Siurells — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Figureta de fang amb un xiulet incorporat (de siular, xiular). Es modela a mà, es cou, s'emblanquina de blanc i es pinta amb pinzellades de vermell i verd (a vegades blau o groc). Figures: genet, dona, toro, dimoni, animals.

Història breu

Joguina i objecte de festa i mercat. Pastors els usaven com a reclam, segons Wikipedia (que cita un llibre etnogràfic de 2001). Dubtós l'origen: hi ha relats d'origen antic, però Mallorca Magazin (2011) sosté que arriben en el segle XIX. Joan Miró va declarar la seva admiració pels siurells i la seva influència és visible; la Fundació Miró ven reproduccions. No he verificat que Miró tingués una col·lecció.

Hipòtesis antigues, sense prova: minoica (Carlos Cid Priego, Ceràmica popular. Els siurells baleàrics, compara amb estatuetes de Creta), púnica o àrab (la pagesia els atribuïa als «moros»). Guillem Rosselló Bordoy els va estudiar: «Xiulets mallorquins» (Al-Andalus, 1957) i Siurells (separata de la Cambra de Comerç de Palma, núm. 636, 1962).
Lectura prudent (Coll Conesa 2020): totes les hipòtesis es basen en semblances; el raonable és situar el siurell actual en els ss. XVIII-XIX, com a adaptació local d'un xiulet forà.
Usos: joguina de nens de famílies humils; sonava en festes, romiatges i en la processó del Corpus («trencar el silenci» del Glòria). Se li atribuïa poder contra la tramuntana.
Segles XIX-XX: torna a estar de moda (Viquipèdia). Amb el turisme, la trilogia pagès-pagesa-dimoni es multiplica fins a un centenar de formes.
c. 1950: Elisabet Amengual, «Madò Bet», modela en Sa Cabaneta; origen del taller Ca Madò Bet.
Va mirar: va dir que tenien per a ell «una importància extraordinària» (Viquipèdia, cita de Erben, Miró, 2004).
2022-2024: recerca sobre el siurell inquer (Jornades d'Estudis Locals d'Inca 2024): la producció d'Inca gairebé ha desaparegut.

Procés pas a pas

Fet sobretot per dones (Coll Conesa 2020).

1. Prendre una porció de fang i modelar a mà la figura, sense torn ni motlle.

2. Pegar-la a una peanya del mateix fang.

3. Afegir el xiulet: un tros de fang buidat amb una ramita, amb un forat per a bufar i un altre de sortida de l'aire.

4. Assecar.

5. Coure en el forn.

6. Emblanquinar: banyar en calç hidratada subjectant la peça pel filtre, perquè aquesta zona quedi neta.

7. Assecar la calç al sol.

8. Pintar en fred ratlles i punts amb pigments o anilinas en aigua: vermell de almagre i verd de coure; més estrany, azulete i ocre.

9. Avui la calç se substitueix sovint per pintura plàstica (higiene, escassetat de calç, gust del comprador). Perd l'acabat mat i canviant de l'original.

Grandària: 7-15 #cm (Viquipèdia). Temps per peça: sense dada verificada.

Formis i objectes

Trilogia tradicional: pagès, pagesa, dimoni.
Ampliació (#s. XX): genet (genet), rei genet, genet amb caparutxa, dóna, dóna oferent, confrare (confrare), pescador amb barca, pagès amb indiots.
Animals: bou, cavallet, gall, gallina, indiot (gall dindi), ca (gos), cavalls amb grans banyes, rucs amb ales de papallona.
Belén: tots els personatges i el portal.
Actualitat de cada època: ciclista, motorista, siurell Vespa i Escúter, avions (després de l'aeròdrom civil).
Escoles: Marratxí (Pòrtol, Sa Cabaneta) i Inca, amb trets propis (veure francisca-truyol-siurells-inca).

Vocabulari

siurell: xiulet-figura de fang; de siular, xiular.
xiulell / xiurell / siulet: variants del nom segons la zona.
siurellera: dona que modela siurells.
siurelleria: ofici o taller de siurells; secció del Museu del Fang.
pito: la part que sona.
peana: basi de fang on es dóna suport a la figura.
encalar: banyar en calç.
calç: calç; dóna el fons blanc.
almagre: òxid de ferro vermell.
verd de coure: verd de coure.
pagès / pagesa: pagès, pagesa: figures canòniques.
dimoni: dimoni, la tercera figura clàssica.
genet: genet.
Siurellada: desfilada de les festes de Sa Cabaneta amb gent disfressada de siurell.
romeria: peregrinació festiva, lloc tradicional de venda.

Geografia

Marratxí: Sa Cabaneta i Pòrtol. Mateix fang i forns que les ollerias: el siurell neix dins dels tallers de fang.
Inca: escola pròpia; nissagues documentades des del #s. XIX (Madò Tonina Tortella de Can Soleix, Madò Antònia Prats de Can Torrens). Avui una sola siurellera.
Consell: família Amengual (Can Bernadí de Consell).
Venda tradicional: fires i romiatges. Dia típic: Sant Marçal, 30 de juny, santuari de Sa Cabaneta (Viquipèdia).

Xifres

Un centenar de formes documentades (Coll Conesa 2020).
7-15 #cm d'alt.
Inca: 1 siurellera activa (2024).
Ca Madò Bet: Emblemàtic Balear 2024.
Museu del Fang: col·lecció de siurelleria dins de més de 900 peces.
Preus: sense dada verificada (per verificar).
No és BIC ni #UNESCO.

Per què és disseny

Mínim de mitjans: un grapat de fang, calç i dos pigments barats. Un objecte que sona, juga i representa.
Llenguatge gràfic tancat: fons blanc, ratlles i punts en vermell i verd. Un codi recognoscible a distància; per això s'ha tornat icona (i risc d'apropiació).
Forma oberta: la tipologia admet l'actualitat (motos, avions) sense perdre identitat. Tradició com a sistema, no com a còpia.
Quilòmetre zero: fang, forn i calç del mateix poble que les ollerias. Veure disseny-de-proximitat.

On i qui avui

Marratxí (Pòrtol / Sa Cabaneta): Ca Madò Bet dels siurells (Emblemàtic Balear 2024; Madò Bet procedeix de Can Bernadí de Sa Cabaneta) ca-mado-bet-dels-siurells. Diverses ollerias els fan també. Veure ceramica-i-gerreria.

Llinatge de Ca Madò Bet (Coll Conesa 2020): Madò Bet Amengual Bestard i Mestre Felip Palou Canyelles; després Francesca Palou i Joan Amengual Serra; avui Coloma Cañellas, néta de Madò Bet.
Altres reconeguts: olleria Sa Roca Llisa (Pòrtol).
Inca: francisca-truyol-siurells-inca.

Estat

Viu, sostingut sobretot pel souvenir. Risc: còpies industrials importades que es venen com a mallorquines (sense xifra verificada).

Actualitzacions contemporànies

És la icona gràfica més reciclada de l'illa (logos, estampats). Falta localitzar dissenyadors que treballin amb siureleros, no sols amb la seva imatge.

Per al projecte

Peça possible: una sèrie nova de siurells (figures de la Mallorca d'avui: repartidor, turista, grua) modelada per una siurellera; o un sistema gràfic que pagui drets/royalties al taller.
Contactar: Ca Madò Bet dels siurells; Museu del Fang.
Pregunta de fons: una icona popular és de tots? Quan usar el siurell és homenatge i quan apropiació?

Preguntes freqüents

Què és Siurells?

Figureta de fang amb un xiulet incorporat (de siular, xiular). Es modela a mà, es cou, s'emblanquina de blanc i es pinta amb pinzellades de vermell i verd (a…

Qui fa avui Siurells a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 10 artesans vinculats a aquest ofici, a Marratxí, Inca, Palma, Pollença, Santa Maria Del Camí.

Quines paraules pròpies té Siurells?

Algunes paraules: almagre, calç, dimoni, encalar, genet, pagès / pagesa, peana, pito.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →