Llaüt (com a objecte)

Què és

La barca de treball mallorquina per excel·lència: casc de fusta, dues rodes (proa i popa en punta), vela llatina. Pesca i cabotatge. Aquesta fitxa mira el llaüt com a objecte: forma, parts, gest. L'ofici i la història estan en vela llatina i mestres d'aixa.

Com és

• Casc: sense popa de mirall; dos rodes. La de proa remata en el capellet (cap de mort).
• Grandària: de menys d'1 a 50 tones; l'eslora es mesurava en pams.
• Estructura: quilla (espina), roda i codast, costelles (cuadernas), folre (tablazón), regala (rematada de la borda), escalemots.
• Coberta: coberta, cossia (buit central), escotillons.
• Aparell: arbre (masteler), antena de dues peces (car a baix, pena a dalt) unides amb enginyes i reforçades amb la quimelca; botafora a popa.
• Material: fusta de la muntanya mallorquina (pi, alzina, olivera per a peces corbes, sabina; per verificar per peça).

Com és fa

El mestre d'aixa traça amb plantilles heretades, no amb plans. Enramada (quilla, rodes, costelles), folre, calafatejat amb estopa i brea, coberta, aparell. Procés en la fitxa de l'ofici. Avui gairebé només es restaura.

Com s'usa

• Pesca: el llaüt de palangre es diu palangrer (palangre); també nanses, xarxes (nansa, gànguil i xarxes).
• Navegar a vela llatina: es orça i es canvia de brodo passant l'antena; maniobra de dues o tres persones (detall per verificar).
• Encallar: en el escar o la caseta de vorera, arrossegat sobre maderos (terme mallorquí per verificar) (escars).
• Avui: esbarjo, regates (Diada de Vela Llatina de Cala Gamba) i festivals (Portocolom).

Vocabulari

• llaüt: barca de dues rodes i vela llatina.
• capellet: rematada de la roda de proa.
• roda: peça corba de proa o popa.
• quilla: espina dorsal del casc.
• costella: cuaderna.
• regala: tauló que remata la borda.
• cossia: buit central de coberta.
• antena: verga de la vela (car + pena).
• pam: pam, mesura d'eslora.
• palangrer: llaüt de palangre (Bal.).

Història

• 1249: primera cita documental d'un llaüt a Mallorca.
• 1398: lloc assignat per a encallar els llaüts de palangre (Mostassaf, DCVB).
• 1926: llaüt Mare Nostrum, d'Antoni Ferrer (Palma).
• 1945: llaüt Alzina (Cala Ratjada); BIC en 2008.
• 2010: inventari de 782 barques, 733 de vela llatina.
• 2022: BIC Immaterial de la vela llatina.
• Detall complet en la fitxa de l'ofici.

On veure'n

• Museu Marítim de Mallorca (Palma); Museu de la Mar (Port de Sóller).
• Portocolom: major flota tradicional; Festival d'Embarcacions Tradicionals (des de 2025).
• Cala Gamba: Diada de Vela Llatina.
• Projecte La Nau (Amics del Museu Marítim): barques salvades del desballestament.

Per què és disseny

• Forma provada per segles: el casc és el resultat de proves en la mateixa mar.
• Simètric: dos rodes, entra i surt de la platja i de l'onatge per tots dos costats.
• Plantilla com a arxiu: el disseny viu en les plantilles i a les mans, no en plans.
• Reparable peça a peça: es canvia una costella o una taula, no la barca.

Per al projecte

• Peça central d'exposició: un llaüt restaurat com a «objecte de disseny perfecte».
• Dibuix tècnic del llaüt amb el seu vocabulari (làmina per a l'atles), amb un mestre d'aixa.
• Contacte: Museu Marítim de Mallorca, Associació de Barques Tradicionals (Portocolom).

Fonts

• intranet.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2021/52/1085809
• masmallorca.es/en/local-produce/the-llaut-cultural-heritage.html
• dcvb.iec.cat/results.asp?Word=palangrer
• interregeurope.eu/good-practices/la-nau-project-safeguard-of-traditional-vessels

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →