Pastera i pala de forn — Objecte tradicional mallorquí

Què és

Les dues eines del pa casolà i del forner.

Pastera: artesa de fusta on es pasta la farina.
Pala de forn: pala de mànec llarg per a ficar i treure el pa del forn de llenya.

Com és

Pastera: caixa de fusta de fons pla i parets interiors inclinades (DCVB). Pot anar sobre quatre petges (potes) o ser un moble amb portes davant, com una còmoda. Sol portar tapa plana o inclinada. Pastera amb tomba: parets inclinades cap a fora, com un taüt.
Pala de forner: fulla rectangular, trapezoidal o semiovalada a l'extrem d'un mànec llarg (DCVB). La de enfornar és de fusta; la de treure brases, de ferro.
Mesures no verificades.

Com és fa

Pastera: obra de fuster o ebenista; moble de la casa (ebenisteria i moble mallorquí, eines de fuster).
Pala: taula fina i mànec d'una peça o encaixat (tècnica per verificar).

Com s'usa

1. La dona porta la massa al forn del poble; en un cabasset de espart diminut porta la farina per a empolvorar el tauler (DCVB, «senalla», accepció 2).

2. En la pastera es barreja farina, aigua, sal i llevat i es pasta amb els punys. Pasterada: la quantitat que es pasta d'una vegada.

3. El forner pansa el pa a la pala, el llisca amb un cop sec al fons del forn i el treu bullit.

4. La pala de ferro escombra i retira les brases abans de enfornar.

Vocabulari

pastera: artesa de pastar.
pastera amb tomba: de parets inclinades cap a fora.
petges: potes de la pastera.
pasterada: massa d'una vegada («sa pasterada i sa dóna», cobla de ximbomba, DCVB).
pala de forner: pala de forn, de fusta per a enfornar.
enfornar / desenfornar: ficar / treure del forn.
forner: forner.
pastera (barca): a Mallorca, també la barca més humil i plana, al rem (vela llatina).

Història

1491: «una pastera de fust gran» i un banc llarg en el rebost de la cova de la possessió de Gabriel Cerdà, Santa Margalida (BSAL 2017).
1373: «dues pasteres de pasturar d'escalfa valor» (doc., DCVB).
1405-1410: «una pala de ferre», «una pala de fust» en inventaris (DCVB).
1460: «una pastera bona... ab sos petges e cobertor» (DCVB).
Segle XX: pastadora mecànica i pa industrial; la pastera queda com a moble de record.
Avui: queden pocs forns de llenya: Ca s'Amo en Pep (Palma), Forn donis Vaig moldre (és Llombards, pa de xeixa), Ca'n Simó (sa Pobla), segons directori.

On veure'n

Museu de Mallorca, secció etnològica (Muro): recrea estades de la casa, amb el forn de pa.
Forns de llenya en ús (veure Història); preguntar si usen pala de fusta.

Per què és disseny

Moble-eina: la pastera és taula de treball, rebost i moble de la casa.
Parets inclinades: la massa no es queda a les cantonades i es treballa dempeus.
Material per funció: fusta per al pa (no crema, no pega), ferro per a la brasa.
Mango llarg: distància de seguretat al foc i abast al fons del forn.

Per al projecte

Peça: pastera contemporània (moble de cuina amb artesa) amb un ebenista de l'illa.
Taller: pa de xeixa en forn de llenya amb pala i pastera, amb un forner de l'illa.

Preguntes freqüents

Què és Pastera i pala de forn?

Les dues eines del pa casolà i del forner.

Quines paraules pròpies té Pastera i pala de forn?

Algunes paraules: enfornar / desenfornar, forner, pala de forner, pastera, pastera (barca), pastera amb tomba, pasterada, petges.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →