Disseny IndígenaCAESEN

Inici / Oficis /

Ofici tradicional de Mallorca

Campaners i fonedors de campanes

En breu

Dos oficis units: el fonedor fundi campanes de bronze; el campaner les toca a mà i cuida el campanar. La campana era el rellotge, l'alarma i la veu del poble.

Oficis
Ofici tradicional de Mallorca
Paraules
batall, campaner, esquella / picarol, fonedor, fosa, jou
Fets
5

Què és i tècnica

Dos oficis units: el fonedor fundi campanes de bronze; el campaner les toca a mà i cuida el campanar. La campana era el rellotge, l'alarma i la veu del poble.

Història breu

  • 1312: campana gòtica Na Tèrcia de la Seu (es va trencar; la seva refundició o venda en 1991-1993 té versions contradictòries).
  • 1592: N'Aloi, la major de la Seu (uns 4.632 kg), fosa per Miquel Alomar i Joan Benet Bonnín.
  • 1642: N'Antònia (uns 1.243 kg), de Rafel Gener.
  • 1769: Na Maria Concepció (uns 670 kg), de Joan Cardell i Rabassa.
  • Segles XIX-XX: arriben campanes de foses de fora (Pallés, c. 1880; Roses Vidal, València, 1945; Manclús, València, anys 90).
  • 2022: el toc manual de campanes a Espanya, inscrit per la #UNESCO (per verificar abast a Mallorca).

Procés pas a pas

Fosa tradicional (resum):

1. Disseny del perfil (plantilla o terraja) que fixa so i gruix.

2. Motlle: mascle de maó i fang, «falsa campana» de fang i sèu amb les inscripcions, i capa exterior.

3. Es retira la falsa campana; queda el buit.

4. Bugada de bronze (aprox. 78% coure i 22% estany; per verificar) en un fossat al costat de l'església o en el taller.

5. Refredar, desenterrar, netejar i afinar.

6. Muntatge en el jou (jou de fusta) i el badall.

Toc manual: volteig, repic o toc amb corda segons l'ocasió (morts, festa, tempesta, hores).

Formis i objectes

  • Campana de torre (major, mitjana, petita).
  • Esquella i picarol (bestiar; veure ferreria).
  • Jou: jou de fusta; la Seu conserva l'original de N'Antònia.
  • Campanar: torre i sala de campanes.

Vocabulari

  • campaner: qui toca i cuida les campanes.
  • fonedor: fonedor.
  • fosa: refundició.
  • jou: jou.
  • batall: batall.
  • llavi: vora inferior de la campana.
  • toc: repic.
  • vol: volteig complet.
  • toc de morts: toc de difunts.
  • esquella / picarol: esquellot.

Geografia

  • Palma (la Seu): el conjunt més estudiat.
  • Campanes de Pollença (Sant Domènec) i de tots els pobles.
  • El bronze és importat; les foses eren itinerants o locals (per verificar tallers mallorquins després del segle XVIII).

Xifres

  • N'Aloi: 4.632 kg (1592). N'Antònia: 1.243 kg (1642). Na Maria Concepció: 670 kg (1769).
  • Catàleg de campanes de Mallorca en campaners.com (documentació d'Eliseo Martínez Roig).
  • 0 foses de campanes actives identificades a Mallorca (per verificar).

Per què és disseny

  • Disseny acústic: el perfil de la campana és un càlcul de so.
  • Sistema de comunicació: codis de tocs que tot el poble entenia.
  • Objecte amb nom propi: cada campana té nom, autor i data gravada.

Estat

Context: la fosa local va desaparèixer; el toc manual sobreviu en grups de campaners (per verificar colles actives).

Per al projecte

  • Peça possible: paisatge sonor de campanes per a l'exposició; les inscripcions com a tipografia.
  • Contactar: campaners de la Seu; autors del catàleg campaners.com.
  • Pregunta de fons: la campana com a primer «sistema de notificacions» de l'illa.

Preguntes freqüents

Què és Campaners i fonedors de campanes?

Dos oficis units: el fonedor fundi campanes de bronze; el campaner les toca a mà i cuida el campanar. La campana era el rellotge, l'alarma i la veu del poble.

Quines paraules pròpies té Campaners i fonedors de campanes?

Algunes paraules: batall, campaner, esquella / picarol, fonedor, fosa, jou, llavi, toc.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →