Flassades i mantes de llana — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

La flassada és una peça quadrangular teixida de llana (o cotó), normalment amb llistes de colors, per a cobrir el llit (DCVB). Darrere està el gran ofici tèxtil de la Mallorca medieval i moderna: la draperia de llana. La llana es rentava, es cardaba i es pentinava (paraires), es filava (filadores, gairebé sempre dones a casa), es teixia (teixidors de llana), es abatanaba en molins drapers, es tenyia i s'estirava en tiradors.

Història breu

1229-1348. Paraires i teixidors del sud de França i Catalunya arriben amb la repoblació i porten l'ofici (Deyà Bauzà, 2007).
1315. Ordinament dels tintorers de Mallorca i capítols sobre els teixidors de llana.
#s. XV. La pañería és la indústria exportadora de l'illa: draps a canvi de blat. A Sóller hi ha molins drapers.
#s. XVI. S'adopta la "nova pañería" i creix la indústria rural. Inca té gremi propi de paraires en 1590.
Segona meitat del #s. XVII. Després de la pesta de 1652 cau l'exportació. La pañería es reorienta a un consum menys exigent: creix la producció de flassades (Deyà Bauzà, 1998 i 2007).
#s. XVIII. La llana perd pes enfront del lli i el cànem: en 1784, 107 teixidors de llana amb 121 telers en la Part Forana.
#s. XIX. Fàbriques de llana. Can Fortuny (Esporles, 1866) teixia moltes mantes; Teixits Vicens (Pollença, 1854) va començar com a taller de llana.
1927. Premsa d'Artà recorda que els seus teixidors havien estat famosos (drap i mescles) i que l'ofici gairebé havia desaparegut.

Procés pas a pas

Cadena de la pañería tradicional (Deyà Bauzà; DCVB):

1. Xollar l'ovella i triar la llana.

2. Rentar (rentar) la llana.

3. Cardar i pentinar — treball del paraire.

4. Filar — a domicili, dones de la Part Forana.

5. Ordir i teixir — teixidor de llana, en teler de pedals.

6. Abatanar en el vaig moldre draper (enfurtir: compacta i dóna cos al drap).

7. Tenyir — tintoreria; la fase més cara cap a 1520.

8. Estirar en el tirador fins a la mesura de les ordenances.

9. Acabar (cruetjar, apuntar, segellar).

No hi ha dades publicades de temps per a una flassada mallorquina concreta (per verificar).

Formis i objectes

flassada — manta de llit, de llistes.
manta — terme general avui.
drap — drap de llana; el drap setzè era un tipus regulat (#s. XVI).
mescles / mesclilles — teixits de llana barrejada, citats a Artà (1927; per verificar el terme exacte).
cordellats i altres draps: possibles, sense confirmar en les fonts llegides (per verificar).

Vocabulari

flassada: manta de llana teixida, amb llistes de colors, per al llit.
flassadeta: diminutiu de flassada.
llana: llana.
paraire: qui prepara la llana (cardar, pentinar) i en la pràctica organitzava la producció.
teixidor de llana: teixidor de llana; gremi propi.
llanerol: impost gremial sobre qui treballava llana sense ser paraire; també aquests empresaris (ss. XVI-XVII).
cruetjador: paraire urbà que feia només l'acabat de peces teixides als pobles (#s. XVII).
molí draper: molí de batanar draps.
tirador: espai o bastidor per a estirar els draps després de tenyir-los.
tintorer: tintorer.
filadora: dona que fila.
draperia: indústria dels draps de llana.
drap: drap de llana.
ordir / teixir: preparar el ordit / teixir.

Geografia

Pollença: 80 paraires en 1584, el màxim de l'illa; 12 teixidors de llana en 1570. Amb Inca, el 20% del llanerol en el #s. XVI.
Artà (68 paraires en 1584), Manacor (62), Sóller (52, molins drapers), Inca (gremi en 1590).
Esporles: tèxtil industrial del XIX-XX amb aigua de la Font de sa Granja (Can Fortuny, Can Campos, Can Ribes).
Per què: les zones de muntanya i menys cerealistes tenien més artesans (Deyà). Hi havia pastures per a ovelles, aigua per a molins i mà d'obra pagesa per a filar a l'hivern.

Xifres

Paraires en la Part Forana en 1584: 432 com a mínim.
Gremi de teixidors de llana en 1584: 136 en Ciutat i 104 als pobles.
1784: 107 teixidors de llana i 121 telers en la Part Forana.
Can Fortuny (Esporles): 1866. Can Campos: plantilla de 350 persones, sobretot dones (sense data; per verificar).
Races: ovella mallorquina i ovella vermella mallorquina, catalogades com a autòctones; la vermella té llana fina-mitjana. No consta avui un circuit de llana local per a mantes (per verificar).

Per què és disseny

Cadena descentralitzada. Un objecte fet entre moltes cases i pobles: una xarxa, no una fàbrica. Model de disseny de proximitat.
Matèria del lloc. Ovella, aigua i molí de la mateixa vall.
#Adaptar al mercat. Quan cau el drap de luxe, la flassada ho substitueix: disseny que canvia de gamma per a sobreviure.
Residu avui. La llana d'ovella local a penes té sortida (per verificar): matèria primera per a un producte nou.

On i qui avui

No he trobat un taller mallorquí que teula flassades de llana local avui (per verificar).
Teixits Vicens (Pollença) va néixer com a taller de llana; avui treballa sobretot cotó i lli. teixits-vicens
Museu Martí Vicenç (Pollença): telers i eines.
Sa Granja (Esporles): museu amb un antic taller de tints.
Biblioteca d'Esporles en l'edifici de Can Fortuny.

Estat

Ofici desaparegut com a indústria. Queda memòria (Esporles, Pollença, Artà) i l'ovella autòctona. Sense protecció patrimonial específica.

Per al projecte

Peça possible: una flassada de llana de ovella mallorquina filada i teixida a l'illa, amb llistes de colors de tints d'aquí. Prototip amb un taller tèxtil i l'associació de ramaders.
Contactar: Associació de Ramaders de l'Ovella de Raça Mallorquina; Teixits Vicens; Ajuntament d'Esporles (memòria de Can Fortuny).
Pregunta de fons: es pot tancar el cicle ovella-filo-manta en una illa que avui a penes usa la seva llana?

Preguntes freqüents

Què és Flassades i mantes de llana?

La flassada és una peça quadrangular teixida de llana (o cotó), normalment amb llistes de colors, per a cobrir el llit (DCVB). Darrere està el gran ofici…

Qui fa avui Flassades i mantes de llana a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 32 artesans vinculats a aquest ofici, a Palma, Pollença, Alaró, Lloseta, Artà.

Quines paraules pròpies té Flassades i mantes de llana?

Algunes paraules: cruetjador, drap, draperia, filadora, flassada, flassadeta, llana, llanerol.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →