Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Felanitx va ser centro terrissaire amb argila pròpia, molt blanca, fina i lleugera. D'aquí va sortir una peça única a Mallorca: la gerreta felanitxera (també gerricó o gerreta brodada). És un cantarillo decoratiu, no serveix per a l'aigua: cos calat i cobert d'aplicacions * en relleu (flors, fulles, coloms, petxines, botons, encaixos, motius geomètrics o religiosos). La tècnica es diu ceràmica brodada* o ceràmica d'aplicacions. Després de la cocció queda de color blanquinós.

Felanitx també feia obra comuna (gerres, càntirs, joguines): el catàleg d'Avilés 2020 recull cantarillos de joguina de Felanitx, i l'Arxiduc cita alcarrazas «brodades» fetes allí.

Història breu

Prehistòria: Joan Roig (Caramella, 2006) planteja un possible origen talayótico per l'abundància d'argila i de ceràmica en els jaciments del terme. Hipòtesi.
#s. XVI: les peces més antigues conegudes estan en el Museu Etnològic de Muro. Després hi ha un buit: no es coneix producció fins al #s. XIX (Llaura Balears 2018).
#s. XVII: el brodat sobre jarritas es documenta des d'aquest segle, segons #G. Rosselló Bordoy (citat per Coll Conesa 2020).
1841: George Sand ho esmenta en Un hiver à Majorque.
1860: la família Capó (Macià Capó) regala una gerreta a Isabel II; segons diverses fonts es conserva en el Victòria & Albert Museum (peça concreta per verificar en el catàleg del V&A).
1869-1891: l'Arxiduc Lluís Salvador cita la producció de la saga Capó.
#s. XIX: sis terrisseries a Felanitx (Coll Conesa 2020). Sagues: Soler, Bennàssar, Capó.
Finals #s. XIX - meitat #s. XX: 21 teuleries i tallers treballen la gerreta; s'embeni com souvenir a viatgers. Hi ha un mapa de la seva ubicació (estudi municipal 2018).
1947: Pere Bennàsar Montserrat fongui Ceràmiques Mallorca.
1969: Rosselló Bordoy, «La ceràmica d'aplicacions de Felanitx i els seus precedents» (Congrés Nacional d'Arts i Costums Populars, Zaragoza; monografia en TMM 7).
1978: mor Andreu Capó Mestres (1898-1978), últim artesà de la gerreta; amb ell es perd la producció tradicional.
2018: estudi municipal de dos anys i exposició a la Casa de Cultura: més de 500 peces reunides, 40 exposades; tretze artistes la reinterpreten (Miquel Barceló, Lin Utzon, Andreu Maimó, Jaume Roig, Maria Ramis, Xisca i Pere Bennàssar, entre altres) i la dissenyadora Maggie Adrover.
2019: «Una reinterpretació de la gerreta felanitxera», Museu Can Prunera (Sóller), 23 obres de 13 artistes.

Procés pas a pas

El verificat és poc; la resta, per analogia amb la gerreria mallorquina (per verificar amb Ceràmiques Mallorca o el Museu de Muro).

1. Fang blanc i fi de Felanitx, pastat.

2. Cos de la gerreta al torn (per verificar si sempre).

3. Calat: es retalla la paret en dibuixos.

4. Aplicacions: flors, fulles, coloms, petxines i botons modelats a mà o amb petits motlles (per verificar) i pegats en cru amb barbotina.

5. Assecat lent, pel risc que es desprenguin els relleus.

6. Cocció en forn de llenya (veure ceramica-i-gerreria). Peça majoritàriament sense vidriar, blanquinosa (per verificar).

La lleugeresa del fang permet carregar molta decoració sense que la peça pesi.

Formis i objectes

Gerreta brodada / gerricó — cantarillo d'una o dues anses, cos calat i aplicacions; decoratiu.
Alcarrasses brodades — ampolles decorades citades per l'Arxiduc.
Cantarillos de joguina — joguines en miniatura.
Obra comuna: gerres, càntirs i peces d'aigua (sense detall verificat de tipologies pròpies).
Motius: flors, fulles, coloms, copinyes (petxines), botons, encaixos, ataurics, besantes, motius religiosos del #s. XVIII.

Vocabulari

gerreta: cantarillo petit.
gerricó: un altre nom de la gerreta felanitxera.
brodat: «brodat»: decoració d'aplicacions en relleu.
ceràmica d'aplicacions: nom tècnic de la mateixa tècnica.
calat: paret retallada amb obertures.
aplicació: peça de fang modelada que es pega al cos.
barbotina: escombro líquid que serveix de cua.
copinya: petxina.
colom: colom, motiu freqüent.
teuleria: tejar; a Felanitx també feia gerretes.
oller / gerrer: terrissaire de peces de foc / d'aigua.
alcarrassa: ampolla porosa per a refredar aigua.

Geografia

Felanitx (Migjorn): argila calcària molt blanca i fina, la que permet el brodat.
La tècnica es va estendre a Pòrtol, Sa Cabaneta, Llucmajor i Consell. En temps recents la van fer Can Franquet (Llucmajor), Mestre Baltasar Tortella (Inca), els germans Amengual de Can Bernadí (Consell) i Mestre Antoni Amengual i Madò Maria Serra (Sa Cabaneta) (Coll Conesa 2020).
Un «carrer dels Ollers» a Felanitx: no ho he pogut documentar (per verificar en el Arxiu Municipal).

Xifres

6 terrisseries en el #s. XIX.
21 teuleries i tallers amb gerreta (finals XIX - meitat XX).
Peça més antiga: #s. XVI (Museu Etnològic de Muro).
1978: fi de la producció tradicional.
2018: més de 500 peces localitzades, 40 exposades, 13 artistes.
1947: fundació de Ceràmiques Mallorca, taller actiu.
Preus: sense dada verificada. No és BIC ni #UNESCO.

Per què és disseny

El material decideix la forma: un fang lleuger i fi permet un barroc que un altre fang no aguantaria. És disseny des de la matèria.
Objecte sense funció pràctica, amb funció social: regal, record de viatge, objecte de prestigi. Un souvenir local abans del turisme de masses.
Llenguatge recognoscible que artistes contemporanis (Barceló, Lin Utzon) han sabut rellegir.
Veure disseny-de-proximitat.

On i qui avui

Ceràmiques Mallorca (Felanitx, des de 1947; Francisca Bennàsar) ceramiques-mallorca-felanitx.
Museu Etnològic de Muro (Museu de Mallorca): peces antigues.
Ajuntament de Felanitx: va impulsar l'estudi de 2018; publicació anunciada (sense confirmar que sortís).
Ceramistes recordades: Antònia Capó Bennàssar, Margalida Adrover Nicolau, Catalina Lladó Joan.

Estat

Context. La gerreta tradicional es va deixar de fer en 1978. Hi ha ceràmica viva a Felanitx (Ceràmiques Mallorca) i un interès recent d'artistes i de l'Ajuntament, però no una producció contínua de la gerreta.

Per al projecte

Peça possible: una gerreta felanitxera contemporània útil (llum calat, gerra, peça de llum) amb Ceràmiques Mallorca.
Per a l'atles: mapa de les 21 teuleries de l'estudi municipal de 2018; demanar-ho a l'Ajuntament.
Contactar: Ajuntament de Felanitx (Cultura), Museu Etnològic de Muro, Ceràmiques Mallorca.
Llegir: Joan Roig, «La ceràmica d'aplicacions de Felanitx: la gerreta felanitxera», Caramella 14 (2006); Rosselló Bordoy (1969).
Pregunta de fons: es recupera un ofici extint, o es reinventa amb el seu llenguatge?

Preguntes freqüents

Què és Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera?

Felanitx va ser centro terrissaire amb argila pròpia, molt blanca, fina i lleugera. D'aquí va sortir una peça única a Mallorca: la gerreta felanitxera (també…

Quines paraules pròpies té Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera?

Algunes paraules: alcarrassa, aplicació, barbotina, brodat, calat, ceràmica d'aplicacions, colom, copinya.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →