Obra de palma: llata i garballó — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Trenat de la fulla del garballó * (Chamaerops humilis), l'única palmera autòctona de Balears. Se'n diu també pauma, llatra o llata. La fulla es recull, s'asseca i es blanqueja; s'obre en tires i es trena en una cinta llarga (la llata*). Després la cinta es cus en espiral per a fer senalles, cistelles, barrets, catifes, ventalls i utensilis de cuina.

Història breu

Ofici domèstic, sobretot femení ("ses madones"). Dades de l'informe tècnic de l'expedient BIC (BOIB 101/2026):

Prehistòria: empremtes de palma trenada en jaciments de l'illa. La tradició oral li atribueix origen islàmic; la tècnica s'assembla a la cistelleria nord-africana.
Segles XIV-XV: objectes de palma documentats en l'antic terme d'Artà.
1787: José Vargas Ponce cita cistells i "obres de meravella" de palma a Pollença, i escombres exportades a Marsella.
1789: Jerónimo de Berard: a Capdepera treballen la palma fins i tot els nens.
1866-1869: exportacions per duana: Palma 50.000 kg (1869), Alcúdia 41.800 kg i Andratx 28.900 kg (1866).
1867: l'Arxiduc Lluís Salvador (Die Balearen) descriu l'ofici: "a Capdepera gairebé tothom es dedica a això". Reuneix una col·lecció per al seu museu de Son Moragues.
c. 1875: el traginer gabellí Joan Moll (Gargori) col·loca cofes i senallets a Barcelona. 1888: Capdepera envia obra a l'Exposició Universal de Barcelona.
1899: cooperativa La Protectora (Capdepera), després La Palmera, amb carros i vaixells propis per a exportar.
Anys 1950: màxim desenvolupament, empès pel primer turisme (Magdalena Palmer). Després, les dones passen a altres treballs i la transmissió es talla.
2026: incoació de l'expedient BIC Immaterial (Comissió Insular de Patrimoni, 28/07/2026).

Procés pas a pas

1. Arrabassar (juliol): només al juliol. El arrabassador pacta la barquera (zona de muntanya) amb l'amo; es paga en espècie (sovint dues de cada tres caramulls) o en diners. S'arrenquen les fulles encara tancades del cor de la planta amb les estenalles (tenalles amb corda tirada amb l'esquena).

2. Estendre: assecat al sol en un estenedor empedrat, 18-23 dies, girant cada 6-7 dies. Tot recollit abans de Sant Salvador (6-7 agost) o, com tard, Sant Roc (16 agost), per les pluges d'agost.

3. Feixar: manats i feixos lligats amb vencills de càrritx verd; es carreguen amb una baga en el front.

4. Ensofrar: fulles mullades en el ensofrador domèstic, amb sofre encès, 8-10 dies. Blanqueja i estova la fibra.

5. Embrinar (tasca masculina): separar els brins obrint els plecs enconats i esquenuts amb el polze.

6. Fer brins (tasca femenina): seleccionar per blancor i llarg; igualar l'ample amb ganivet. Les restes (esporgins) es guarden per a escombres.

7. Fer llata: trenar en cinta, amb els brins tapats amb un drap humit; s'afegeixen per didalades (a Capdepera, llatades). Prova d'estiratge: la bona llata gairebé no s'allarga.

8. Obrar i cosir: la llata s'estira i es cus en espiral amb agulla llarga (preferida de llautó) i un brin. S'eixampla o estreta prenent més o menys punts. Acabats: voretes (amb ànima de càrritx), sanefes, anses.

Eines (poques i simples): estenalles d'arrabassar (origen discutit: un ferrer de Capdepera o arribades d'Almeria per Pollença), falç (per a girar la palma en el estenedor), barxa (gran senalla de transport), esmolles (azufrado i tint), ganivet d'uns 20 #cm, agulla, cinta mètrica (recent) i esporginador (agulla de doble punta per a igualar brins, ja en desús).
Rendiment històric: mare i filla o nora, 18-20 senalletes per setmana (lliurament el dissabte al senallater). Guillem Cassellas (Artà) collia uns 20 kg de palma al dia i coneix 25 tècniques (Mallorca Magazin, 2017).

Formis i objectes

Tipus de llata: de senalla (7 o 9 brins; la més comuna, 9), teixida (extraviada a Capdepera), de capell (5 brins, es repunta a màquina), calada (4 brins, amb forat), amb puntes (3-5 brins; corona de rei), cuquet (3 caps torts), botons (quadrats, estavellats…).
Obra gruixada o comuna (típica de Capdepera; palma menys blanca, doble brin): bressols, senalletes plaers i compradors, cofes, senatxos, senalletes carreteres i pueteres, barxes, senalles de picapedrer.
Obra fina o blanca (típica d'Artà): senalletes compradors, bosses rodons, bosses bernat, bosses de malla, senalletes amb tapa, estotjos per a agulles de punt, maletes, maletins, coixins, estormies, capells.
Autoconsum (gairebé desaparegut): ventadors de foc, cistes i cistelles, estorins, esportins, morrionets i clucales per a l'animal de la sínia.
Uns altres: graneres (escombres; abans fina, gruixada i esteranyinador), graneretes d'emblanquinar, entenimentades (cordellí, corda de dues caps…; veure corderia).
Decoració: sanefas de brins tenyits i brodats (palma, llana, ràfia). Motius figuratius (payeses, peixos, flors, fruites) des dels anys 1950, pel turisme.

Vocabulari

garballó / pauma / palma: Chamaerops humilis, única palmera autòctona; pauma* és la forma oral mallorquina.
llata / llatra: cinta trenada de palma (llata a Capdepera, llatra a Artà).
brin: tira de la fulla de palma.
barquera: zona de muntanya cedida per a arrencar palma.
arrabassar: arrencar les fulles del garballó.
estenalles: tenalles amb corda per a arrencar la palma.
estenedor: era empedrada on s'asseca la palma.
caramull / feix: munt / fes de palma seca.
ensofrador: recinte domèstic on es blanqueja amb sofre.
embrinar: separar els brins de la fulla.
esporgins: restes fines de palma; serveixen per a escombres.
didalada / llatada: grapat de brins que s'afegeix al trenat.
voreta: vora cilíndrica de reforç amb ànima de càrritx.
sanefa: sanefa decorativa de llata cosida.
ansa de sotet: ansa de corda amb anella que reparteix la càrrega.
senallater: comprador majorista d'obra de palma.
traginer: intermediari que recollia l'obra casa per casa.
senalla / senalleta: cabàs / cabàs petit, la peça emblema.

Geografia

Llevant: Artà i Capdepera (península de Llevant). Ponent: Andratx, s'Arracó, Galilea. Nord: Pollença, Alcúdia.
Per què aquí: són les zones de garballonar natural (extrems de la Tramuntana i serres de Llevant): relleu abrupte, sòl pobre i pedregós, clima sec.
El paisatge de la llata inclou barqueres, estenedors, ensofradors i camins de arrabassadors.

Xifres

Exportació 1866-1869: fins a 50.000 kg/any per la duana de Palma.
Artà va arribar a tenir una desena de tallers de graneretes.
Producció domèstica: 18-20 senalletes/setmana per parella d'artesanes.
2017: sis "madones de sa llata" a Capdepera i un mestre a Artà (Mallorca Magazin). Avui molts artesans compren palma d'Almeria **, de pitjor qualitat.
Plaga: Paysandisia archon detectada a Mallorca en 2001 (Formentor).
Patrimoni: BIC Immaterial incoat el 28/07/2026 (BOIB 101, 13/08/2026). Sense preus verificats (per verificar en botiga).

Per què és disseny

Material de proximitat: planta silvestre, sense reg ni cultiu; la recol·lecció periòdica regenera el garballó i el seu hàbitat. Veure disseny de proximitat.
Sistema modular: una sola cinta (la llata) i una sola regla (cosit en espiral) generen tota la tipologia, d'un barret a un bressol.
Enginyeria fina: brins imparells, doble brin per a càrrega, voretes amb ànima de càrritx, ansa de sotet que reparteix el pes per tota la vora.
Control de qualitat incorporat: la prova d'estiratge mesura la densitat del trenat.
Eina inventada per al material: les estenalles usen l'esquena com a palanca.

On i qui avui

Tallers amb fitxa: Guillem Cassellas (Artà), Ses Madones (Capdepera), Artesania La Palma Són Poca Palla.
Associació Art de la Pauma, impulsada des del Parc Natural de la Península de Llevant (cursos, demostracions).
Comunitat portadora (segons l'expedient oficial): artesanes i artesans d'Artà, Capdepera, Andratx, s'Arracó, Galilea, Pollença i Alcúdia.
Museu de sa Llata, al castell de Capdepera, amb demostracions (horari a confirmar).
Capdepera celebra la fira nocturna de sa pauma, exposicions i xerrades (p. ex., "La llata a Capdepera", amb els historiadors Ramon Molina de Déu i Pep Terrassa).

Estat

Viu però envellit. En 2026 el Consell de Mallorca va incoar l'expedient de BIC Immaterial de l'obra de palma (Exp. 656/2023; BOIB núm. 101/2026). És inici de tràmit: no consta declaració ferma a data d'aquesta fitxa. Amenaces segons l'expedient: envelliment de les artesanes, transmissió trencada, gairebé ningú arrenca palma (s'importa d'Almeria), cistelleria marroquina en els mercats i la plaga Paysandisia archon.

Actualitzacions contemporànies

Es Baluard Museu + Biennal B + Consell: taller "El llegat de ses madones de Capdepera" al castell (2026).
Jordi Ribas Ros (Colònia de Sant Pere), cadira Cadibra II en Homo Faber: uneix dos models de cadira mallorquina, seient teixit a mà amb fibra de palma i pi recuperat d'un edifici del segle XVIII.
Dissenyadors de moda visiten a les teixidores per a col·leccions curtes (font turística; sense noms verificats). Pendent: identificar marques concretes.

Per al projecte

Peça possible: sèrie d'objectes contemporanis (lluminària, bossa, panell acústic) en llata cosida per artesanes de Capdepera/Artà; taller obert d'iniciació com en la Biennal B.
Contactar: Museu de sa Llata (castell de Capdepera), Ajuntament de Capdepera; historiadors Ramon Molina de Déu i Pep Terrassa per a l'atles.
Pregunta de fons: una planta silvestre i gratuïta convertida en objecte: model de disseny de quilòmetre zero? Per què es veu com a "cosa d'àvies"?

Preguntes freqüents

Què és Obra de palma: llata i garballó?

Trenat de la fulla del garballó (Chamaerops humilis), l'única palmera autòctona de Balears. Se'n diu també pauma, llatra o llata. La fulla es recull…

Qui fa avui Obra de palma: llata i garballó a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 20 artesans vinculats a aquest ofici, a Capdepera, Artà, Palma, Campanet, Llubí.

Quines paraules pròpies té Obra de palma: llata i garballó?

Algunes paraules: ansa de sotet, arrabassar, barquera, brin, caramull / feix, didalada / llatada, embrinar, ensofrador.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →