera: de peces de sílex encaixades en un cèrcol (Mall.). Moliners →
mola foguera / catalana / negra / blanca: tipus de pedra. Tremuja i moles (eines del moliner) →
moliner: qui té al seu càrrec un molí. Moliners →
molls: tenalles de brases. Foganya i estris del foc →
molí draper: molí de batanar draps. Flassades i mantes de llana →
molí draper / batan: molí de malls per a abatanar el drap. Paraires i draperia →
morca: pòsit de l'oli. Sabó (saboneria mallorquina) →
morca: pòsit, alpechín. Premsa de biga (biga de tafona) →
morenell: nasa petita, mateixa forma. Nansa →
morera: arbre la fulla del qual menja el cuc. Velluters i seda →
morral: morrió; morral de pinso; sarró. Morral →
morrió: morrió trenat. Espart i cistelleria →
morter: morter. Morter i maça →
morteret / morteró: morterito (DCVB). Morter i maça →
mosaic hidràulic: sinònim usat a Catalunya. Rajoles hidràuliques →
mosso: aprenent. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
mostassaf: oficial municipal que controlava pesos i qualitat del pa. Forners →
mostra: exhibició. Ball de bot i gloses →
motlle: motlle metàl·lic de la peça. Rajoles hidràuliques →
motlle: marc per a donar forma a la placa de fang. Teules i teuleres →
motllura: motllura. Marès i picapedrers →
munyeca: muñequilla de tela per a estarcir. Brodats i calats →
mànec: mànec. Ganiveteria →
més prim que un bri d'espart: "més prim que un bri d'espart" (locució mallorquina, DCVB). Espart i cistelleria →

N

nansa: nasa, parany acampanat. Nansa →
nas de trinxet: nas molt corbat (Mall., Men.). Hi ha una cançó popular: «Mestre Miquel, vós teniu / aqueix nas com un trinxet». Trinxet (navalla de pagès) →
navalla: navalla plegable. Ganiveteria →
ni un salabre: res de res (Palma, Manacor). Salabre →
nina: nina (català general). Pepa (nina) →
no fer-se davall es gerrer: (Mall.) ser difícil de criar (DCVB). Gerrer →
no fer-se davall es gerrer: a Mallorca, #criar amb dificultat (DCVB). Torn de gerrer →
nucli: nucli. Perles de Manacor (perla d'imitació) →

O

obrador: taller; ho dirigeix el mestre. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
obrer: encarregat de la festa aquest any. Sant Antoni d'Artà →
obrer de vila / mestre de cases: paleta (sinònims del sentit balear). Eines de picapedrer →
obreria: junta que custodia els béns de la Verge. Vestit i joies dels Àguiles (Pollença) →
obreria / obrer: junta laica que cuida el culte del sant. Sant Antoni de sa Pobla →
obreria de Sant Joan: junta que ho organitza. Sant Joan Pelós de Felanitx →
oli: oli, base del sabó. Sabó (saboneria mallorquina) →
oli de bigues: primera presa d'oli (Mall.). Cofí i esportí →
oli de bigues: oli de la primera presa (Mall.). Premsa de biga (biga de tafona) →
oli de cremar: oli per a il·luminar. Llum de cresol (llum de cruia) →
oli verjo: oli verge, el que brolla abans de premsar (forma mallorquina). Cofí i esportí →
olivera: ullastre (olivera silvestre). Fusta d'olivera →
olla: cilindre excavat, cambra del forn. Calciners i forns de calç →
olla: cambra inferior del forn on crema la llenya. Teules i teuleres →
olla: got de coure de fang; també el guisat de carn i verdures. Olla, cassola i perol →
olla colera: olla gran per a la llet del formatge (Mall.). Olla, cassola i perol →
olla de molts, no bull: refrany: el que és de tots no es cuida (Mall.). Olla, cassola i perol →
olla vetlada, mai bull: refrany: el que s'espera amb ànsia triga (Mall.). Olla, cassola i perol →
oller: artesà que fa olles i peces de foc. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
oller: terrissaire de peces de foc (olles, greixoneres). Torn de gerrer →
oller / gerrer: terrissaire de peces de foc / d'aigua. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
olleria: taller del oller. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
olleria: taller de oller. Torn de gerrer →
omplidor / omplidoret: embutidor (Mall.). Omplidor i estris de matances →
ordir: preparar i ordenar els fils del ordit per al teler. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
ordir / teixir: preparar el ordit / teixir. Flassades i mantes de llana →
ordit: conjunt de fils longitudinals del teixit. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
orelleres: orelleres que obren el solc. Jou i llaurada mallorquina →
orla: marc. Goigs →

P

pa d'or: pa d'or. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
pa d'or: pa d'or. Cornucòpia i mirall →
padrí / fillol: padrí / fillol. Rosari ensucrat de Tots Sants →
pagès / moro: els dos bàndols. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
pagès / pagesa: pagès, pagesa: figures canòniques. Siurells →
pala: pala de forn. Forners →
pala de forner: pala de forn, de fusta per a enfornar. Pastera i pala de forn →
pala de ventar / de traspalar: pala de ventar. Pala de ventar i barraca d'era →
palanca / clavilla**, **costelles**, **puntal / batall: peces de fusta. Llosa (parany de pedra) →
palangre: art d'hams en línia fondejada. Palangre →
palangrer: llaüt de palangre (Bal.). Llaüt (com a objecte) →
palangrer: pescador de palangre; llaüt de palangre (Bal.). Palangre →
paleta: taujana de paleta; a Mallorca també plana. Eines de picapedrer →
pam: pam, mesura tradicional d'eslora. Vela llatina i mestres d'aixa →
pam: pam, mesura d'eslora. Llaüt (com a objecte) →
paner: cistell d'una sola ansa de costat a costat. Cove (covo) i paner →
paner coitor / collitor: el de recollir olives (Mall.). Cove (covo) i paner →
paner d'oferir: el que porta el pa de l'ofrena a missa. Cove (covo) i paner →
pany: pany. Caixa de mariner →
pany: pany. Caixa de núvia →
paraire: qui prepara la llana (cardar, pentinar) i en la pràctica organitzava la producció. Flassades i mantes de llana →
paraire: qui prepara la llana i acaba el drap (del llatí parator, «preparador»). Paraires i draperia →
parany: parany; lloc on estan els paranys. Llosa (parany de pedra) →
parar taula: parar taula. Taula i bufet →
parell: parella d'animals de tir. Jou i llaurada mallorquina →
pareller: taujà que llaura amb una parella d'animals. Càntir i botilla →
paridora: en el DCVB, femella fèrtil; lloc del corral on parin les ovelles. Cadira paridora →
passadet: línia de puntadas espesses sobre el repunt. Brodats i calats →
pastera: artesa de pastar. Ebenisteria i moble mallorquí →
pastera: artesa de pastar. Forners →
pastera: bassa o recipient per a pastar el fang. Teules i teuleres →
pastera: artesa de pastar. Pastera i pala de forn →
pastera: la barca més humil, al rem (en el nord, beta). Rems (i escàlems) →
pastera (barca): a Mallorca, també la barca més humil i plana, al rem (vela llatina). Pastera i pala de forn →
pastera amb tomba: de parets inclinades cap a fora. Pastera i pala de forn →
pasterada: massa d'una vegada («sa pasterada i sa dóna», cobla de ximbomba, DCVB). Pastera i pala de forn →
pastilla: peça de sabó. Sabó (saboneria mallorquina) →
patatera: bota de la collita de patates, amb la mateixa solapa per fora (Sóller). Porqueres (sabates de feina) →
patena: medalla o penjoll central. Rosari ensucrat de Tots Sants →
peana: basi de fang on es dóna suport a la figura. Siurells →
peana: basi de fang. Siurell →
pebre bord: pebre roig. Matances →
pedra de Santanyí: calcarenita dura i orada, pedra noble. Marès i picapedrers →
pedra foguera: pedernal. Esca i encenalls →
pedra travada: barra per a moure pedres grans. Pedra en sec (margers) →
pedra viva: calcària a coure. Calciners i forns de calç →
pedral: pes de pedra. Almadrava →
pedrera: pedrera (a cel obert o en galeria). Marès i picapedrers →
pellaire: qui compra, ven o treballa pells. Blanquers i assaonadors →
pelós: pelut. Vestit de Sant Joan Pelós →
pelós: velludo; abans vestia pell d'ovella sense adobar. Sant Joan Pelós de Felanitx →
penjador: penjador. Cornucòpia i mirall →
pepa: nina (Mall.). Pepa (nina) →
perfilar: definir la forma. Torners (torn d'fusta) →
perfils d'os: filets d'os incrustats. Canterano →
perla d'imitació / perla artificial: perla fabricada. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
perlera: fàbrica de perles i, per extensió, obrera. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
perol: recipient de coure semiesfèric. Calderers i courers →
perol: calder de coure; talla d'olla i de greixonera en Pòrtol. Olla, cassola i perol →
perpal: base del mur. Pedra en sec (margers) →
perpal / parpal: barra de palanca. Eines de marger →
persiana: contraventana de làmines. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
perxa: llança central del carro de parell. Carro mallorquí →
perxa: braç de tir. Trull de tafona →
perxar: penjar el drap en la perxa i cardarlo. Paraires i draperia →
perxar: penjar el drap en la perxa i cardarlo. Cardes i tisores d'abaixar →
petges: potes de la pastera. Pastera i pala de forn →
petja / cama: pota. Taula i bufet →
peu: pedra menuda de farciment i drenatge. Pedra en sec (margers) →
Peuets: dansa pròpia de Manacor. Cossiers de Manacor →
peülla: casc. Ferradors i manescals →
pi: pi. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
pi: pi; aquí, el tronc ritual. Pi de Sant Antoni de Pollença →
pica: pila de pedra. Marès i picapedrers →
picapedrer: qui llaura la pedra. Marès i picapedrers →
picapedrer: picapedrer; a Balears, també paleta. Eines de picapedrer →
picar les moles: repassar els solcs. Tremuja i moles (eines del moliner) →
picarol: esquellot petit i pla. Esquella i picarol →
picarol: cascavell del gall per a trobar-ho de nit (Mall.). Palangre →
picarol: ametlla quina que no parteix la màquina (Alaró, Binissalem). Prendre garroves i ametles (canya de prendre) →
picassa: martell/destral major que el picassó. Destral i picassó →
picassa: a Mallorca, mall per a trossejar pedra. Eines de marger →
picassa: mall (Mall.). Eines de picapedrer →
picassó: martell de partir pedra (Mall.). Destral i picassó →
pigment: òxids que donen el color. Rajoles hidràuliques →
pila / peu: columna de esportins plens sota la premsa. Cofí i esportí →
pila / peu: columna de esportins. Premsa de biga (biga de tafona) →
piló: pes corredís. Romana →
pinces / tenalles: eines de formar. Vidre bufat →
piques: dipòsits de l'oli. Premsa de biga (biga de tafona) →
pito: la part que sona. Siurells →
pito: la part que sona. Siurell →
pitral: petral. Guarniments: collera, bast i aubardà →
pixerell: pic de la gerra que fa de càntir. Càntir i botilla →
plana: raspall de fuster (Bal.). Eines de fuster →
plana: martell d'allisar en calent. Enclusa i manxa →
plana bocell: raspall de cara convexa que acanala (Mall.). Eines de fuster →
plana voltada: raspall de base corba (Mall., Men.). Eines de fuster →
plat: plat de subjecció. Torners (torn d'fusta) →
plat de bollit: plat de pasta vermella amb engalba blanca. Escudelles i plats de Pòrtol →
plat moreno: plat profund de servir el bullit. Escudelles i plats de Pòrtol →
plater: escurreplatos (Mall.). Escudeller →
plater: escurreplatos (Mall.). Plater →
pleita: cinta trenada d'espart que es cus per a fer peces. Espart i cistelleria →
plom: plomada: plom lligat a un cordill per a comprovar la verticalitat. Eines de marger →
plom: plomada. Eines de picapedrer →
poal: galleda (Bal.). Poal i cadufos →
poal: recipient de la premsa. Premsa de fideus →
poal de pou: el que es baixa al pou. Poal i cadufos →
podadora: ganivet corb de podar (Mall.). Podadora i tallant →
podall: el mateix a Catalunya; no mallorquí. Podadora i tallant →
pois: cops amb la punta d'una altra baldufa. Baldufa →
policromia: color aplicat. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
politja: corriola; corriola de corretja. Corriola i politja →
pols de marbre: pols de marbre de la capa vista. Rajoles hidràuliques →
pontell: barra per a subjectar la peça per la base. Vidre bufat →
porgador: sedàs fi; a Mallorca també sedàs d'obra. Garbell, porgador i sedàs →
porgar: netejar el gra de pols. Garbell, porgador i sedàs →
porgueres: el que queda al porgar. Garbell, porgador i sedàs →
porquer: a Mallorca, soll o corral de porcs (DCVB, accepció Mall.). Possible origen del nom (per verificar). Porqueres (sabates de feina) →
porquera / porqueres: sabata de treball mallorquí descrit a dalt (nom d'ús; no recollit així en el DCVB). Porqueres (sabates de feina) →
porta forana: porta del carrer. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
portadora: comporta de verema. Portadora →
portell: obertura per a carregar i buidar. Calciners i forns de calç →
porticó: contraventana interior. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
posar es cossi dins s'aumut: posar les coses fora del seu lloc; entendre mal (Manacor). Cossi i bugada →
possessió: finca rural amb cases. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
posta: gota de vidre recollida. Vidre bufat →
potassa: álcali per a sabó tou. Sabó (saboneria mallorquina) →
potera / botera: cimbell de calamar. Potera →
premsa: premsa d'imprimir. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
premsa: premsa hidràulica. Rajoles hidràuliques →
premsa: premsa. Xilografies de la Impremta Guasp →
prohoms de la Sang: confrares que porten el Crist. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
promesa: voto. Exvots i retaules mariners →
pujar al pi: grimpar. Pi de Sant Antoni de Pollença →
punt: punt de subjecció. Torners (torn d'fusta) →
punt mallorquí: combinació de cadeneta, escapulari i creueta. Brodats i calats →

Q

quall: quall. Formatgera →
quartera / cortera: 70,34 l a Balears; sis barcelles. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
quarteró: botita ovalada, ¼ de quartí (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
quartí / cortí: 26,67 l (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
qui a bona cadira seu, bona ventura espera: refrany (Mall.). Cadira de bova i banc →
qui amb greixonera cou, amb poc menjar en té prou: refrany (DCVB). Greixonera →
qui és sabater, que faci sabates: refrany: cadascun al seu ofici (DCVB, parcial). Eines de sabater →
quilla: espina dorsal del casc. Vela llatina i mestres d'aixa →
quilla: espina dorsal del casc. Llaüt (com a objecte) →
quimelca: reforç central de l'antena. Vela llatina i mestres d'aixa →
quintar: 10,4 kg. Carboners i sitges →

R

rajola: rajola en general. Rajoles hidràuliques →
rajola hidràulica: rajola de ciment premsada, sense cocció. Rajoles hidràuliques →
rajoler: qui fa rajoles. Rajoles hidràuliques →
rajoleria: taller de rajoles. Rajoles hidràuliques →
rampí: rasclet d'era. Forca, rampí i ganxo →
ranxo: lot de bosc arrendat. Carboners i sitges →
rata traginera: rata gran; fig., persona que va i ve sense parar (Mall.). Traginers i carreters →
reble / rebliment: pagès que rompia i conreava giris. Pedra en sec (margers) →
rebliment: farcit de pedra menuda. Eines de marger →
rebló: rebló. Ferro forjat →
rebló: rebló. Ganiveteria →
rebosillet de punt: rebosillo de punt o encaix. Rebosillo i mocador →
rebosillo: toca de tela fina de la pagesa (castellanismo, de rebociño). Rebosillo i mocador →
rebosillo (xeremies): trapito que tapa el pas entre sarró i tubs de les xeremies perquè no entrin pèls (Mall., DCVB). Rebosillo i mocador →
rebost: rebost. Ebenisteria i moble mallorquí →
rebost: rebost (habitació). Arquibanc →
rebost: rebost (habitació). Tinell →
recader: qui porta encàrrecs d'un lloc a un altre (castellanismo segons DCVB; figura popular del recader de poble, per verificar). Traginers i carreters →
rechilieu: calat amb barres que uneixen els buits. Brodats i calats →
reclam: ocell o so que atreu a uns altres. Gàbia enganadora →
recuit: recuita. Vidre bufat →
refort / talonera / somereta: corretja del taló (Petra / Manacor / Son Servera). Avarques (varques) →
regala: tauló que remata la borda. Vela llatina i mestres d'aixa →
regala: tauló que remata la borda. Llaüt (com a objecte) →
regala: tauló que remata la borda, on va el escàlem. Rems (i escàlems) →
reixa: reixa. Ferro forjat →
rella: reixa. Jou i llaurada mallorquina →
relliquis: estampes de sants. Vestit de cossier i de la Dama →
relliquis: estampes de sants cosides. Cossiers de Montuïri →
rem: rem. Rems (i escàlems) →
rentador: aigüera. Gerrer →
rentador: aigüera. Plater →
replè (o passat): farciment fet amb crucecitas juntes. Brodats i calats →
repols: barreta cònica de ferro per a enfonsar claus (Mall.; fon. rəpóɫs). Boters →
repols: barreta cònica de ferro per a enfonsar claus (Mall.). Bóta i eines de boter →
repussat: repujat. Joieria tradicional i botons mallorquins →
respatler: suport. Arquibanc →
retaule: retaule. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
retaule: retaule. Exvots i retaules mariners →
revetla: revetlla de la vespra. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
ribell / llibrell / gibrell: gibrell; a Mallorca, ribell. Ribella i ribell →
ribella / llibrella / gibrella: rentamans; a Mallorca, ribella. Ribella i ribell →
ribelleta / ribellona: diminutiu / augmentatiu (DCVB). Ribella i ribell →
riscla: cèrcol o bord del garbell. Garbell, porgador i sedàs →
risus paschalis: riure de Pasqua. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
roba de llengües / tela de llengos: teixit mallorquí amb dibuix de flames fet amb ikat. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
robiol: cresta dolça. Confiters i pastissers →
robiol / rubiol: cresta dolça farcida de brossat, confitura o crema (Mall.). Forners →
roda: xarxa de repartiment de treball a domicili pels pobles. Espardenyes i calçat (Inca) →
roda: peça corba de proa (o popa). Vela llatina i mestres d'aixa →
roda: peça corba de proa o popa. Llaüt (com a objecte) →
roda plena: roda massissa de disc. Carro mallorquí →
roder: a Mallorca, obrer que treballa en la roda de gerrer (DCVB); a Andorra, fuster de carros. Mestres de carros i roders →
rodet: rodezno. Tremuja i moles (eines del moliner) →
romana: balança romana. Romana →
romeria: peregrinació festiva, lloc tradicional de venda. Siurells →
romeria: festa al costat d'un santuari o església. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
roncó: bordó principal. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
roncó: bordó que sona. Xeremies →
rosari: cadena de cadufos. Poal i cadufos →
rosari: rosari. Rosari ensucrat de Tots Sants →
rostidora: greixonera allargada per a rostir. Greixonera →
roter: esglaó en volada. Pedra en sec (margers) →
Rotlet, Pas Nou, Cadenetes: danses. Cavallets de Felanitx →
rotlo: plataforma de la sitja. Carboners i sitges →
rotlo: rotlle de gent al voltant dels dimonis. Sant Antoni d'Artà →
ràfec: ràfec de teules. Teules i teuleres →

S

s'Encontrada: processó de la trobada de Pasqua. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca: refrany per a una neteja mal feta (Mall.). Cossi i bugada →
sa punta: esclavina. Vestit de cossier i de la Dama →
sa punta: esclavina amb estampes. Cossiers de Montuïri →
sabater: sabater. Espardenyes i calçat (Inca) →
sabater: sabater. Eines de sabater →
sabater de vell: adobador (DCVB). Eines de sabater →
sabates d'espart: calçat d'espart. Cossiers de Manacor →
saboner: qui fa o ven sabó. Sabó (saboneria mallorquina) →
saboneria: fàbrica de sabó. Sabó (saboneria mallorquina) →
sabó: sabó. Sabó (saboneria mallorquina) →
sabó dur: sabó dur. Sabó (saboneria mallorquina) →
sabó fluix: sabó tou. Sabó (saboneria mallorquina) →
sac / sarró: odre. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
sac / sarró: odre. Xeremies →
safareig (de tafona): dipòsit d'obra de l'oli (Mall.). Safareig →
safareig / safreig: bassa de reg (Bal.). Safareig →
sagnar: sagnar. Barbers i cirurgians →
sala: seu del gremi. Escuts dels gremis de Mallorca →
salabre: salabardo (bal., DCVB). Salabre →
sanefa: sanefa decorativa de llata cosida. Obra de palma: llata i garballó →
Sant Joan Pelós: sant Joan Baptista «pelut». Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
sarrió (Mall.): disc de llatra amb dues anses per a barreduras i palla. Sàrria i sarrió →
sarrió (Santa Margalida): esterilla de palma folrada de sac darrere de la albarda. Sàrria i sarrió →
sastre / sastressa: qui confecciona roba a mesura. Sastres i calceters →
saïmera: greixonera amb escotaduras per a abocar el llard. Greixonera →
secallona: figa madura de pell ja passa; rutló — el que cau només (Pons). Sequer i canyissos →
sedàs: sedàs. Garbell, porgador i sedàs →
sega / segar: la sega / segar. Falç i falçó →
segador: jornaler de la sega. Falç i falçó →
seller / selleter: qui fa cadires de muntar. Basters i selleters →
sembradora: cistella de sembrar; màquina de sembrar. Sembradora (senalla de sembrar) →
sembrar a eixam: a voleo. Sembradora (senalla de sembrar) →
senalla: cabàs de dues anses. Espart i cistelleria →
senalla: cabàs de palma o espart amb dues anses. Senalla →
senalla / senalleta: cabàs / cabàs petit, la peça emblema. Obra de palma: llata i garballó →
senalla de clotar: ampla i baixa, per a traginar terra. Senalla →
senalla farinera: alta i estreta, per a recollir farina en el molí. Senalla →
senallater: comprador majorista d'obra de palma. Obra de palma: llata i garballó →
senallater: comprador majorista d'obra de palma. Senalla →
senalleta: senalla petita, de compra o de passeig. Senalla →
senyal: marca d'orella. Senyal de bestiar →
senyal del pa: marca de cada casa en el pa. Senyal de bestiar →
sequer: assecador; els canyissos plens; el seu rafal (Mall.). Sequer i canyissos →
serra: serra. Serres d'fusta: serra de cadastre i verduc →
serra de cadastre: serra de bastidor vertical de dos homes (Mall.). Serres d'fusta: serra de cadastre i verduc →
serrador: serrador. Serres d'fusta: serra de cadastre i verduc →
serraller: manyà. Ferro forjat →
Sibil·la: profetisa; la cantant. Vestit i espasa de la Sibil·la →
Sibil·la: profetisa; també qui la canta. Cant de la Sibil·la →
sitja: pila de carbonear. Carboners i sitges →
siurell: xiulet-figura de fang; de siular, xiular. Siurells →
siurell: xiulet-figura de fang; de siular, xiular. Siurell →
siurell: figura-xiulet de fang. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
Siurellada: desfilada de les festes de Sa Cabaneta amb gent disfressada de siurell. Siurells →
Siurellada: desfilada de Sa Cabaneta amb gent vestida de siurell. Siurell →
siurellera: dona que modela siurells. Siurells →
siurellera: dona que els modela. Siurell →
siurelleria: ofici o taller de siurells; secció del Museu del Fang. Siurells →
sobrassada: embotit cru de porc amb pebre roig, típic de Balears. Omplidor i estris de matances →
sobrassada: embotit curat de carn picada amb pebre roig. Matances →
soca: tocón i base del tronc. Fusta d'olivera →
sola: sola. Espardenyes i calçat (Inca) →
sola: sola. Avarques (varques) →
sola: sola de fibra trenada. Espardenyes →
soldador: eina per a fondre l'estany (per verificar terme local). Llauners i estanyers →
sonador: músic. Ball de bot i gloses →
sonadors: músics. Sant Antoni de Manacor →
sosa: álcali per a sabó dur. Sabó (saboneria mallorquina) →
suro: suro. Almadrava →
sàrria: sàrria (1 sàrria = 8 arroves = 2 quintars). Carboners i sitges →
sàrria / sària: sàrria doble per a l'animal de càrrega. Sàrria i sarrió →
sàrries (Petra, Vilafranca): esquellots, esquellots (DCVB). Sàrria i sarrió →
sínia: sínia. Safareig →
sínia / cini: sínia (a Mallorca també cini, segons cita DCVB). Poal i cadufos →
síquia: séquia. Safareig →
sòcol: sòcol. Caixa de núvia →

T

taco / matriu: bloc de fusta gravat. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
taco / matriu: bloc gravat. Xilografies de la Impremta Guasp →
tacó: taló. Espardenyes i calçat (Inca) →
tafarra / rabasta: ataharre. Guarniments: collera, bast i aubardà →
tafona: almàssera mallorquina: trull, premsa i edifici. Premsa de biga (biga de tafona) →
tafona: almàssera mallorquina. Trull de tafona →
tafoner / tafoner major: treballador de la tafona / qui munta la pila. Premsa de biga (biga de tafona) →
tafoner major: qui munta la pila de esportins. Cofí i esportí →
taleca: bossa. Coll de tords i filats →
tall: llom. Ganiveteria →
tallant: eina de tall. Marès i picapedrers →
tallant (de picapedrer): eina de dues fulles per a rebaixar pedra. Podadora i tallant →
tallant / taiant: fulla de cop; a Mallorca, de carnisser. Podadora i tallant →
tallista / tallador: qui talla. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
tamboret: tamboret (forma general). Balancí i tibulet →
tamborí: tamborí. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
tamborí / tamborino: tamborí. Flabiol i tamborí (tamborino) →
tancador: tancament. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
tant va sa gerra en es pou, que a la fi se trenca: refrany (Mall.). Alfàbia, gerra i gerricó →
tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca: refrany (també bal.; DCVB). Càntir i botilla →
tapa: tapa; la interior és el llenç pintat. Caixa de mariner →
tarongí: planta aromàtica de la recepta. Alambiners i herbes de Mallorca →
tascó: tascó per a separar el bloc. Marès i picapedrers →
tascó: tascó. Eines de picapedrer →
taula: taula. Taula i bufet →
taula d'estisora: taula de potes creuades. Taula i bufet →
taula ministre: taula amb calaixos. Taula i bufet →
taula plegadissa: taula plegable. Taula i bufet →
teia: estella de pi resinós. Fitora i pesca a l'encesa →
teixidor / teixidora: qui teixeix. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
teixidor de llana: teixidor de llana; gremi propi. Flassades i mantes de llana →
teixidor de lli: teixidor de fibres vegetals (lli, cànem, cotó); gremi propi des de l'Edat Moderna. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
teler: teler manual de trenat. Espardenyes i calçat (Inca) →
teler: teler. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
temprar: temperar. Ganiveteria →
tenalles: tenalles. Ferro forjat →
tenalles: tenalles. Enclusa i manxa →
tenir carros / carretells: girar aspra (Sóller). Baldufa →
tenir més gana que un trinxet nou: tenir molta gana (Pollença). Trinxet (navalla de pagès) →
tenyir: tenyir. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
tenyir: tenyir. Tintorers →
Ternelles: predi i vall d'on sali el pi. Pi de Sant Antoni de Pollença →
terratzo: paviment de ciment amb xineses de marbre. Rajoles hidràuliques →
terrisser: terrissaire en general. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
test: tros de ceràmica trencada. Adobacossis i cordadors d'olles →
teula: peça de fang cuit per a cobrir la teulada. Teules i teuleres →
teula cobertora: la que va boca avall, damunt de les de canal. Teules i teuleres →
teula de canal: la que va boca amunt i condueix l'aigua. Teules i teuleres →
teula pintada: teula decorada amb calç i mangra. Teules i teuleres →
teula àrab: teula corba tradicional. Teules i teuleres →
teulada: coberta de teules. Teules i teuleres →
teuler: qui fa teula i maó en la teulera. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
teuler: persona que fabrica teules. Teules i teuleres →
teulera / teuleria: taller i forn on es fan; a Mallorca, teulera. Teules i teuleres →
teuleria: tejar; a Felanitx també feia gerretes. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
tiba: pedra que cau. Llosa (parany de pedra) →
tibal / bancal / capçaler: pedra fixa. Llosa (parany de pedra) →
tibulet: tamboret. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
tibulet: tamboret (Manacor, Sant Llorenç). Balancí i tibulet →
tibulet: tamboret. Cadira de bova i banc →
tinell: prestatgeria escalonada per a vaixella. Tinell →
tintorer: tintorer. Flassades i mantes de llana →
tintorer: tintorer; ofici regulat a Mallorca des de 1315. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
tintorer: qui tenyeix matèries tèxtils. Tintorers →
tintoreria: taller de tint. Tintorers →
tir de fona: esport. Fona →
tirador: espai o bastidor per a estirar els draps després de tenyir-los. Flassades i mantes de llana →
tirapeu / estirapeu: tirapié. Eines de sabater →
tisores de sastre: tisores grans de tallar tela. Sastres i calceters →
toc: repic. Campaners i fonedors de campanes →
toc de morts: toc de difunts. Campaners i fonedors de campanes →
tolet: escàlem de metall. Rems (i escàlems) →
tomar: derrocar, fer caure (Mall.). Prendre garroves i ametles (canya de prendre) →
tomar garroves / ametles: batollar garrofes / ametlles. Prendre garroves i ametles (canya de prendre) →
tondre: xollar. Estisores de tondre →
tondre / abaixar: retallar el pèl del drap. Paraires i draperia →
tondre de filera / de gra d'ordi / de miralló: patrons de esquileo (Mall.). Estisores de tondre →
torcedor: pal amb cordill per a subjectar el morro de l'animal mentre es herra. Ferradors i manescals →
torcedor de seda: qui retorça el fil. Velluters i seda →
tord: tord; a Mallorca, tord blanc o simplement tord. Coll de tords i filats →
torn: torn de terrissaire. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
torn: torn. Torners (torn d'fusta) →
torn: torn; roda de terrisser (DCVB). Torn de gerrer →
torn d'aigua: torn de reg (per verificar terme mallorquí). Safareig →
tornada: tornada. Goigs →
torner: torn. Fusta d'olivera →
torner: tornero. Torners (torn d'fusta) →
torrada: rostit. Fogueró →
torrada: carn a la brasa del fogueró. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
torçar: retorçar. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
tos / tosa: xollat/a. Estisores de tondre →
trabucaire: bandoler armat amb trabuco. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
traginar: implicar. Traginers i carreters →
traginer: intermediari que recollia l'obra casa per casa. Obra de palma: llata i garballó →
traginer: qui es dedica a transportar mercaderies. Traginers i carreters →
traginer d'oli: el que transportava l'oli comprat en el banc de l'oli. Traginers i carreters →
traginer de garrot: el que portava la càrrega a llom de bèstia (doc. 1496, Mallorca). Traginers i carreters →
trama: fil que creua el ordit de costat a costat. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
trasmall: xarxa de tres teles. Gànguil i xarxes →
traspalar: passar el gra d'un munt a un altre amb la pala. Pala de ventar i barraca d'era →
trefilar: estirar fil metàl·lic per la filera. Joieria tradicional i botons mallorquins →
tremuja: tremuja. Moliners →
tremuja: tremuja. Tremuja i moles (eines del moliner) →
trenat / trençat: pell trenada (trençat, forma popular a Inca). Espardenyes i calçat (Inca) →
trencador: qui arrenca blocs en la pedrera. Marès i picapedrers →
trepa: reixeta metàl·lica que separa els colors. Rajoles hidràuliques →
trepitjar: trepitjar el raïm. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
trespeus: trébedes. Foganya i estris del foc →
trespeus: a Mallorca, peu de tres potes del rentamans. Ribella i ribell →
trespol: sòl d'una estada (a Mallorca). Rajoles hidràuliques →
triar la sitja: apagar i classificar el carbó. Carboners i sitges →
trill: trill de taula o corró (Cat., Val.); no mallorquí. Carretó de batre (trill) →
trinxet: fulla de tallar pell. Eines de sabater →
trinxet: navalla corba de butxaca (Mall.). Trinxet (navalla de pagès) →
trull / mola: pedra que mol l'oliva. Premsa de biga (biga de tafona) →
trull / trui: molí d'oliva; pedra que mol (Mancor). Trull de tafona →
trunyella: trena de pèl. Rebosillo i mocador →
túnel: faldilla del cossier (Montuïri). Vestit de cossier i de la Dama →
túnel: faldilla de color del cossier. Cossiers de Montuïri →

U

ull: xemeneia central de la sitja. Carboners i sitges →
ull: forat del ferro on entra el mànec. Aixada i xapeta (aixadell) →
ull: ull on entra el mànec. Càvec →
ull: ull del mànec. Destral i picassó →
ullet: agujerito rodó brodat. Brodats i calats →
una gerra, quan se trenca, a qualque lloc deu ferir: refrany (Mall.). Alfàbia, gerra i gerricó →

V

Valentes Dones: les germanes Casasnovas, heroïnes de Can Tamany (per verificar noms). Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
varqueres: cordills que lliguen la avarca a la cama. Avarques (varques) →
vell / velló de llana: vellón. Tintorers →
vellut: vellut. Velluters i seda →
velluter: qui feia o venia vellut (doc. mallorquins 1573 i 1623, BSAL). Velluters i seda →
vencill: lligam d'herba (càrritx) per a fer fas. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
vencís: lligam de la garba. Falç i falçó →
vencís / vencí: lligam de la garba (Mall.). Garba, garbera i vencís →
ventador: soplillo per al foc (Bal.); també qui avienta el gra. Ventador i ventall de palma →
ventafocs / marguà: sinònims de ventador (DCVB). Ventador i ventall de palma →
ventall: en la palma, la fulla ja oberta del garballó. Graneres i graneretes →
ventall: ventall; en la palma, la fulla oberta del garballó. Ventador i ventall de palma →
ventalla: ala del barret. Capellers i barreters →
ventalla: ala. Capell de palma (capell de pauma) →
ventar: ventar el gra. Forca, rampí i ganxo →
ventar: ventar el gra. Pala de ventar i barraca d'era →
ventar: donar aire; ventar. Ventador i ventall de palma →
verd de coure: verd de coure. Siurells →
verduc: vara fina d'olivera o ullastre per a cistelleria. Barral →
verduc: serra de trepar de dos homes (Mall.). Serres d'fusta: serra de cadastre i verduc →
verema: verema. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
veria / averia negra: pasta de botifarró. Omplidor i estris de matances →
vespra: vespra, la nit del 16. Sant Antoni de sa Pobla →
vesta: túnica. Capirot i vesta de confrare →
veta: dibuix de la fibra. Fusta d'olivera →
veta: cinta per a lligar. Espardenyes →
veu de cossi: veu trencada (Mall.). Cossi i bugada →
vidres pintats: cristalls pintats. Escriptori i arquella →
vidriat: vidriat (de plom, en la tradició). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
vidrier: mestre vidriero. Vidre bufat →
virolla: anell metàl·lic del mànec. Ganiveteria →
vogar: remar. Rems (i escàlems) →
vol: volteig complet. Campaners i fonedors de campanes →
voladís: aler en volada. Fusteria mallorquina (ports, finestres, persianes) →
voladís: aler. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
volant: tocat de festa alternatiu al rebosillo (per verificar forma). Rebosillo i mocador →
volta: volta de pedres sobre la llar. Calciners i forns de calç →
voreta: vora cilíndrica de reforç amb ànima de càrritx. Obra de palma: llata i garballó →
voreta: bord de reforç amb ànima de càrritx. Senalla →
vímet: vímet. Espart i cistelleria →
vímet: vímet. Cove (covo) i paner →

X

xada boca-ampla: de tall ample, per a llenya. Aixada i xapeta (aixadell) →
xada puntera / gavetera: amb punta, per a rases (gavetes). Aixada i xapeta (aixadell) →
xapa: xapa de fusta fina. Calaixera →
xapat: chapeado. Ebenisteria i moble mallorquí →
xapat: chapeado. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
xapeta / xapolina: aixada petita (Mall.). Aixada i xapeta (aixadell) →
xarxa / xerxa: xarxa (xerxa en pronunciació balear). Gànguil i xarxes →
xarxa cega: de malla molt estreta. Gànguil i xarxes →
xeremier: qui toca les xeremies. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
xeremier: qui la toca. Xeremies →
xeremies: gaita mallorquina. Xeremies →
xerrac: xerrac. Eines de fuster →
xeta: aixeta / pileta del cup (Inca). Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
xeta / aixeta: aixeta. Aixeta (xeta) →
xicra: tassa. Xocolaters →
xilografia: gravat en fusta. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
xilografia: gravat en fusta. Xilografies de la Impremta Guasp →
ximbomba: simbomba. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
ximbomba: simbomba (Mall., Men.). Ximbomba →
ximbomber: qui la toca (per verificar ús). Ximbomba →
ximbombeta: ximbomba petita. Ximbomba →
xiulell / xiurell / siulet: variants del nom segons la zona. Siurells →
xiulell / xiurell / siulet: variants segons la zona. Siurell →
xocolata desfeta: xocolata a la tassa. Xocolaters →
xocolater / xocolatera: qui fa o ven xocolata (fon. mall. ʃokoɫəté, ʃikoɫəté). Xocolaters →
xocolatera: recipient per a la xocolata. Xocolaters →