Cofí i esportí — Objecte tradicional mallorquí

Què és

Borsa rodona i molt plana de espart on es fica la pasta d'oliva per a premsar-la en la tafona. A Mallorca el nom habitual és esportí; cofí és sinònim (DCVB) i apareix en la descripció mallorquina de la premsa de biga, però en la parla mallorquina cofí nomena sobretot altres coses:

Sineu, Artà: senalleta molt petita per a guardar diners.
Manacor: carmanyola de llauna amb tapa per a portar el menjar.

Com és

Forma: disc pla de espart amb una boca en el centre (forma de «bossa rodona»).
Material: espart trenat; avui substituït per discos de fibra sintètica (Viquipèdia, «Trull»).
Mesures: no verificades per a Mallorca.
Pila: els esportins plens i superposats formen la pila o peu, sobre el bassi o cofinera de la premsa (DCVB, «oli»).

Com és fa

Trenat i cosit de espart per esparters. No consta producció mallorquina: el espart arribava de fora de l'illa (per verificar). Veure espart i cistelleria.

Com s'usa

1. L'oliva mòlta en el trull es recull i es reparteix en esportins.

2. El tafoner major forma la pila de esportins sota la biga (DCVB, «tafoner»).

3. Es premsa: surt el oli de bigues (primera presa, Mall.).

4. Es repeteix la premsada; a vegades es tira aigua bullint en els cofins per a treure més oli, de pitjor qualitat (DCVB, «oli»).

5. Després es renten i s'assequen per a la temporada següent (per verificar). Veure premsa de biga.

Vocabulari

esportí: disc de espart per a premsar la pasta d'oliva (Mall.).
cofí: sinònim de esportí; a Mallorca, també senalleta per a diners (Sineu, Artà) o carmanyola (Manacor).
pila / peu: columna de esportins plens sota la premsa.
tafoner major: qui munta la pila de esportins.
oli de bigues: primera presa d'oli (Mall.).
oli verjo: oli verge, el que brolla abans de premsar (forma mallorquina).
«Són com una pila d'esportins de sa tafona»: comparació d'Alcover (DCVB).

Història

1287: primeres cites de cofins (per a sucre) en la Leuda de Perpinyà (DCVB).
Segles XIV-XV: el cofí apareix com a contenidor de figues, passes, peix.
1724: «esportins» en un inventari (doc. de Fulleda, DCVB).
Segle XX: premses hidràuliques; el espart dóna pas al disc sintètic.

On veure'n

Tafona de Raixa (Bunyola), finca pública del Consell (estat de l'equipament per verificar).
Can Det (Sóller): almàssera familiar en ús; premses hidràuliques i «cistells» de generacions (font comercial).
Museu de Mallorca, secció etnològica (Muro) (peça per verificar).

Per què és disseny

Filtre i contenidor alhora: la malla de espart reté la polpa i deixa passar oli i aigua.
Apilable: forma plana per a fer una columna estable sota pressió.
Resistent a la pressió: una fibra vegetal que aguanta tones de la biga.

Per al projecte

Peça: el esportí com a objecte gràfic (disc, centre, espiral): surt d'aquí un llum, un sotagot o un estampat.
Contactar amb una tafona en funcionament per a fotografiar els esportins en ús.
Correcció lèxica per a l'atles: a Mallorca, «esportí» de tafona; «cofí» és una altra cosa.

Preguntes freqüents

Què és Cofí i esportí?

Borsa rodona i molt plana de espart on es fica la pasta d'oliva per a premsar-la en la tafona. A Mallorca el nom habitual és esportí; cofí és sinònim (DCVB)…

Quines paraules pròpies té Cofí i esportí?

Algunes paraules: cofí, esportí, oli de bigues, oli verjo, pila / peu, tafoner major, «Són com una pila d'esportins de sa tafona».

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →