Sermó de l'Enganalla (Llucmajor)

Què és

Un sermó de Pasqua que és un duel d'enganys: el predicador intenta acabar quan l'organista no li ho espera, i l'organista intenta tallar-li arrencant l'al·leluia abans d'hora. Pervivència del risus paschalis medieval.

On i quan

• Llucmajor, diumenge de Pasqua, 8 h, convent franciscà de Sant Bonaventura. Després, processó de s'Oposada.

Personatges i objectes

• El predicador i l'organista.
• L'òrgan del convent i l'al·leluia pasqual (melodia d'autor desconegut, herència dels frares mínims).
• Cantadors del cor.

Com és

• Regles: el predicador no pot acabar abans de dir que Crist ha ressuscitat; l'organista ha de deixar-li fer els anuncis (entre ells, la benedicció de fruits en Capellà).
• Sermons breus, absurds o en vers. Exemple recordat (c. 1940): «Jesús ha ressuscitat / i va posar al pecat remeio. / Toqueu, pare Caldentey, / que el sermó ja està acabat.»
• Durant el dia, la gent li diu al predicador, amb sorna, que li han enganyat.

Vocabulari

• enganalla / s'Enganaia: de enganar, enganyar.
• s'Encontrada: processó de la trobada de Pasqua.
• risus paschalis: riure de Pasqua.

Història

• Edat mitjana: el risus paschalis s'estén per Europa com a reacció a la Quaresma.
• c. 1940: predicador P. Rafael Ginard Bauçà, organista P. Miquel Caldentey.
• 1956: descripció en El convent de Sant Bonaventura de Llucmajor (coord. Salvador Cabot).
• 2016: declaració.

Protecció

• BICIM (FIC). Incoació BOIB 90/2015; declaració BOIB 86, 7/7/2016.

Per què és disseny

• Disseny d'interacció: dos actors, una regla, un final imprevisible.
• Humor com a forma ritual: el ritu inclou la seva pròpia paròdia.

Per al projecte

• Recollir sermons de l'Enganalla dels últims anys: arxiu d'humor popular.

Fonts

• caib.es/eboibfront/pdf/es/2015/90/923371
• caib.es/sites/departamentdecultura/ca/bicim-illes_balears/

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →