Alfàbia, gerra i gerricó — Objecte tradicional mallorquí

Què és

Les tres peces del gerrer ** per a guardar i portar líquids:

Alfàbia (oral aufàbia): tinaja gran de rebost per a oli, aigua, salmorra, carn salada.
Gerra: a Balears, el càntir de boca estreta, coll llarg i dues anses grans, per a implicar i guardar aigua. (A Catalunya i València gerra és la tinaja; el DCVB marca aquesta diferència.)
Gerricó: gerra petita, jarrita (DCVB, Mall.).

Alfàbia: escombro bullit o pedra, vidriada per dins i a vegades per fora; ventre molt més ample que el cul i la boca; sense coll o amb coll molt curt; sense anses o amb anses petites. Altura habitual de 40 #cm a 1,60 #m. Les de menys de dos pams: aufabietes o aufabions (DCVB).
Gerra: cos en forma de pera, base plana petita, coll recte sense llavi i dues anses verticals (Coll Conesa 2020). Tipus:
gerra someral — molt gran, s'emportava en arganells sobre un ase (Mall.).
gerra de coll estret / de beassa — coll estret per a no perdre aigua en transportar-la a llom.
gerra de coll ample — la d'ús diari: treure aigua del pou i guardar-la en el gerrer.
gerra amb pixerell — una sola ansa i un pic per a beure a galet (Mallorca).
gerra de privada — la de la latrina, per a abonar l'hort.
Gerreta felanitxera (gerricó brodat): decorativa i calada, veure olleria-de-felanitx.

Fang calcari i blanc per a càntirs (en Pòrtol, el de Es Pou donis Coll; abans, el de Son Cos/Marratxinet) (Coll Conesa 2020).
Tornejat; les peces grans, per capes successives i coccions llargues (Pere Coll). Les tinajas antigues, per ordit (xurros), com en la terrisseria islàmica del carrer Botons de Palma.
Veure torn-de-gerrer.

Alfàbia: oli en la possessió i la tafona; aigua al costat del fogó; carn de porc en sal.
Gerra: les dones la portaven al cap (dreta plena, gairebé horitzontal buida) o en el maluc; en arganells sobre un ase per a regar; amb una cadena al coll com a poal per a treure aigua del pou o la cisterna (Arxiduc, citat per Coll Conesa 2020).
Gerrer: a Mallorca, el poyo o taula de la cuina on es posen les gerres (DCVB).
Les gerres continuaven #usar amb el coll o les anses trencades; les alfàbies es reparaven amb grapes.

Segles X-XIII: les terrisseries de Madina Mayurqa fan gerres i tinajas; d'aquí alfàbia, gerra, cadaf, caduf (Coll Conesa 2020).
1388: «vuyt alfabias buydes» en un document del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (DCVB).
1434: «alfabia fes olor de tenor de LX quartans d'oli» (BSAL, citat en el DCVB).
1493: «quatre gerres de terra per tenir olives» (BSAL, DCVB).
1655: preus fixats per a gerres de mesura, mitjenseres, bastardes i de taula (BSAL, DCVB).
Cap a 1891: l'Arxiduc dibuixa alfàbies i gerres entre la ceràmica mallorquina.
Avui: gerres i alfàbies sobreviuen sobretot en jardineria (Coll Conesa 2020).

Forma segons el líquid: tinaja de boca ampla per a ficar el cassó; càntir de coll estret per a no vessar en caminar.
Ergonomia de càrrega: les anses grans i el centre de gravetat permeten portar la gerra al cap o el maluc.
Fred sense energia: el fang porós refreda l'aigua per evaporació.
Mesura i mercat: grandàries amb nom i preu fixat; l'objecte com a unitat.

Peça: gerra o alfàbia contemporània per a aigua o oli amb un gerrer de Pòrtol (format petit de taula).
Exposició: préstec de grans gerres de Pere Coll.
Oficis: ceramica-i-gerreria · olleria-de-felanitx. Fitxes: cantir, poal-i-cadufos, cossi-i-bugada.

Les tres peces del gerrer per a guardar i portar líquids:

Algunes paraules: alfàbia / aufàbia, arganells, aufabieta / aufabió, gerra, gerra amb pixerell, gerra someral, gerrer, gerricó.

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.