Calciners i forns de calç — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

El forn de calç cou pedra calcària a més de 1.000 °C durant dies. La pedra es converteix en calç viva. Amb aigua s'apaga i dóna calç per a morter, per a emblanquinar i per al camp. Els calciners construïen el forn, el carregaven, vigilaven el foc i el buidaven.

Història breu

Indústria marginal al principi: autoconsum i intercanvi, en racons de muntanya no aptes per a cultiu.
Pactes «a ús i costum», sense papers: gairebé no hi ha documentació escrita dels forns.
Cap a 1900: època de major activitat, si s'ha de jutjar pel nombre de forns inventariats.
Segle XX: el ciment portland i el turisme acaben amb l'ofici.
1989: Gabriel Valero, «Forns de calç i calciners» (Elements de la societat pre-turística mallorquina).
1995: #G. Ordinas, Els forns de calç a Santa Maria.
2021-2022: Pere Llofriu inventaria Puigpunyent, Calvià i Palma (BSAL 2022).
2025: el Consell anuncia un inventari d'elements etnològics de la Tramuntana (comença per fonts, escars i possessions).

Procés pas a pas

1. Construir el forn en vessant, prop de pedra i llenya: excavar l'olla * (cilindre, el fons picat en roca) i revestir la part de terra (caixa*).

2. Enfornar: dins es munta una volta de pedres grans, amb buits perquè passi la flama. Damunt, pedra calcària («pedra viva»). Es cobreix amb calç morta o terra.

3. Encendre: sota la volta es fica llenya fina.

4. Coure: es manté la pedra a uns 1.000-1.200 °C durant 10-12 dies (altres fonts: 9-15), alimentant sense parar amb feixos de llenya.

5. Refredar i desenfornar: es treu la calç viva pel portell.

6. Protegir la calç de l'aigua amb cañizo i branques; transportar amb carro.

Llenya: feixos de branques baixes de pi (de la poda) i alzina.

Formis i objectes

Tipologia del forn mallorquí (Llofriu, BSAL 2022):

Forn de replà: en un replà; cintell complet. Poc freqüent.
Forn sobirà: portell en la cota alta; esquena com a torreta. El més vistós.
Forn jussà: portell en la cota baixa; el forn s'enfonsa en el vessant.
Forn lateral: portell a un costat; a vegades amb «cintell de talaiot».
Forn encastat: olla totalment picada en roca, com un pou.
Al costat: barraca de calciner, camins de carro, replans de llenya.

Vocabulari

calciner: qui fa la calç (en origen, qui portava el negoci).
forn de calç: forn de calç.
olla: cilindre excavat, cambra del forn.
cul de l'olla: fons picat en roca.
caixa: mur interior que revesteix l'olla.
cintell: mur exterior en talús.
cantells: murs radials que limiten l'entrada.
portell: obertura per a carregar i buidar.
enfornadora / lleó: pedra gran en la base del portell que dirigeix la flama.
volta: volta de pedres sobre la llar.
pedra viva: calcària a coure.
calç viva: òxid de calci.
calç morta / amarada: calç apagada.
emblanquinar: emblanquinar.

Geografia

Serra de Tramuntana i muntanyes de Palma, Calvià, Puigpunyent, Esporles, Santa Maria, Bunyola.
Lògica: calcària + bosc en el mateix lloc; el forn es posa on arriba el carro.
Forns visitables senyalitzats: Escorca, Sant Elm; vuit restaurats en sa Comuna de Bunyola (2023-2025).

Xifres

Forns inventariats per municipi: Calvià 132, Palma 95, Santa Maria 55, Puigpunyent 50, Esporles 40 (Llofriu 2022).
Producció per fornada: 100-150 t de calç (font divulgativa; per verificar).
Cocció: 10-12 dies a 1.000-1.200 °C.
No existeix un total insular oficial (per verificar amb el Consell).

Per què és disseny

Arquitectura sense plans: es resolia sobre el terreny, amb tipologies clares segons el pendent.
Química local: pedra i llenya de la mateixa muntanya, calç per a les cases del poble.
Calç = material sa: transpira, desinfecta (vi, estables, cases).
Avui la calç artesanal torna en bioconstrucción: oportunitat de proximitat.
Relacionat: pedra-en-sec, carboners-i-sitges.

Estat

Context: ofici extingit; forns com a patrimoni i paisatge. Sense productors de calç artesanal identificats a Mallorca (per verificar).

Per al projecte

Peça possible: mapa de forns en l'atles (tipologies dibuixades); pigment/acabat de calç amb un estudi de bioconstrucción.
Contactar: Pere Llofriu (inventaris); Consell (inventari etnològic de la Tramuntana); Ajuntament de Bunyola (restauracions).
Pregunta de fons: la calç pot tornar a ser un material de disseny local?

Complement (fitxa fusionada el 13/10/2026)

Què és i tècnica

Producció de calç visqui coent pedra calcària en forns de pedra en el bosc. La feien els calciners, en temporades, al costat de carboners i llenyaters. La calç servia per a morter, arrebossat, emblanquinar cases, impermeabilitzar aljubs i desinfectar.

Història breu

Principi químic mil·lenari (morters de calç a Àsia Menor de fa uns 14.000 anys, segons Viquipèdia).
A Mallorca, centenars de ruïnes de forns a la Serra de Tramuntana; producció important fins a mitjan segle XX (Viquipèdia; nombre exacte de forns per verificar en el IPAIB o catàlegs municipals).
El forn es llogava a quadrilles de calciners; la iniciativa partia del mestre calciner o del propietari de la finca.
Desapareix amb el ciment portland i la calç industrial. Avui els forns són patrimoni etnològic i parades d'excursió (Escorca, Sant Elm, Calvià…).

Procés pas a pas

1. Triar lloc: vessant amb calcària i llenya abundants, normalment en alzinar.

2. Construir: clot d'uns 2 #m de profund i 4 #m de diàmetre; caixa de pedra en sec amb juntes d'argila.

3. Preparar llenya: es talla mesos abans en feixos (feixos, fogots). Preparació total, uns 3 mesos des de gener-febrer.

4. Enfornar: pedres grans a baix formant la volta (voltes), petites a dalt (curull); es tanca amb el capell de calç i fang.

5. Coure: foc continu 10-15 dies, a 800-1000 °C, ficant llenya per la boca amb el gavell. No es pot parar fins que el mestre decideix que està cuita: pedra blanquinosa i juntes desaparegudes.

6. Refredar i desenfornar; vendre la pedra cuita sencera o apagada.

Temporada: d'abril a setembre (la humitat espatlla la fornada). Els calciners vivien en barraques al costat del forn.
Una fornada: entre un mes i mes i mig de treball.

Formis i objectes

Forn de calç: cilindre de pedra semienterrado en el vessant.
Barraca de calciner: refugi de pedra en sec al costat del forn.
Calç viva (pedra cuita) i calç amarada (apagada amb aigua, en pasta).
Usos: morter de calç, arrebossat, emblanquinat de façanes i patis, revestiment de aljubs i safareigs, sulfatació i desinfecció.

Vocabulari

calç — calç.
calç viva — pedra calcària cuita, sense apagar.
calç amarada — calç apagada amb aigua.
calciner — qui fa la calç.
forn de calç — forn de calç.
olla — clot inferior on crema la llenya.
boca — obertura per a ficar la llenya.
portada — mur que tanca la caixa del forn.
enfornadora — pedra en la part baixa de la boca.
voltes — pedres grans que formen la volta de la càrrega.
curull — rematada de pedres petites a dalt.
capell — capa de calç i fang que tapa el forn.
espirall / fumera — sortida de fum.
gavell — forca per a ficar la llenya.
feix / fogot — fes de llenya.
emblanquinar — blanquejar amb calç.

(Termes de Viquipèdia, en part d'Eivissa/Formentera; ús mallorquí per verificar en DCVB.)

Geografia

Serra de Tramuntana (Escorca, Sóller, Andratx/Sant Elm, Calvià…): calcària i alzinar junts; l'alzina dóna llenya densa per a cremes llargues.
El forn anava al bosc perquè moure llenya costava més que moure pedra.

Xifres

800-1000 °C; 10-15 dies de foc continu; 2 #m x 4 #m de clot (Viquipèdia, dada general).
Nombre de forns a Mallorca: per verificar (no localitzat un inventari insular).
Últim forn encès a Mallorca: per verificar.

Per què és disseny

Arquitectura efímera i reutilitzable: el forn es refà amb la mateixa pedra; la càrrega és alhora estructura.
Material circular: la calç torna a ser calcària al carbonatar; transpira, desinfecta i es repara.
Paisatge dissenyat: forn, barraca, sendera i alzinar formen un sistema productiu a la muntanya.
El blanc mallorquí de patis i façanes surt d'aquí: identitat visual feta amb un material local.
Veure disseny de proximitat i pedra en sec.

On i qui avui

Sense producció tradicional activa localitzada a Mallorca. Forns visitables: Escorca (ruta de Tramuntana), Sant Elm, Calvià (patrimoni etnogràfic municipal).
Recuperacions o enceses demostratives: per verificar.

Estat

Desaparegut com a ofici. Patrimoni etnològic en ruïnes, molts coberts de vegetació. La calç artesana torna en la restauració d'edificis (calç importada; producció local per verificar).

Per al projecte

Peça possible: mapa de forns de calç de l'atles; sèrie de fotos del blanc de calç en façanes.
Col·laboració: restauradors i arquitectes que treballen amb morters de calç a Mallorca.
Pregunta de fons: un ofici de temporada que va dissenyar el paisatge de la Serra i el color dels pobles.

Fuentes

Veure frontmatter.

Preguntes freqüents

Què és Calciners i forns de calç?

El forn de calç cou pedra calcària a més de 1.000 °C durant dies. La pedra es converteix en calç viva. Amb aigua s'apaga i dóna calç per a morter, per a…

Quines paraules pròpies té Calciners i forns de calç?

Algunes paraules: caixa, calciner, calç morta / amarada, calç viva, cantells, cintell, cul de l'olla, emblanquinar.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →