Senalla — Objecte tradicional mallorquí

Què és

Cabàs de palma o de espart amb dues anses. És el contenidor universal de la casa i del camp mallorquí: terra, fem, menjar, compra. El DCVB la defineix com a recipient «més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca».

Com és

Forma: tronc de con invertit; boca ampla, base una mica més estreta, altura gairebé igual a la boca.
Material: a Mallorca, sobretot llata de palma (garballó) cosida en espiral; també espart.
Parts: cul (base), paret, voreta (borda reforçat amb ànima de càrritx), anses (anses). El ansa de sotet reparteix la càrrega per tota la vora.
Mesures: variables segons tipus; no hi ha mesures normalitzades verificades. Antigament es mesurava per capacitat: «una senaya de mija quartera» (Mostassaf, cit. DCVB).

Com és fa

Trenat de la llata (7 o 9 brins per a la llata de senalla) i cosit en espiral amb agulla i un brin. Treball domèstic de dones a Artà i Capdepera, comprat pel senallater **. Procés complet en obra de palma; espart i comerç en espart i cistelleria.

Com s'usa

Es carrega amb les dues anses juntes en una mà o s'emporta al braç.
Variants per ús (DCVB): senalla de clotar (ampla i baixa, per a treure terra en fer clots), senalla farinera (alta i estreta, rep la farina que cau del molí).
Senalleta de compra per al mercat; senalla de picapedrer per a l'obra.

Vocabulari

senalla: cabàs de palma o espart amb dues anses.
senalleta: senalla petita, de compra o de passeig.
senalla de clotar: ampla i baixa, per a traginar terra.
senalla farinera: alta i estreta, per a recollir farina en el molí.
senallater: comprador majorista d'obra de palma.
barxa: senalla gran i allargada de transport.
cofa: cabàs gran de càrrega.
voreta: bord de reforç amb ànima de càrritx.

Història

1299: un document prohibeix als revenedors comprar «sàrries ni senayles» (DCVB).
Segle XIII-XIV: Ramon Llull cita la «sanalla» en què l'hortolà porta el fem (Fèlix, DCVB).
1866-1869: exportació d'obra de palma per les duanes de Palma, Alcúdia i Andratx (BOIB 101/2026).
Anys 1950: màxim de producció pel turisme; senalletes amb brodats de colors.
Segle XX: la senalla de plàstic copia la forma i desplaça la de palma.
2026: incoació del BIC Immaterial de l'obra de palma (BOIB 101/2026).

On veure'n

Museu Regional d'Artà: col·lecció d'eines per a treballar la palma.
Museu de sa Llata, castell de Capdepera (horari per verificar).
Museu de Mallorca, secció etnològica (Muro).
En venda: Esparteria Beltran, Ca'n Toni Blancos; artesanes en Ses Madones i Guillem Cassellas.

Per què és disseny

Una forma, mil usos: el mateix tronc de con serveix per a terra, pa o compra; només canvien grandària i proporció.
Ergonomia de càrrega: dues anses que s'ajunten en una mà; boca ampla per a omplir amb pala o a mà.
Material local i gratuït: palma silvestre, sense cultiu ni reg.
Reparable: es recose una volta de llata trencada; el plàstic no.

Per al projecte

Peça: reedició de la senalla de clotar o farinera com a contenidor contemporani (llenya, joguines, roba) amb artesanes de Capdepera.
Mapa de tipologies de senalla per ús per a l'atles.
Contacte: Associació Art de la Pauma; Museu de sa Llata.

Preguntes freqüents

Què és Senalla?

Cabàs de palma o de espart amb dues anses. És el contenidor universal de la casa i del camp mallorquí: terra, fem, menjar, compra. El DCVB la defineix com a…

Quines paraules pròpies té Senalla?

Algunes paraules: barxa, cofa, senalla, senalla de clotar, senalla farinera, senallater, senalleta, voreta.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →