Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Dues famílies:

Olleria (Marratxí: Pòrtol i Sa Cabaneta): fang vermell tornejat per a cuinar i guardar. Peces: greixonera, olla, gerra, plat vidriat en marró. Torn, assecat a l'aire, forn.
Ceràmica decorada (Felanitx): la gerreta felanitxera i pisa pintada a mà.

Tres oficis del fang, que el gremi medieval ja separava: ollers (peces de foc: olles, greixoneres), gerrers (peces per a aigua i rebost: gerres, alfàbies, cossis) i teulers (teula, maó). Teula: veure teules.

Història breu

Prehistòria (III mil·lenni a. C. d'ara endavant): ceràmica a mà (ordida) i cuita en foguera. En època talayótica s'afegeix calcària mòlta al fang (fins a gairebé la meitat del volum) i no es passa de 850-900 °C (Coll Conesa 2020).
Madina Mayurqa (#s. X-XIII): terrisseries intramurs a Palma (carrer Botons, Santa Clara, Desbrull). Pisa verda i negra exportada; bols mallorquins inserits en San Piero a Grau (Pisa, #s. XI). D'aquesta època vénen les paraules alfàbia (al-habiya), gerra (garrah), cadaf, caduf.
Després de 1229: repertori català amb colons de diverses procedències. S'organitza el Gremi d'Ollers, Gerrers i Teulers (confraria de la Santíssima Trinitat, sala prop del convent del Socors). Junta rectora documentada des del #s. XVI. Inca va tenir confraria pròpia cap a 1580 i fins a 31 forns (Coll Conesa 2020).
1582: esgotades les argiles urbanes, els mestres de Palma demanen explotar la terra de Xorrigo.
Pòrtol: ollerias des de finals del #s. XVI (Mallorca Magazin 2014) o finals del XVII (illesbalears.travel); dates a creuar (per verificar). Màxim cap a 1900, amb uns 20 tallers. Can Bernadí té documents des de 1806.
#s. XIX: segons l'Arxiduc Lluís Salvador (Die Balearen, 1869-1891) i registres mercantils: terrisseries a Calvià (1), Campanet (1), Marratxí (6), Pollença (2), Selva (1), Manacor (5) i Felanitx (6), més 34 tejares. Palma conserva 17 terrisseries intramurs cap a 1860; el carrer Gerreria té obradors fins als anys setanta.
#s. XVIII-XIX: desapareixen els gremis com a entitats autònomes (Llabrés 1977).
1947: Pere Bennàsar Montserrat fongui Ceràmiques Mallorca a Felanitx.
1977: Juan Llabrés descriu «l'agonia» de la indústria. Marratxí compra el molí que serà Museu del Fang.
1984-1985: primera Fira del Fang (data exacta per verificar; la XXXVI va ser en 2020).
2002: obre el Museu del Fang.
2024: 12 olleries i comerços de Marratxí, Emblemàtics Balears.

Procés pas a pas

1. Extreure el fang de clots (clots). En Pòrtol: terra vermella silici-ferruginosa de Ses Coves de Can Guidet, l'única apta per a peces de foc (refractària); argila blanca de Son Cos/Marratxinet (tancada per l'autovia d'Inca) i avui la de Es Pou donis Coll per a gerres.

2. Triturar i garbellar a l'estiu; s'emmagatzema la terra mòlta per a tot l'any (Can Vent, foto de 2010).

3. Pastar el fang amb aigua.

4. Tornear (torn de peu, avui també elèctric). Les grans gerres s'aixequen per capes successives.

5. Anses, pics, aplicacions a mà.

6. Assecar a l'aire, a l'ombra i després al sol.

7. Vidriar l'interior (vidriat de plom en olles, greixoneres, llibrells, alfàbies). El plat bru porta engalba blanca sobre pasta vermella.

8. Coure en forn àrab: una o dues cambres superposades (a Mallorca sovint una tercera per a fums), d'uns 2,5 × 2,5 #m i 1,5-1,8 #m d'alt, amb soleres perforades i fumerals que es tapaven amb cassoles per a dirigir la flama. Combustible: bosc baix, pi, branques d'olivera i ullastre, pela d'ametlla.

9. Temps: 5-6 dies per a omplir el forn; 2-3 dies de cocció fins a 900-950 °C (Coll Conesa 2020).

10. Reparar: grapes (grapes) o cordat (malla de filferro) per a allargar la vida de olles i greixoneres.

Formis i objectes

Greixonera — cassola baixa de fang refractari, amb diverses anses. Variants: rostidora/grasera (allargada, per a forn), bomber, sa setze, sa catorze, mitja mà, treseta; saïmera (amb escotadura per al llard), amb bec (amb pic). Les grans es venien cordades.
Olla — vidriada per dins, amb cobertora. Grandàries amb nom: de setze (10 l), catorze (7 l), perol (5 l), mitja mà (4 l), malaguenya (2 l), treset (1 l), cassolí/biel (0,5 l). Formes: de cafè, de coll alçat, lletera, plana, colera/castanyera (perforada).
Gerra — càntir piriforme de dues anses. Someral (gran), de coll estret o de beassa (per a bèstia), de coll ample (pou i gerrer), de privada (abonament).
Alfàbia, alfabió, alfabieta — tinaja oval vidriada per dins: salmorra, carn, oli. Ancolla — la versió petita d'armari de rebost.
Cossi (cossi bugader) — gran tina troncocònica amb forat per a la bugada amb cendra.
Llibrell / gibrell / ribell — gibrell; gibrell amb bec per a la sang de la matança.
Escudella — bol: d'orelles, amb bec, de comare (vuit anses), moruna, de foc.
Plat — de foc, bru, colador, fons, pla, de bollit, d'olives.
Botilla (de pareller, de barca, de carreter), càntir, cadaf (gerro), ferrada (munyir), fogó (anafre), forn portàtil (per a pa o ensaïmada), lladriola (guardiola), bevedor d'ocells, caduf (canjilón de sínia).
Gerreta brodada (Felanitx) i siurell: veure olleria-de-felanitx i siurells.

Vocabulari

oller — artesà que fa olles i peces de foc.
gerrer — artesà de gerres i peces per a aigua i rebost.
teuler — qui fa teula i maó en la teulera.
terrisser — terrissaire en general.
olleria — taller del oller.
obrador — taller; ho dirigeix el mestre.
fadrí — oficial format que continua treballant per al mestre.
mosso — aprenent.
fang — fang.
clot — clot d'on s'extreu l'argila.
torn — torn de terrissaire.
forn àrab — forn de càmeres superposades i tir vertical.
fumeral — xemeneia del forn.
vidriat — vidriat (de plom, en la tradició).
engalba — barbotina d'argila per a cobrir o decorar.
cordat — malla de filferro que subjecta una greixonera esquerdada.
cobertora — tapa d'olla.
gerrer (moble) — suporti on es guarden les gerres d'aigua.

Geografia

Marratxí (Pòrtol, Sa Cabaneta): nucli viu de l'illa. Per què: terra refractària única (Can Guidet), argila blanca pròxima, pela d'ametlla del Pla com a combustible i proximitat al mercat de Palma.
Palma: terrisseries intramurs des d'època islàmica fins als anys setanta (c/ Gerreria).
Inca: gran centro en el #s. XVI (31 forns). Sagues: Tortella (Can Piritis), Ca S'Aleix, Can Torrens, Gomila, Can Camella.
Felanitx: argila blanca, fina i lleugera; ceràmica brodada. Veure olleria-de-felanitx.
Uns altres: Manacor, Pollença, Campanet, Llucmajor, Consell, Santa Maria, Artà, Lloseta. Ollers itinerants: els de Consell anaven a la teulera de Sóller i els de Pòrtol a Lluc a tornear peces de foc.

Xifres

#s. XIX: 6 terrisseries a Marratxí i 6 a Felanitx; 34 tejares a l'illa (Coll Conesa 2020).
Pòrtol cap a 1900: uns 20 tallers. Avui: nou olleros en Pòrtol i dos en Sa Cabaneta (illesbalears.travel; data de la dada sense precisar).
2024: 12 comerços de Marratxí amb distintiu Emblemàtics Balears.
Museu del Fang: més de 900 peces; edifici comprat en 1977, obert en 2002.
Fira del Fang: 39a edició (2024, 26 artesans), 40a (2025, 28), 41a (març 2026, més de 30 llocs).
Forn tradicional: 900-950 °C, 2-3 dies de cocció.
Preus: sense dada verificada (per verificar en tallers).
No és BIC ni #UNESCO.

Per què és disseny

Forma = funció provada. La greixonera baixa i bombada reparteix la calor de la brasa; les anses múltiples permeten moure-la plena; el vidriat solo dins deixa respirar la paret.
Material de quilòmetre zero. Fang del mateix poble, combustible de residu agrícola (pela d'ametlla), peces reparables (cordat, grapes). Veure disseny-de-proximitat.
Sistema de talles. Les olles tenen noms per capacitat (setze, catorze, mitja mà): una normalització de grandàries sense norma escrita.
Tipologia sense autor. Formes que duren segles perquè funcionen; el disseny és col·lectiu i acumulatiu.

On i qui avui

Marratxí (12 comerços reconeguts com Emblemàtics Balears en 2024):

Can Bernadí (Pòrtol, c/ Cals Ollers 5; Elionor Amengual) olleria-can-bernadi
Can Bernadí Nou olleria-can-bernadi
Cas Canonge (Pòrtol, 1981; germans Bartomeu i Bernat Amengual Reynés) olleria-cas-canonge
Can Vent (taller familiar més pròxim al llinatge original) olleria-can-vent
Ceràmica Terra Cuita, Sa Rosa Llisa, Ca Madò Bet dels siurells.
Museu del Fang (molí de Sa Cabaneta): inici de la Ruta del Fang.
Fira del Fang (Sa Cabaneta, principis de març): l'única fira de Mallorca només de ceràmica; 39a edició en 2024 amb 26 artesans.

Pere Coll, gerrer de Pòrtol (jubilat) pere-coll-gerrer
Punt de venda a Palma: ceramica-terracuita-palma
Sagues històriques de Pòrtol (Coll Conesa 2020): Canyellas (Can Ros), Amengual (Can Vent, Can Bernadí, Sa Penya), Serra (Can Tiet), Seguí (Ca n'Esteva), Vic (Ca Vic), Serra Frau (Sa Roca Llisa).

Felanitx: Ceràmiques Mallorca (c/ Sant Agustí 42) ceramiques-mallorca-felanitx. Fira de Felanitx (tardor). Història i gerreta: olleria-de-felanitx.

Estat

Viu, amb base comercial i turística. Risc: relleu generacional i competència de ceràmica importada.

Actualitzacions contemporànies

Roberto Paparcone, premi Promoció Artesana (Premis d'Artesania de Mallorca 2023) per obra que reinterpreta la tradició local. roberto-paparcone
Fira BaleArt presentada en Can Bernadí (2025).

Per al projecte

Peça possible: una greixonera redissenyada (inducció, apilable) feta en Pòrtol; o una vaixella per a restauració de quilòmetre zero.
Contactar: Elionor Amengual (Can Bernadí), germans Amengual (Cas Canonge), Museu del Fang.
Porta oberta: Manuel va signar el cartell de la 41a Fira del Fang (2026, «Sembrant art i ceràmica»), segons mallorcadiario. Contacte directe amb l'organització municipal.
Per a l'atles: el catàleg de noms per grandària (setze, catorze, mitja mà) és una peça gràfica en si.
Llegir: Rosselló Bordoy i Coll Tomàs, Ceràmica popular als Illes Balears (Institut Balear de Disseny, 1997); Llabrés, La ceràmica popular a Mallorca (1977); Massot, Mut, Homar, Pòrtol, guia d'olleries (1989).
Pregunta de fons: la forma de la greixonera és "disseny" sense autor? Què canvia si la cuina deixa el foc?

Preguntes freqüents

Què és Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx)?

Dues famílies:

Qui fa avui Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 130 artesans vinculats a aquest ofici, a Palma, Marratxí, Llucmajor, Manacor, Sóller.

Quines paraules pròpies té Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx)?

Algunes paraules: clot, cobertora, cordat, engalba, fadrí, fang, forn àrab, fumeral.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →