Paraires i draperia — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

El paraire preparava la llana per a teixir-la i acabava el drap: la pentinava, cardaba i perxaba. Organitzava a més el treball de hilanderas i teixidors; va ser l'empresari de la draperia, la gran indústria de la Mallorca medieval i moderna. Aquesta fitxa tracta el gremi i les eines; el producte està en flassades i mantes de llana.

Procés pas a pas

1. Rentar la llana.

2. Emborrar: estendre-la, oliar-la i preparar-la per al cardatge, amb la carda emborradora (la gran).

3. Cardar amb la carda emprimadora.

4. Filar (filadores) i teixir (teixidors).

5. Abatanar en el vaig moldre draper: malls que colpegen el drap en aigua per a tupirlo.

6. Perxar: penjar el drap en la perxa i passar-li cardes per a aixecar el pèl.

7. Tondre / abaixar el pèl amb grans tisores.

Formis i objectes

Eines: veure cardes i tisores d'abaixar.
Escut dels paraires: unes tisores de abaixar entre dues cardes (clau de volta de la seva capella en Santa Creu, Palma).
Paños, cordellats, flassades.

Vocabulari

paraire: qui prepara la llana i acaba el drap (del llatí parator, «preparador»).
carda: taula amb mànec folrada de cuir estarrufada de pues de filferro.
carda emborradora / emprimadora: la gruixuda per a preparar; la fina per a cardar.
emborrar: preparar la llana oliada per a cardarla.
perxar: penjar el drap en la perxa i cardarlo.
molí draper / batan: molí de malls per a abatanar el drap.
tondre / abaixar: retallar el pèl del drap.
«Tenedors, toneu ran ran, que es paraire no se queix»: cançó de xollar, Mallorca.

Geografia

Palma: col·legi principal.
Part Forana: col·legis propis a Artà, Inca, Manacor, Pollença, Llucmajor, Felanitx i Sóller.
Molins drapers al costat de torrents (doc. 1315).

Història breu

1315: ordinacions més antigues conegudes; un dels col·legis més antics de l'illa. Mateix any: document d'un «vaig moldre draper».
1342: patrona santa Praxedis; a final de segle, sant Bartomeu.
1379: retaule de la seva capella en Santa Creu, de Llorenç Torquella i Pere Marçol.
1387: ordenança sobre l'aprest de draps.
1589-1596: se segreguen els paraires d'Artà (1589), Inca (1590), Manacor i Pollença (1596).
1664 / 1684 / final #s. XVII: Llucmajor, Felanitx, Sóller.
Segles XVI-XVII: diferenciació interna: mestres pobres passen a assalariats dels rics (Deià, La manufactura de la plana a la Mallorca moderna, 1998).

Estat

Desaparegut com a gremi. El repertori artesà conserva «paraire» sense inscripcions a Mallorca (consulta 13/10/2026). La llana local viu en flassades i en iniciatives de ovella mallorquina.

Per què és disseny

El escut com a diagrama de procés: tisores + cardes = acabat del drap.
Indústria distribuïda: el paraire organitza una cadena de treball en cases i molins.
Qualitat certificada: segells de plom en els draps (veure llauners i estanyers).

Per al projecte

Visitar la capella dels paraires en Santa Creu (Palma): escut i làpida.
Llegir Deià (1998) i el TFG de Rafael Morro, Els gremis tèxtils de Mallorca al segle XVIII (#UIB).

Preguntes freqüents

Què és Paraires i draperia?

El paraire preparava la llana per a teixir-la i acabava el drap: la pentinava, cardaba i perxaba. Organitzava a més el treball de hilanderas i teixidors; va…

Qui fa avui Paraires i draperia a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 15 artesans vinculats a aquest ofici, a Palma, Consell, Alaró, Campos, Llubí.

Quines paraules pròpies té Paraires i draperia?

Algunes paraules: carda, carda emborradora / emprimadora, emborrar, molí draper / batan, paraire, perxar, tondre / abaixar, «Tenedors, toneu ran ran, que es paraire no se queix».

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →