Teules i teuleres — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Teula corba de fang. En la teulera (taller rural) l'argila es molia, es pastava amb aigua en bassa, es modelava sobre forma i es coïa en forn de llenya. Mallorca té a més teules pintades (decorades), objecte d'estudi en la #UIB (Clara Isabel Matheu Vaquer).

Història breu

Ofici present en gairebé cada comarca; la teula àrab va ser la coberta de l'arquitectura popular mallorquina fins a ben entrat el segle XX.
Teules pintades: els exemplars conservats més antics són del segle XVI; auge i consolidació en els segles XVII i XVIII, i la pràctica segueix fins al XX (Sastre Morro i Mateu-Morro, 2015, citant a Coll Conesa 1987 i Matheu Vaquer 2013).
Estudi de referència: Jaume Coll Conesa, Sobre teules pintades (Institut d'Estudis Baleàrics, 1987).
Moltes teules pintades inventariades a la fi dels 80 ja no existeixen; es conserven algunes a Fornalutx (museu de la teula, Can Xoroi), Museu de Muro i Sant Bonaventura de Llucmajor.
2015: troballa de 36 teules pintades en el nucli urbà d'Inca (la primera dins del poble); dipositades en el museu de Fornalutx.
Des dels anys 1930 els forns industrials desplacen a la teulera artesana (dada general català, per verificar per a Mallorca).

Procés pas a pas

1. Extracció d'argila d'una pedrera o terreny pròxim (avui, el coll d'ampolla: veure Estat).

2. Pastat: es barreja amb aigua en la pastera (bassa) i es trepitja o pasta fins a deixar-la homogènia.

3. Emmotllat: es tendeix una placa de fang en un marc (motlle) i es corba sobre una forma de fusta; la forma de la peça és troncocònica (més ampla en un extrem).

4. Assecat: dies al sol i a l'ombra, voltejant les peces perquè no es deformin ni esquerdin.

5. Enfornar: les peces seques s'apilen ordenades en la cambra del forn, sobre l'olla ** o cambra de foc.

6. Cuita amb llenya, lenta i contínua; en forns preindustrials catalans, fins a 8-9 dies tancats (per verificar durada a Mallorca).

7. Desenfornar i seleccionar.

Teules pintades (tècnica): es pintaven en la pròpia obra, no en taller. Es blanquejava un terç de la teula amb calç; sobre aquest fons es pintava amb un únic color vermellós de mangra (terra vermella); a vegades negre de carbó picat; molt rares vegades un tercer color. Traç gruixut, obra col·lectiva, autors anònims. Es pintava la cara visible des del carrer (sobretot en les teules del ràfec).

Formis i objectes

Teula àrab (corba, troncocònica): la peça basi.
Teula de canal (boca amunt, recull l'aigua) i teula cobertora (boca avall, cobreix la junta).
Ràfec / voladís: ràfec de diverses filades de teula; suport principal de les teules pintades.
Carener: fila de teules en el carener.
Teula pintada: motius documentats: inscripcions (dates, noms, refranys, llinatges, frases religioses), geomètrics, vegetals (rams, fruits), antropomorfs i escenes de vida diària, vaixells, religiosos (el principal: la creu), astrals i heràldics.
La teulera solia fer també rajoles de fang (per verificar per taller).

Vocabulari

teula: peça de fang cuit per a cobrir la teulada.
teuler: persona que fabrica teules.
teulera / teuleria: taller i forn on es fan; a Mallorca, teulera.
teula àrab: teula corba tradicional.
teula de canal: la que va boca amunt i condueix l'aigua.
teula cobertora: la que va boca avall, damunt de les de canal.
ràfec: ràfec de teules.
carener: carener de la teulada.
teulada: coberta de teules.
pastera: bassa o recipient per a pastar el fang.
motlle: marc per a donar forma a la placa de fang.
enfornar / desenfornar: carregar / buidar el forn.
cuita: cocció d'una fornada.
olla: cambra inferior del forn on crema la llenya.
mangra: terra vermella usada com a pigment.
teula pintada: teula decorada amb calç i mangra.

Geografia

Teulers en gairebé totes les comarques; avui el focus viu és Campos (Migjorn), amb bona argila i tradició de teulera i rajoleria.
Teules pintades conservades en 31 municipis; concentració a la Serra de Tramuntana, sobretot la vall de Sóller (Sóller, Fornalutx), i en segon lloc el Raiguer (Inca).
Per què aquí: el forn es posava prop d'argila, aigua i llenya.

Xifres

31 municipis amb teules pintades conservades o recuperades (Sastre Morro i Mateu-Morro, 2015).
36 teules de la troballa d'Inca; només en 11 s'intueixen els motius.
Termini de desaparició de la teula artesana segons Miquel Torres: menys de 5 anys (mallorcadiario, #s. f.).
Teuleres actives avui: poques; número exacte per verificar (Associació de Teuleres de Mallorca).
Sense protecció BIC específica per a teules pintades (per verificar en catàlegs municipals).

Per què és disseny

Material local i reversible: fang, aigua, foc i llenya de la zona; una teula vella es reutilitza i la trencada torna a la terra.
Forma = funció: la secció corba i troncocònica encaixa canal i cobertora sense claus, evacua pluja torrencial i ventila la coberta.
Modularidad: una sola peça resol tota la coberta, aler i carener.
Comunicació: la teula pintada converteix un element tècnic en suport de missatge (data, protecció, celebració de l'obra). Disseny col·lectiu i anònim.
Proximitat: la teula depèn de la terra de la seva comarca; si s'acaba l'argila, s'acaba l'ofici. Veure disseny de proximitat.

On i qui avui

Teulera Can Benito — Campos (c/ donis Palmer). Propietari Miquel Torres, president de la Associació de Teuleres de Mallorca. teulera-can-benito
Una altra "Sa Teulera" a Porreres (directori; sense verificar activitat).

Estat

En risc alt. Miquel Torres avisa que la teula mallorquina pot desaparèixer en menys de cinc anys: hi ha demanda, però les pedreres locals han deixat d'extreure argila per poc rendible. Les teules pintades gairebé no tenen protecció.

Actualitzacions contemporànies

Sense casos verificats.

Per al projecte

Peça possible: campanya / peça d'exposició sobre "l'última teula": què passa amb un material quan s'acaba la matèria primera; teula pintada contemporània.
Contactar: Miquel Torres (Can Benito, Associació de Teuleres).
Pregunta de fons: un ofici que mor no per falta de clients sinó de terra.

Preguntes freqüents

Què és Teules i teuleres?

Teula corba de fang. En la teulera (taller rural) l'argila es molia, es pastava amb aigua en bassa, es modelava sobre forma i es coïa en forn de llenya…

Qui fa avui Teules i teuleres a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 10 artesans vinculats a aquest ofici, a Manacor, Palma, Campos, Porreres, Santa Maria Del Camí.

Quines paraules pròpies té Teules i teuleres?

Algunes paraules: carener, cuita, enfornar / desenfornar, mangra, motlle, olla, pastera, ràfec.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →