Disseny IndígenaCAESEN

Inici / Oficis /

Ofici tradicional de Mallorca

Ebenisteria i moble mallorquí

En breu

El ebenista fa mobles fins: chapeados, taraceas, motllures. El moble de casa mallorquina mescla dos mons: el moble senyorial de Palma (influït per Catalunya…

Oficis
Ofici tradicional de Mallorca
Artesans al registre
37 · Felanitx, Palma, Pollença, Campos, Consell
Paraules
aixovar, boga, caixa de núvia, calaix, calaixera, cua de milà

Què és i tècnica

El ebenista fa mobles fins: chapeados, taraceas, motllures. El moble de casa mallorquina mescla dos mons: el moble senyorial de Palma (influït per Catalunya, Itàlia i França) i el moble popular de pi i fusta de fruitera, sobri i pintat.

Història breu

  • Segles XV-XVIII: la caixa de núvia guarda l'aixovar de la núvia (marc català; a Mallorca, per verificar exemplars i tallers).
  • Segle XVIII: la calaixera (còmoda) presa la seva funció i el seu valor simbòlic; moble vertical, més pràctic.
  • Segles XVIII-XIX: tallers de Palma produeixen mobles d'estil per a cases senyorials (per verificar noms).
  • Segle XX: el moble industrial desplaça a l'artesà; moltes peces antigues surten de l'illa pel mercat d'antiguitats (per verificar).
  • No he trobat un estudi general del moble mallorquí: buscar en Museu de Mallorca i Museu Etnològic de Muro.

Procés pas a pas

1. Fusta: pi per a estructura; noguera, olivera, ametller o fruiters per a peces vistes (per verificar ús local).

2. Especejament i assemblis: cua d'oreneta, caixa i espiga, sense claus en el moble fi.

3. Talla de potes, cornises i tiradors (veure talla-i-escultura-en-fusta).

4. Chapeado o taracea en moble senyorial.

5. Acabat: cera, goma laca o pintura en el popular.

6. Ferratges: panys i bocallaves de ferro o llautó.

Formis i objectes

  • Calaixera: còmoda de calaixos.
  • Caixa de núvia: arca d'aixovar.
  • Cadira de voga (seient de anea; per verificar tipologia mallorquina).
  • Llit: llits de cabecero tornejat o pintat.
  • Armari, rebost (rebost), pastera (artesa de pastar).
  • Escriptori i bufet senyorials (per verificar).

Vocabulari

  • ebenista: ebenista.
  • moble: moble.
  • calaixera: còmoda.
  • calaix: calaix.
  • caixa de núvia: arca de núvia.
  • aixovar: aixovar.
  • boga: anea (enea) per a seients.
  • marqueteria: taracea.
  • xapat: chapeado.
  • cua de milà: cua d'oreneta.
  • pastera: artesa de pastar.
  • rebost: rebost.

Geografia

  • Palma: moble d'estil i tallers d'ebenisteria.
  • Part Forana: moble popular de pi; fusteries-ebenisteries de poble.
  • Taller amb nom: Fusteria Ebenisteria Tomeu Mestre (Sineu; per verificar si fa moble tradicional).

Xifres

  • Sense cens d'ebenistes tradicionals (per verificar en el Cercador d'artesans).
  • Sense estudi acadèmic general localitzat: buit de recerca.

Per què és disseny

  • Moble com a contracte: la caixa de núvia i la calaixera eren doti i patrimoni.
  • Tipologies tancades: poques formes, molt pensades, que duren segles.
  • Assembli sense metall: reparable i desmuntable.

Estat

Viu com a ebenisteria general i restauració; el moble mallorquí com a tipologia pròpia, poc documentat.

Per al projecte

  • Peça possible: re-edició contemporània d'una calaixera o cadira amb un ebenista de la Part Forana; catàleg de moble popular del Museu de Muro.
  • Contactar: Museu de Mallorca (secció etnològica de Muro); ebenisteries de Sineu.
  • Pregunta de fons: existeix un «moble mallorquí» o sol mobles a Mallorca?

Preguntes freqüents

Què és Ebenisteria i moble mallorquí?

El ebenista fa mobles fins: chapeados, taraceas, motllures. El moble de casa mallorquina mescla dos mons: el moble senyorial de Palma (influït per Catalunya…

Qui fa avui Ebenisteria i moble mallorquí a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 37 artesans vinculats a aquest ofici, a Felanitx, Palma, Pollença, Campos, Consell.

Quines paraules pròpies té Ebenisteria i moble mallorquí?

Algunes paraules: aixovar, boga, caixa de núvia, calaix, calaixera, cua de milà, ebenista, marqueteria.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →