Molins de vent (fariners i de treure aigua) — Arquitectura vernacla de Mallorca

Què és

Dues famílies. Els molins fariners molen gra des de l'Edat mitjana. Els molins de treure aigua (aiguaders) bomben aigua freàtica per a regar, des de mitjan #s. XIX. Mallorca va arribar a tenir la major concentració de molins del món a l'Horta de Palma, més de 70 per #km² (Rosselló Verger, citat per Mayol).

Com funciona

Vent local. A l'estiu, el embat: brisa marina regular que bufa gairebé perpendicular a la costa perquè l'interior s'escalfa més que la mar. Mallorca ho va aprofitar diàriament.
Fariner: torre de pedra; a dalt, el capell gira per a orientar les aspes; els queixals dins. Els fariners mallorquins tenen sis aspes, no quatre (com a Sicília, Malta i Goig; Pep Pascual).
De treure aigua: el molí va sobre una torre construïda damunt del pou, al costat de la safareig (safareig). L'aigua surt per una calçada (séquia pavimentada, una mica més alta que el terreny) i es reparteix als solcs.
Rendiment: fins a 18 #m³/hora des de 7–8 #m de profunditat, per a regar unes 5 quarterades (Mayol).
Exigeix saber llegir el temps: parar abans d'un temporal, evitar llamps i ventoleras. Era treball perillós.

Elements i vocabulari

vaig moldre fariner, vaig moldre de treure aigua / aiguader
vés-los (lones), antenes, esbiaixis triangulars, capell, torre, cintell (plataforma circular massissa), mola
vaig moldre de ramell: ventall de 60–100 llistons de fusta que s'obria cada dia
vaig moldre de pales / de ferro: tot metàl·lic, anys 40
coa (cua) d'orientació automàtica; coa abatible: invent mallorquí per a treure el molí del vent
safareig, calçada, bomba, quarterada (7.103 #m²)

Història

Fariners: comuns des del #s. XIV. Sa Roqueta (Portitxol, Palma) documentat en 1375; apareix en el retaule de Sant Jordi de Pere Niçard (1470). Gremi de moliners documentat en 1441. Decauen cap a 1930 amb les fàbriques de farina. L'últim construït: Es Molinot (Coll d'en Rabassa, 1935–1963).
Es Jonquet (Palma): primer molí documentat en 1339 (Última Hora); set en el #s. XVIII, cinc avui, dos en ruïna.
De treure aigua: dessecació del Prat de Sant Jordi (1845–1850) dirigida per l'enginyer holandès Paul Bouvij, amb presidiaris; va instal·lar un molí de pales per a treure aigua. Hi ha precedents anteriors de poca transcendència (Segura Salat, 2005).
Inventors locals: Mn. Rafel Oliver («capellà de ses ideïs»), Damià Reixac (bombes de fusta, la cua amb Oliver), Bernat Rigo «és Cap Boig» (molins de ferro), Martí Barrera de Pòrtol (veles triangulars).
Creixement: 56 en 1872 (Arxiduc), 200 en 1890, més de mil en 1950. Cens del Consell: màxim de 2.502, 1.112 a Palma (Serrano et al., 2002).
El model va viatjar: a l'Argentina (un fill de Reixac), el Perú (monges) i Austràlia (benedictins mallorquins).
Caiguda: aeroport de Son Sant Joan (centenars destruïts), urbanització, sobreexplotació de l'aqüífer, bombes de motor.

On veure'n

Pla de Sant Jordi i Son Ferriol (Palma): el major paisatge de molins aiguaders.
Es Jonquet (Palma): Vaig moldre d'en Garleta, restaurat en 1995 (conveni Consell–Cort; museu per verificar).
Vaig moldre d'en Fraret (Montuïri), Vaig moldre de Son Gornals (Porreres), molins de Manacor: oberts en jornades del Consell (2024).
Ruta dels molins de l'Euroregió Pirineus-Mediterrani (Consell, des de 2016).

Estat

Fariners: 895 comptats per la Associació d'Amics dels Molins (295 desapareguts); el Consell cataloga 622.
Aiguaders: menys de cent funcionen avui (Mayol, 2023). Molts són «taxidèrmia paisatgística»: decorats, sense ús.
Uns mil molins en un radi de ~55 #km al voltant del Pla de Sant Jordi, la majoria privats i deteriorats (Última Hora, 2025).
Ajudes del Consell: convocatòria 2017–2019 (≈1,1 #M€) i programa 2024–2027 de 3 #M€ (projecte i mà d'obra; el propietari posa llicència i materials).
Es Jonquet: barri BIC (conjunt històric); els molins privats, en ruïna més de 20 anys.

Per què és disseny

Un objecte que va evolucionar com una espècie: veles, ramell, pales, cua automàtica, mutacions i selecció segons recurs i clima (Mayol). Disseny col·lectiu, anònim, iteratiu. Lliçó: tecnologia local d'energia renovable que va funcionar un segle. Mayol compara el rebuig inicial (Brunhes, 1910) amb el d'avui als aerogeneradors. És disseny de proximitat.

Arquitectura d'avui

Sense reinterpretació arquitectònica identificada en les fitxes actuals. Camp obert: energia i paisatge (molí com a infraestructura, no adorn).

Per al projecte

Atles: arbre evolutiu dels molins aiguaders (vés-los esbiaixis ramell pales).
Contacte: Associació d'Amics dels Molins de Mallorca; unitat de Patrimoni Històric i Industrial del Consell (Aina Serrano).
Peça: objecte o identitat gràfica amb la cua abatible com a signe mallorquí.
Oficis lligats: ferro forjat, marès.

Preguntes freqüents

Què és Molins de vent (fariners i de treure aigua)?

Dues famílies. Els molins fariners molen gra des de l'Edat mitjana. Els molins de treure aigua (aiguaders) bomben aigua freàtica per a regar, des de mitjan…

Qui fa avui Molins de vent (fariners i de treure aigua) a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 5 artesans vinculats a aquest ofici, a Palma.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →