Disseny IndígenaCAESEN

Inici / Arquitectura i enginyeria /

Arquitectura vernacla de Mallorca

Marjades i bancals

En breu

Terrasses de cultiu sostingudes per murs de pedra en sec. Converteixen un vessant en graons de terra plana. Són el màxim exponent de la pedra en sec a la…

Arquitectura i enginyeria
Arquitectura vernacla de Mallorca
Marjades
Marjades — Desconegut, Sense declaració al registre MDC, Memòria Digital de Catalunya – col·lecció 'El món agrari' (Fundació Mallorca Literària / fons diversos)

Què és

Terrasses de cultiu sostingudes per murs de pedra en sec. Converteixen un vessant en graons de terra plana. Són el màxim exponent de la pedra en sec a la Serra de Tramuntana (Consorci).

Com funciona

  • Contra l'erosió: el mur (marge) reté la terra; sense ell, la pluja l'arrossegaria a la mar.
  • Drena: al no tenir morter, el mur deixa passar l'aigua sobrant i no rebenta per pressió.
  • Guarda humitat: la terra plana infiltra la pluja en comptes d'escórrer-la.
  • Material del lloc: la pedra que es treu en abancalar és la que construeix el mur. Zero transport.
  • Amb aigua: a Banyalbufar, marjades, síquies i safareigs formen un sistema hidràulic únic amb el seu propi repartiment (dt.'jil) (estudio #UAB, 1996).

Elements i vocabulari

  • marjada (DCVB): tros de terra tancat per un marge; o gran terraplè perquè la terra no es llisqui. Deriva de marge.
  • marge, marger (constructor), bancal, rost, coronament (rematada), escaleta (pedres sortints per a pujar; per verificar terme)
  • dt.'jil (repartiment de l'aigua a Banyalbufar), safareig, síquia

Història

  • A la Serra, la #UNESCO reconeix un paisatge agrícola en marjades nascut de l'intercanvi entre la gestió àrab de l'aigua i el control territorial cristià (#s. XIII; criteri II).
  • Banyalbufar: el catàleg municipal data alguns sistemes (Son Coll: pou amb galeria curta, canal i safareig) en època islàmica medieval, per les seves estructures. Jacqueline Pirenne (1977) va relacionar el dt.'jil amb la hidràulica del sud d'Aràbia.
  • Només en la Tramuntana, més de 19.000 #km lineals de marges (veure fitxa pedra en sec).

On veure'n

  • Banyalbufar: marjades sobre la mar; catàleg municipal d'espais marjats.
  • Barranc de Biniaraix (Sóller): marjades d'olivera i camí empedrat; BIC (monument).
  • Ses Giris de Caimari (Selva), en el Camí vell de Lluc: vessants marjades declarades BIC.
  • Parc Etnològic de Caimari: museu a l'aire lliure de construccions de pedra en sec (Consorci).
  • Raixa (Bunyola): seu de la Escola de Margers del Consell.

Estat

  • Patrimoni Mundial (Serra, 2011) i #UNESCO immaterial (art de la pedra en sec, 2018).
  • Risc: abandó agrícola. Una marjada sense manteniment cau en pocs hiverns.
  • Formació activa: Escola de Margers del Consell i Gremi de Margers. Fitxa.

Per què és disseny

Disseny de territori fet a mà durant segles. Cada mur resol estructura, drenatge i sòl alhora amb un únic material local. Lliçó: infraestructura verda abans que existís la paraula. És disseny de proximitat.

Arquitectura d'avui

  • Taller Sert (Cala Major): el taller de Miró s'assenteixi entre marjades de pedra.
  • TEd'A: ofici relacionat, pedra en sec.
  • Can Lis: casa sobre penya-segat que treballa amb la pedra local i els seus picapedrers.

Per al projecte

  • Taller amb margers en Raixa: aixecar un tram de marge.
  • Atles: secció de marjada (marge, farcit, drenatge, terra) dibuixada a escala.
  • Mapa de Banyalbufar: aigua + marjades com un sol sistema.

Preguntes freqüents

Què és Marjades i bancals?

Terrasses de cultiu sostingudes per murs de pedra en sec. Converteixen un vessant en graons de terra plana. Són el màxim exponent de la pedra en sec a la…

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →