Palangre

Què és

Art de pesca amb hams: una línia llarga fondejada (la llença principal) de la qual pengen línies més fines i curtes, cadascuna amb la seva ham. S'usa en tota la costa, de l'Empordà a Alacant i en les tres Balears (DCVB).

Com és

• Llença mare: línia principal. A Mallorca i Menorca el palangre són deu llences empalmades, 150 braces en total (DCVB).
• Braçolades: línies curtes que pengen de la principal, amb l'ham.
• Hams: de 2-3 #cm (palangre de braçolí) a 8-12 #cm (palangre d'anfós).
• Capcers: en cada extrem, una línia baixa del fons (plom o pedral) a la superfície (suro o carabassa). El capcer es diu gall; de nit se li penja un picarol per a trobar-ho a les fosques (Mall.).
• Tipus: d'anfós, de déntol, de pagre (o de mitja bordera), de congres (braçolades de cotó perquè no les tallin), de quina, de braçolí, de pèl (crinera de cavall).
• Escàlem (Mall., també): senalla de espart amb tapa folrada de lona alquitranada on es guarda l'aparell (DCVB, sentit general; ús mallorquí per verificar).

Com és fa

Ho arma el propi pescador: curta braçolades, lliga hams, empalma llences. Cordes i fil dels corders (corderia). Avui, monofilamento de niló (per verificar data del canvi).

Com s'usa

1. En terra es esca (enceba) ham per ham i es adujan les llences en la senalla sense que s'embullin.

2. Es cala des del llaüt, avançant a poc a poc, de capcer a capcer.

3. Es deixa unes hores (sovint de nit) i s'emporta **, desenganxant el peix.

4. El llaüt que ho usa es diu també palangrer.

Vocabulari

• palangre: art d'hams en línia fondejada.
• palangrer: pescador de palangre; llaüt de palangre (Bal.).
• llença: línia, sedal.
• braçolada / braçol: línia curta amb ham.
• ham: ham.
• capcer: extrem del palangre amb boia.
• gall: el capcer (Mall.).
• picarol: cascavell del gall per a trobar-ho de nit (Mall.).
• esca: esquer.
• «D'ací a costa hi ha tres palangres»: unes 450 braces: el palangre és mesura de distància en la mar (Mall.).

Història

• 1374-1375: palangrers en documents de Barcelona (DCVB).
• 1398: a Mallorca s'assigna lloc per a encallar «els lauts dels bolentins i palangres» (BSAL, cit. DCVB).
• Segle XX: el niló substitueix cotón i crinera (per verificar).
• Avui: el palangre de fons segueix entre les arts menors de la flota balear (Oceana, 2014).

On veure'n

• Museu Marítim de Mallorca (Palma); Museu de la Mar (Port de Sóller) (peces per verificar).
• Ports amb flota d'arts menors: Portocolom, Cala Cagada, Port de Sóller, Porto Crist (preguntar en la confraria).

Per què és disseny

• Sistema modular: deu llences iguals empalmades; s'afegeixen o lleven segons el calador.
• Mesura i eina alhora: el palangre mesura distàncies en la mar.
• Selectiu per disseny: la grandària de l'ham decideix l'espècie.
• Interfície nocturna: un cascavell com a senyal en la foscor.

Per al projecte

• Peça gràfica: el palangre com a unitat de mesura de la mar (mapa de distàncies «en palangres» d'una cala).
• Entrevista a un palangrer de Portocolom o Cala Cagada per a l'atles.

Fonts

• dcvb.iec.cat/results.asp?Word=palangre
• dcvb.iec.cat/results.asp?Word=palangrer
• dcvb.iec.cat/results.asp?Word=esc%E0lem
• oceana.org/wp-content/uploads/sites/18/OCEANA_Illes_Baleares_03_Pesca_Artesanal_

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →