Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Ofici del corder *: filar i torçar fibres per a fer cordes, cordills i caps. A Mallorca s'usaven tres matèries: cànem (cànem, la corda forta de vaixell i pou), espart (corda de camp) i palma de garballó* (cordellí i cordes domèstiques). Corderia és alhora l'ofici, el lloc on es fan o venen cordes i un munt de cordes (DCVB).

Història breu

1399: un document mallorquí regula a "els corders qui filaran fil de ballesta per fer cordons" (DCVB, citant el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, IX, 242). Prova que l'ofici estava organitzat a la Ciutat de Mallorca medieval.
Llucmajor: refrany "Cònem de corder, fila'l com veu" (DCVB).
Segles XIX-XX: les cases de Llevant torcen corda de palma per al camp, l'obra de palma i les cadires (expedient BIC de l'obra de palma, 2026).
Segle XX: la fibra sintètica substitueix al cànem i a l'espart. L'ofici desapareix com a producció local (no consta cap corder en actiu).
Palma, carrer de la Corderia (barri del centre, #CP 07002): el nom remet a l'ofici. Origen i data del nom: per verificar en el nomenclàtor del Ajuntament de Palma. Avui acull Mimbreria Vidal (núm. 13), que embeni cistelleria i cordes.

Procés pas a pas

Corda de palma (documentada a Mallorca, BOIB 101/2026):

1. Preparar brins de palma ensofrada (veure obra-de-palma-llata).

2. Torçar cada brin sobre sí mateix.

3. Enrotllar els dos brins torts l'un amb l'altre en sentit contrari: és la base de totes les cordes de palma.

4. Per a més gruix, més brins.

Corda de cànem o espart (tècnica general del corder; per verificar pràctica mallorquina): filar la fibra en el filador caminant cap endarrere al llarg d'un passadís llarg (la corderia o passeig de cordelero) mentre una roda dóna la torsió; després colxar (torçar junts) diversos fils.

Formis i objectes

Tipologia de cordes de palma documentada a Mallorca:

Cordellí de dos brins — fet amb l'ull de la palma; per a cordar cadires.
Corda de dos caps — una mica més gruixuda; també per a cadires.
Corda d'empeltar — per a empelts en el camp.
Corda de bèstia — per a lligar animals.
Corda fes olor — ús no documentat amb certesa.
Corda llanturada — corda de brin per a les anses de sotet de les senalles.

Unes altres: fil de ballesta (corda d'arc, 1399), caps de cànem per a barques i pous (per verificar a Mallorca).

Vocabulari

corder / cordera: qui fa cordes.
corderia: ofici, taller o botiga de cordes; també moltes cordes juntes.
corda: entenimentada.
cordell: cordill, corda fina.
cordellí: cordill molt fi; a Mallorca, de dos brins de palma.
cànem / cònem: cànem (cònem en el refrany de Llucmajor).
espart: espart (Stipa tenacissima).
brin: bri o tira de fibra.
filar: fer fil torçant fibra.
torçar: retorçar.
cap: cap, extrem o ramal d'una corda.
fil de ballesta: entenimentada d'arc (doc. 1399).
llendera: corda llarga i fina (apareix en les estenalles d'arrencar palma).
vencill: lligam d'herba (càrritx) per a fer fas.

Geografia

Palma (Ciutat): corders medievals i carrer de la Corderia; ciutat portuària amb demanda de caps.
Llevant i Ponent: corda de palma domèstica, on creix el garballó.
Espart i cànem: probablement importats en bona part (en 1579 el mercader mallorquí Joan Fornari embeni cànem de Tarragona, segons Pedralbes; per verificar lectura directa).

Xifres

Primer esment localitzat: 1399.
Sense cens històric ni actual de corders a Mallorca (per verificar en Quetglas, Els gremis de Mallorca, 1939).
Cap declaració patrimonial pròpia.

Per què és disseny

La corda és la tecnologia mínima: torsió en sentits alterns que converteix fibres curtes en un element llarg i resistent.
Una tipologia completa segons l'ús (cadires, empelt, animals, anses) amb un sol material local.
Base invisible d'altres oficis: sense corda no hi ha senalla, cadira cordada, sínia ni barca. Veure disseny de proximitat.

On i qui avui

No consta cap corder en actiu a Mallorca.
Corda de palma: la saben fer artesans de llata i cordadors de cadires (veure cadiraires-i-boga).
Venda de cordes naturals: Mimbreria Vidal (c/ Corderia, Palma); esparterías de Palma i Inca (veure espart-i-cistelleria).

Estat

Desaparegut com a producció local; queda el topònim i el saber domèstic de la corda de palma. Fitxa de context.

Per al projecte

Peça possible: el "passeig de la corderia" com a recorregut de l'atles pel centre de Palma (Corderia, esparterías, Mimbreria Vidal), seguint els oficis del nom dels carrers.
Investigar: nomenclàtor del Ajuntament de Palma, Arxiu del Regne de Mallorca (ordenances d'oficis), Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana IX.
Pregunta de fons: què queda d'un ofici quan sol queda el nom del carrer?

Preguntes freqüents

Què és Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma)?

Ofici del corder : filar i torçar fibres per a fer cordes, cordills i caps. A Mallorca s'usaven tres matèries: cànem (cànem, la corda forta de vaixell i…

Qui fa avui Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 1 artesans vinculats a aquest ofici, a Manacor.

Quines paraules pròpies té Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma)?

Algunes paraules: brin, cap, corda, cordell, cordellí, corder / cordera, corderia, cànem / cònem.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →